English
Castellano
El dimarts 10 de gener 2017 tres alumnes de quart de Sociologia de la Universitat de Barcelona van col·laborar en el marc de l’assignatura Sociologia dels Gèneres amb el projecte GENTALENT fent una xerrada per fomentar noves vocacions tecnològiques per un grup de segon de batxillerat de l’Institut Infanta d’Aragó al barri barcelonès Sant Martí.
El taller del 10 de gener és resultat d’una col·laboració a quatre bandes que implica primer, el projecte GENTALENT; Segen, l’assignatura Sociologia dels Gèneres de la Universitat de Barcelona; tercer, el programa d’innovació docent Aprenentatge servei; i quart, l’Institut Infanta d’Aragó. L’activitat fou realitzada per Leon Freude, Marina Socías Bolaño y Martí Zamora Juan sota la supervisió de la professora Clara Camps i la professora Núria Vergés. La professora Vergés, investigadora del projecte GENTALENT, explica aquesta col·laboració: “Al projecte GENTALENT tenim com a objectiu incorporar, retenir i promocionar les dones al sector ocupacional de les tecnologies. A part de buscar bones estratègies per assolir aquest objectiu, ja realitzem petites intervencions per canviar la realitat com a tallers a instituts. “ Hi afegeix, que en el cas d’aquest taller alumnes de quart de Sociologia han pogut aplicar nous continguts adquirits en el marc l’assignatura Sociologia de Gèneres en una activitat participativa a un Institut que no només divulga i contrasta els coneixements acadèmics, sinó a més a més anhela motivar noies de cara a que es decantin per carreres tecnològiques. Conclou remarcant les sinèrgies: “Així hem pogut oferir un servei d’aprenentatge a un Institut a través d’una innovació docent a la nostra classe. Hem mostrat que recerca, docència i aplicació poden enriquir-se mútuament.”
El taller, que van dissenyar tres alumnes de Sociologia dels Gèneres, s’estructurava de la següent manera: primer hi havia un petit escalfament on les 26 persones participants es presentaven anomenant un objecte tecnològic proper. En un segon pas, tots i totes pintaven un aparell tecnològic d’ús quotidià per discutir posteriorment qui l’havia inventat i qui en feia servei. No hi havia ningú a que no quedés impactat, quan van descobrir que només un instrument de 26 s’havia inventat per una dona. Una de les explicacions donades per aquesta desigualtat eren els vells temps que ja havien passat. Per desmentir postures segons les quals la desigualtat de gènere estava superada avui en dia els i les participants van interpretar dos gràfics que mostraven que tant a l’àmbit educatiu com a l’àmbit laboral persisteixen desigualtats de gènere flagrants. Fet això l’alumnat s’havia d’interrogar sobre els propis desitjos i preferències a partir de les preguntes: Què vull ser de gran i què s’espera de mi com a noi o noia? En el debat posterior tots i totes vam poder reflexionar sobre com els rols de gènere es creuen amb les nostres biografies i identitats i com podem desafiar-les. Així mateix va quedar clar, que queda molta feina per fer: els plans de futur de nois i noies corresponien a la segregació horitzontal de gènere d’avui en dia. Avaluant la seva intervenció els i les alumnes universitaris talleristes es donen ambivalents: “Encara que hem aconseguit primer, conscienciar de com impacten els rols de gènere sobre les nostres preferències i, segon, visibilitzar l’encreuada entre gènere i tecnologies, no ha quedat tant clar si hem aconseguit animar a més noies a triar carreres tecnològiques, entre altres coses perquè ja han triat la seva especialitat i perquè una sessió de taller no dóna per gaire més. Segur que per això calen més temps, intervencions a edats més joves i canvis estructurals.”
