Desigualtats Epistèmiques en la Construcció del Coneixement sobre la Solitud en Persones Grans
En l’àmbit de l’envelliment, les desigualtats epistèmiques en la construcció del coneixement són un tema crucial, especialment pel que fa a la soledat en les persones grans. Joan Casas Martí, de la Universitat de Barcelona, va abordar aquest tema en el III Congrés Català d’Antropologia, en el simposi “Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia” celebrat el gener de 2024.
Un Enfocament Innovador des de l’Antropologia i el Treball Social
L’estudi de la soledat en les persones grans ha estat àmpliament tractat des de disciplines com la psicologia i la sociologia, generalment amb un enfocament quantitatiu. No obstant això, la creixent complexitat d’aquest fenomen requereix l’adopció de noves perspectives, incloent enfocaments qualitatius que reconeguin l’agència de les persones grans en la construcció de significats, enfocaments crítics que superin la visió reduccionista de la solitud com un problema individual, i enfocaments aplicats orientats a trobar estratègies efectives per abordar les seves causes i malestars.
La Etnografia en el Treball Social
La investigació presentada per Joan Casas Martí es basa en una aproximació etnogràfica realitzada en primera persona, aprofitant la seva experiència com a treballador social en un centre hospitalari. Aquest enfocament li va permetre aprofundir en formes específiques de solitud vinculades a transicions vitals i a la crisi del model de cura. La investigació persegueix dos objectius principals: comprendre les soledats de les persones grans usuàries de diferents àmbits d’atenció social i contribuir a la conceptualització i metodologia d’intervenció del treball social en relació amb la solitud.
Valoració del Treball Social
El treball social juga un paper fonamental en la contribució al coneixement sobre la soledat en les persones grans, un àmbit prioritari però sovint relegat davant sabers més legitimats. Aquest camp té la capacitat de facilitar espais i processos de construcció col·lectiva de coneixement, destacant la importància d’establir un diàleg igualitari amb les persones grans usuàries dels serveis i recursos assistencials.
Desafiaments i Reflexions
El principal repte radica en la necessitat d’establir relacions de confiança i superar les formes oprimides de producció de coneixement, abordant les relacions de poder subjacents en l’ajuda social. A més, és crucial reconèixer les dificultats d’aproximació a una població que sovint presenta situacions d’aïllament i desconfiança.
Conclusió
La posició del treball social en relació amb altres disciplines no ha d’anul·lar el seu privilegi en el treball directe amb les persones ateses, ni la seva responsabilitat en la vigilància epistemològica. Aquesta dinàmica convida a reflexionar sobre la naturalesa relacional de les desigualtats epistèmiques i a considerar les múltiples dimensions que intervenen en la construcció de coneixement col·lectiu en el context del treball social, els serveis socials i les polítiques socials.
