Simposis

Hi haurà 10 simposis oberts a comunicacions que estiguin relacionades amb els temes plantejats.

SIMPOSI 1: Sostenibilitat cultural: PCI creant benestar

Coordinació:
Michael Atwood Mason: michaelatwoodm@gmail.com
Meritxell Martin-Pardo: txellmp@gmail.com

Als darrers anys, la sostenibilitat cultural s’ha convertit en una alternativa a formes més estandarditzades de protecció del patrimoni cultural immaterial (PCI). La sostenibilitat cultural és una pràctica de recerca recíproca que fomenta les relacions, genera coneixement sobre el context sociocultural i orienta diverses intervencions ètiques que potencien la vitalitat de comunitats específiques i/o aprecien aspectes del seu patrimoni cultural. Una diferència clau en aquest enfocament innovador és que no només se centra en la vitalitat de les formes de PCI, sinó també en el benestar de les comunitats que valoren aquest PCI. Molts esforços s’han centrat en el desenvolupament del PCI per donar suport al turisme sostenible i altres formes de desenvolupament comunitari i, als Estats Units, diverses organitzacions s’han centrat en els beneficis per a la salut de la participació en formes d’art basades en la comunitat. De fet, la recerca ha demostrat una correlació directa entre l’ús del llenguatge heretat i la salut física i mental i també per a la justícia social. Ja sigui a través del desenvolupament econòmic i la cohesió social o millorant la salut de les persones grans i la justícia social per als grups marginats, les comunitats poden utilitzar l’ICP per augmentar el benestar mentre busquen donar forma al seu present i futur.

S’acceptaran propostes relacionades amb experiències de sostenibilitat cultural, experiències d’utilització del per al benestar social, la interrelació amb el turisme sostenible i l’ús del PCI com a element de cohesió social, entre d’altres temes.

SIMPOSI 3: Bones pràctiques en socialització del patrimoni cultural immaterial

Coordinació:
Antoni Rojas Rabaneda (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Universitat de Girona): arojas@icrpc.cat
Jordi Montlló Bolart (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Universitat de Girona): jordimontllo@gmail.com

La Convenció de París de 2003 per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO de 2003 ha situat les comunitats com a principals protagonistes de les seves manifestacions. Ha vinculat el concepte de salvaguarda al de la sostenibilitat social, econòmica i cultural. L’aplicació del Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda respon a la necessitat de millorar els programes, projectes i activitats que reflecteixin millor els principis i objectius de la Convenció. El reconeixement del patrimoni cultural immaterial (PCI) com a eina d’activació cultural i econòmica s’ha incrementat en aquests 18 anys, però queda molt camí per recórrer des de la conceptualització de propostes creatives i innovadores per a la seva posada en valor. L’objectiu d’aquest simposi és donar a conèixer accions per salvaguardar i socialitzar el PCI, d’acord amb l’ampli concepte definit a la Convenció, per visibilitzar aquestes accions i generar debat científic entre els participants i assistents al simposi.

S’acceptaran comunicacions sobre exemples de bones pràctiques i accions innovadores per millorar i salvaguardar el PCI.

 

SIMPOSI 5: Estratègies digitals per a la millora del PCI: xarxes socials, museus virtuals, inventaris electrònics

Coordinació:
Marta Rico Iñigo (Universitat de Barcelona): martarico@ub.edu
María Royuela Maldonado (Universitat de Barcelona): ma.royuela.m@gmail.com

La digitalització forma part de la realitat social, arribant també a l’àmbit dels museus i a la gestió del patrimoni cultural immaterial. En aquest simposi volem establir un diàleg entre diferents experiències que mostrin l’ús d’eines digitals com les xarxes socials, la virtualització de museus o inventaris digitals per compartir i expressar aquest PCI. En aquest sentit, es tractaria de mostrar iniciatives que desenvolupin experiències al voltant de la realitat virtual, la participació ciutadana a través dels mitjans digitals i el desenvolupament d’iniciatives col·laboratives.

S’acceptaran comunicacions sobre experiències d’ús d’eines digitals per a la preservació i difusió del PCI: xarxes socials, museus virtuals, experiències de realitat virtual, etc. Especialment significatives seran les experiències relacionades amb l’ús d’aquests elements com a substitucions durant el període de la pandèmia.

 

SIMPOSI 7: La musealització del patrimoni immaterial

Coordinació:
Iñaki Arrieta- Urtizberea (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitea): i.arrieta@ehu.eus
Yadur González (CETT-Universitat de Barcelona) yadurg@hotmail.com

En els darrers anys hi ha hagut un interès creixent per salvaguardar la ICH, derivat de l’homogeneïtzació cultural i dels processos patrimonials d’activació i reinvenció que s’han anat produint en aquests temps de globalització. L’acadèmia, les organitzacions internacionals, i les institucions públiques i privades han desenvolupat pràctiques i metodologies per abordar aquest patrimoni i assenyalar la gran importància del seu valor cultural. Aquest simposi pretén obrir un debat sobre els usos i la representació de l’ICP dins dels museus, tenint en compte el grau d’abstracció i l’evolució constant de significats que planteja aquest patrimoni: com exposar? Amb quines tècniques museogràfiques? Amb quines col·leccions? Quins recursos tècnics es poden utilitzar? Com els museus poden contribuir a la gestió del patrimoni immaterial? 

S’acceptaran comunicacions que expliquin experiències relacionades amb la museïtzació del PCI, tant en els seus aspectes museològics com museogràfics, usos de diverses tecnologies, narratives i objectes utilitzat.

 

SIMPOSI 9: Patrimoni biocultural: estratègies de millora davant les crisis emergents

Coordinació:
Claudia Ranaboldo (Diversidad &Desarrollo / Plataforma Diversidad Biocultural y Territorios): cranaboldo@gmail.com
Isidro Soloaga (Universidad Iberoamericana, México): isidro.soloaga@ibero.mx

El Simposi -fet en col·laboració amb el projecte SUSTER- se centrarà en presentar respostes innovadores i virtuoses a la valorització del patrimoni biocultural davant les crisis vinculades a la pandèmia de la COVID-19 i al canvi climàtic. Es tractarà de discutir estratègies de resiliència i adaptació basades en la biodiversitat i el patrimoni cultural en relació amb aquests principals disruptors. L’enfocament inclourà diversos actors i nivells, des de l’acció col·lectiva territorial i ciutadana fins als àmbits de les polítiques públiques, passant per les apostes empresa-empresarials i els nous reptes de l’acadèmia. Es prestarà especial atenció a les iniciatives que es puguin ampliar i al paper mobilitzador i cohesionat del patrimoni immaterial en aquests escenaris i processos.

S’acceptaran comunicacions que expliquin o reflexionin sobre experiències relacionades amb el patrimoni biocultural i els seus usos, i les seves capacitats d’acció territorial i comunitària.

 

SIMPOSI 2: Turisme 3.0. Patrimoni cultural immaterial al centre de l’experiència turística

Coordinació:
Alexandra Georgescu Paquin (Universitat de Barcelona): alexandrageorgescu@ub.edu
Jordi Arcos Pumarola (CETT-Universitat de Barcelona): jordi.arcos@cett.cat
Maria del Pilar Leal Londoño (CETT-Universitat de Barcelona):
mpilar.leal@cett.cat

L’estreta relació entre turisme i cultura genera una dinàmica consistent a identificar i trobar cada vegada més elements d’atracció en expressions culturals per a la inclusió en la lògica turística. D’aquesta manera, el turisme cultural basat inicialment en recursos materials com el patrimoni construït o l’art, elements que generen una relació contemplativa amb el visitant, ha integrat ara experiències on el visitant viu la cultura de primera mà gràcies a la creació de nous productes turístics. El patrimoni immaterial és cada vegada més important en la proposta turística. Això s’ha accentuat a causa de la pandèmia, ja que ha provocat una major mirada cap a les cultures locals i el turisme de proximitat. En aquest sentit, cal plantejar qüestions com la gestió turística, l’ús de les noves tecnologies i la percepció d’autenticitat, entre d’altres, per garantir un futur sostenible per a les destinacions turístiques.

S’acceptaran presentacions d’experiències d’interrelació de l’ICP amb el turisme, la gestió turística de l’ICP i els reptes, reptes i problemes de l’ICP en el seu ús turístic.

 

SIMPOSIO 4: Aproximacions decolonials al patrimoni immaterial

Coordinació:
Ángeles Castaño Madroñal (Universidad de Sevilla): angelescastano@tutanota.com
Fabien Van Geert (Université Sorbonne Nouvelle): fabien.van-geert@sorbonne- nouvelle.fr
Omar Guzmán Ralat (Universitat de Barcelona): orgralat@gmail.com

El “gir decolonial” en l’àmbit del patrimoni cultural és un repte per a la concepció, gestió i interpretació del patrimoni. Una oportunitat de renovació epistemològica que s’ha construït sobre dos eixos fonamentals de debat: la naturalesa del patrimoni material mòbil i immoble, amb processos de restitució de peces museïtzades i qüestionament de monuments en espais públics. El patrimoni cultural immaterial construeix significats sensibles que posen en perill els processos d’institucionalització, desafiant posicions crítiques, inclosa la decolonial, per superar els límits de la colonialitat i les seves formes. La selecció, dominada per (autorepresentacions d’exclusivitat/exclusió en les posicions d’indigenització vs. hegemonia nacional, centra un joc discursiu que no aconsegueix alterar-lo, en detriment de la diversitat. Analitzar i reflexionar sobre el PCI que reforça la colonialitat o desafia el paradigma teòric, i sobre la descolonització dels processos de pròpia patrimonialització és una necessitat fonamental per al PCI.

Se acceptaran comunicacions que presentin experiències o debats de descolonització en museus, associacions i societats indígenes.

 

SIMPOSI 6: PCI des d’un enfocament interseccional: gènere, ètnia i classe

Coordinació:
Camila del Mármol Cartaña (Universitat de Barcelona): cdelmarmol@ub.edu
Fabiola Mancinelli (Universitat de Barcelona): fabiolamancinelli@ub.edu

Aquest simposi pretén explorar les diferents interseccions de gènere, ètnia, classe i altres possibles fonts de desigualtat i opressió que travessen els processos de patrimonialització en el nostre món contemporani. Amb la mirada posada en els contextos de producció econòmica i política, però també culturals i afectius, que determinen la selecció de patrimonis, ens interessa crear un espai de discussió que ens permeti contrastar com els diferents sistemes d’explotació i opressió produeixen configuracions patrimonials i alineacions diverses dels usos del passat local donant lloc a una destil·lació històrica de les dinàmiques socials de desigualtat en cada context. El patrimoni, des d’aquesta perspectiva, pot ser còmplice de complexes naturalitzacions del racisme, la violència de gènere o l’explotació de grans sectors de la població que històricament han tingut lloc en el context dels diferents estats nació, immersos al seu torn en les complexes configuracions de dominació colonial desenvolupades al llarg dels segles. Així mateix, els complexos conjunts patrimonials contemporanis poden convertir-se en camps de batalla per a la lluita de diferents grups que exigeixen la subversió dels cànons de l’explotació i la desigualtat

 

S’acceptaran comunicacions que tinguin a veure amb els debats en relació amb les dinàmiques de gènere, ètnia i desigualtat de classe, mostrant les diverses configuracions i conflictes relacionats amb el PCI.

 

SIMPOSI 8: Impacte de la Covid-19 en el PCI

Coordinació:
Lluís Bellas Melgosa (Universitat de Barcelona): lluisbellas@ub.edu
Guillermo Soler de Oteyza (Limonium SL ): guillesoler@yahoo.com

L’impacte de la Covid-19 a tot el món ha generat una de les majors crisis socials, polítiques i econòmiques de la història recent i estan afectant múltiples dimensions de la vida, inclòs el Patrimoni Cultural Immaterial (ICH). Les restriccions sanitàries han posat en escac un patrimoni profundament vinculat a persones i comunitats, com el patrimoni cultural immaterial (PCI). Les comunitats i associacions organitzadores del PCI han patit pèrdues econòmiques, suspensió dels seus rituals i profunds efectes psicològics que es converteixen en conflictes socials oberts. Paradoxalment, aquesta crisi global també està generant un gran impuls a la creativitat amb la reinvenció de les pràctiques culturals per part de les comunitats. També cal destacar que les comunitats han promogut l’ús de tecnologies i eines digitals per transmetre els seus coneixements, difondre les seves pràctiques a través de museus virtuals, vendre els seus oficis en formats de comerç electrònic o difondre els seus rituals a través de les xarxes socials. La virtualitat ha permès així una nova forma de continuïtat per a la transmissió, sensibilització i recreació del PCI. Aquest simposi pretén reflexionar sobre les múltiples respostes de les comunitats a l’impacte de la Covid-19 en el patrimoni cultural immaterial (conflictes, adaptacions, reinvencions, resiliència, etc.) i propostes per a la seva sostenibilitat futura.

S’acceptaran les propostes explicant o reflexionant sobre experiències relacionades amb els efectes de la COVID durant el període de pandèmia, la seva resiliència i capacitat de transformació, així com els reptes i reptes que es plantegen per a l’ICP en el futur.

 

SIMPOSI 10: Polítiques de gestió del patrimoni immaterial: polítiques públiques, paper de l’associacionisme, governança i participació

Coordinació:
Alejandra Canals Ossul (Universitat de Barcelona): alejandra_canals@ub.edu
Mireia Guil Egea (Universitat de Barcelona): mguil@ub.edu
Elodia Hernández León (Universidad Pablo Olavide): eherleo@upo.es

La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (2003) inaugura un nou paradigma en relació amb les polítiques públiques aplicades a la gestió d’aquest “nou” patrimoni. La ratificació d’aquest document implica que els Estats parts es comprometen a adoptar una sèrie de mesures per gestionar i salvaguardar el seu patrimoni cultural immaterial (PCI). Això implica, d’una banda, una normativització en termes del que s’entén salvaguardant el coneixement i les pràctiques ara reconegudes com a PCI, i de l’altra, una sèrie de tensions derivades de les diverses interpretacions i traduccions que els Estats duen a terme respecte als postulats i accions estipulats en la Convenció. Un dels conceptes clau de la Convenció és el de la participació, del qual sorgeix una estratègia que té com a objectiu la descentralització política i la governança al voltant de la identificació i salvaguarda de l’ICP. Això, però, planteja importants reptes pel que fa a la creació d’estructures i metodologies que s’implementin amb aquesta finalitat, la inclusió efectiva de la diversitat d’agents implicats en processos vinculants, l’emergència de conflictes i visions diferents i el risc que la burocratització d’aquests processos exclogui aquells actors que no formen part del discurs patrimonial autoritzat.

S’acceptaran comunicacions que analitzin els processos de participació al voltant de la identificació i salvaguarda del PCI, i els rols i relacions que s’estableixin entre els diferents actors (institucions, tècnics, associacions) que participen en aquests i els resultats que emanen d’aquestes iniciatives pel que fa a la millora i salvaguarda del PCI.