Coordinació:
Alexandra Georgescu Paquin (Universitat de Barcelona): alexandrageorgescu@ub.edu
Jordi Arcos Pumarola (CETT-Universitat de Barcelona): jordi.arcos@cett.cat
Maria del Pilar Leal Londoño (CETT-Universitat de Barcelona):
mpilar.leal@cett.cat

L’estreta relació entre turisme i cultura genera una dinàmica consistent a identificar i trobar cada vegada més elements d’atracció en expressions culturals per a la inclusió en la lògica turística. D’aquesta manera, el turisme cultural basat inicialment en recursos materials com el patrimoni construït o l’art, elements que generen una relació contemplativa amb el visitant, ha integrat ara experiències on el visitant viu la cultura de primera mà gràcies a la creació de nous productes turístics. El patrimoni immaterial és cada vegada més important en la proposta turística. Això s’ha accentuat a causa de la pandèmia, ja que ha provocat una major mirada cap a les cultures locals i el turisme de proximitat. En aquest sentit, cal plantejar qüestions com la gestió turística, l’ús de les noves tecnologies i la percepció d’autenticitat, entre d’altres, per garantir un futur sostenible per a les destinacions turístiques.

S’acceptaran presentacions d’experiències d’interrelació de l’ICP amb el turisme, la gestió turística de l’ICP i els reptes, reptes i problemes de l’ICP en el seu ús turístic.

Coordinació:
Ángeles Castaño Madroñal (Universidad de Sevilla): angelescastano@tutanota.com
Fabien Van Geert (Université Sorbonne Nouvelle): fabien.van-geert@sorbonne- nouvelle.fr
Omar Guzmán Ralat (Universitat de Barcelona): orgralat@gmail.com

El “gir decolonial” en l’àmbit del patrimoni cultural és un repte per a la concepció, gestió i interpretació del patrimoni. Una oportunitat de renovació epistemològica que s’ha construït sobre dos eixos fonamentals de debat: la naturalesa del patrimoni material mòbil i immoble, amb processos de restitució de peces museïtzades i qüestionament de monuments en espais públics. El patrimoni cultural immaterial construeix significats sensibles que posen en perill els processos d’institucionalització, desafiant posicions crítiques, inclosa la decolonial, per superar els límits de la colonialitat i les seves formes. La selecció, dominada per (autorepresentacions d’exclusivitat/exclusió en les posicions d’indigenització vs. hegemonia nacional, centra un joc discursiu que no aconsegueix alterar-lo, en detriment de la diversitat. Analitzar i reflexionar sobre el PCI que reforça la colonialitat o desafia el paradigma teòric, i sobre la descolonització dels processos de pròpia patrimonialització és una necessitat fonamental per al PCI.

Se acceptaran comunicacions que presentin experiències o debats de descolonització en museus, associacions i societats indígenes.

Coordinació:
Camila del Mármol Cartaña (Universitat de Barcelona): cdelmarmol@ub.edu
Fabiola Mancinelli (Universitat de Barcelona): fabiolamancinelli@ub.edu

Aquest simposi pretén explorar les diferents interseccions de gènere, ètnia, classe i altres possibles fonts de desigualtat i opressió que travessen els processos de patrimonialització en el nostre món contemporani. Amb la mirada posada en els contextos de producció econòmica i política, però també culturals i afectius, que determinen la selecció de patrimonis, ens interessa crear un espai de discussió que ens permeti contrastar com els diferents sistemes d’explotació i opressió produeixen configuracions patrimonials i alineacions diverses dels usos del passat local donant lloc a una destil·lació històrica de les dinàmiques socials de desigualtat en cada context. El patrimoni, des d’aquesta perspectiva, pot ser còmplice de complexes naturalitzacions del racisme, la violència de gènere o l’explotació de grans sectors de la població que històricament han tingut lloc en el context dels diferents estats nació, immersos al seu torn en les complexes configuracions de dominació colonial desenvolupades al llarg dels segles. Així mateix, els complexos conjunts patrimonials contemporanis poden convertir-se en camps de batalla per a la lluita de diferents grups que exigeixen la subversió dels cànons de l’explotació i la desigualtat

S’acceptaran comunicacions que tinguin a veure amb els debats en relació amb les dinàmiques de gènere, ètnia i desigualtat de classe, mostrant les diverses configuracions i conflictes relacionats amb el PCI.

Coordinació:
Lluís Bellas Melgosa (Universitat de Barcelona): lluisbellas@ub.edu
Guillermo Soler de Oteyza (Limonium SL ): guillesoler@yahoo.com

L’impacte de la Covid-19 a tot el món ha generat una de les majors crisis socials, polítiques i econòmiques de la història recent i estan afectant múltiples dimensions de la vida, inclòs el Patrimoni Cultural Immaterial (ICH). Les restriccions sanitàries han posat en escac un patrimoni profundament vinculat a persones i comunitats, com el patrimoni cultural immaterial (PCI). Les comunitats i associacions organitzadores del PCI han patit pèrdues econòmiques, suspensió dels seus rituals i profunds efectes psicològics que es converteixen en conflictes socials oberts. Paradoxalment, aquesta crisi global també està generant un gran impuls a la creativitat amb la reinvenció de les pràctiques culturals per part de les comunitats. També cal destacar que les comunitats han promogut l’ús de tecnologies i eines digitals per transmetre els seus coneixements, difondre les seves pràctiques a través de museus virtuals, vendre els seus oficis en formats de comerç electrònic o difondre els seus rituals a través de les xarxes socials. La virtualitat ha permès així una nova forma de continuïtat per a la transmissió, sensibilització i recreació del PCI. Aquest simposi pretén reflexionar sobre les múltiples respostes de les comunitats a l’impacte de la Covid-19 en el patrimoni cultural immaterial (conflictes, adaptacions, reinvencions, resiliència, etc.) i propostes per a la seva sostenibilitat futura.

S’acceptaran les propostes explicant o reflexionant sobre experiències relacionades amb els efectes de la COVID durant el període de pandèmia, la seva resiliència i capacitat de transformació, així com els reptes i reptes que es plantegen per a l’ICP en el futur.

Coordinació:​
Alejandra Canals Ossul (Universitat de Barcelona): alejandra_canals@ub.edu
Mireia Guil Egea (Universitat de Barcelona): mguil@ub.edu
Elodia Hernández León (Universidad Pablo Olavide): eherleo@upo.es

La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (2003) inaugura un nou paradigma en relació amb les polítiques públiques aplicades a la gestió d’aquest “nou” patrimoni. La ratificació d’aquest document implica que els Estats parts es comprometen a adoptar una sèrie de mesures per gestionar i salvaguardar el seu patrimoni cultural immaterial (PCI). Això implica, d’una banda, una normativització en termes del que s’entén salvaguardant el coneixement i les pràctiques ara reconegudes com a PCI, i de l’altra, una sèrie de tensions derivades de les diverses interpretacions i traduccions que els Estats duen a terme respecte als postulats i accions estipulats en la Convenció. Un dels conceptes clau de la Convenció és el de la participació, del qual sorgeix una estratègia que té com a objectiu la descentralització política i la governança al voltant de la identificació i salvaguarda de l’ICP. Això, però, planteja importants reptes pel que fa a la creació d’estructures i metodologies que s’implementin amb aquesta finalitat, la inclusió efectiva de la diversitat d’agents implicats en processos vinculants, l’emergència de conflictes i visions diferents i el risc que la burocratització d’aquests processos exclogui aquells actors que no formen part del discurs patrimonial autoritzat.

S’acceptaran comunicacions que analitzin els processos de participació al voltant de la identificació i salvaguarda del PCI, i els rols i relacions que s’estableixin entre els diferents actors (institucions, tècnics, associacions) que participen en aquests i els resultats que emanen d’aquestes iniciatives pel que fa a la millora i salvaguarda del PCI.