En el projecte ‘COMMUNITY’ fem servir una metodologia basada en l’activitat esportiva per afavorir la inclusió social de les persones refugiades i sol·licitants d’asil a la seva comunitat d’acollida, així com per facilitar-ne la seva salut física i psicològica. Creiem en l’esport com a eina de transformació social.
Persones refugiades i sol·licitants d’asil
En 2021 es comptabilitzaven més de 80 milions de persones al món que s’havien desplaçat forçosament de les seves residències, segons l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Són persones que es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen a la recerca de refugi i seguretat en un altre país. Fugen a causa de conflictes armats, de la persecució o de la violència.
L’asil és “el dret que té tota persona a buscar protecció fora del seu país quan fuig a conseqüència d’un conflicte o una persecució que posa en perill la seva vida per la seva raça, religió, gènere, orientació sexual, grup social, nacionalitat o opinió política. És a dir, la persona té temors fundats de perdre la vida.”
ACNUR
Una part important d’aquestes persones migra als països de la Unió Europea com espai segur on desenvolupar les seves vides. En la majoria dels casos, arriben a una nova comunitat on no tenen vincles socials i on desconeixen la cultura i l’idioma. Això les situa en una posició d’alta vulnerabilitat que les pot convertir en persones en risc d’exclusió social.
Aquestes circumstàncies, sumades als incidents traumàtics que viuen en els seus viatges fins a arribar a les comunitats d’acollida i al fort sentiment de desarrelament causat per haver deixat els seus països d’origen, tenen un gran impacte en la seva salut mental. Aquest impacte es veu agreujat a causa de l’estrès que suposa el procés d’adaptació a una nova comunitat i l’enfrontament amb les diferències culturals.
Per aquest motiu, una de les maneres principals d’ajudar les persones refugiades en la inclusió social a les seves comunitats d’acollida és proporcionant-los el suport necessari per recuperar i mantenir la seva salut mental.
“En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir d’ell, en qualsevol país.
“Aquest dret no podrà ser invocat contra una acció judicial realment originada per delictes comuns o per actes oposats als propòsits i principis de les Nacions Unides.”
Article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans
El paper beneficiós de l’activitat física i esportiva
La pràctica d’activitat esportiva fomenta el desenvolupament psicosocial i motriu de les persones, a més de facilitar-ne el benestar físic. Millora l’autoestima, la confiança, l’assumpció de responsabilitats i la capacitat de treball en equip, entre d’altres capacitats.
A l’hora de jugar, no hi ha distinció entre persones. No importa la raça, religió, gènere, orientació sexual, nacionalitat o opinió política, ni la condició social o econòmica. Per això, la pràctica d’activitat física es proposa com un mètode saludable per ajudar les persones refugiades a superar les divisions culturals a què s’enfronten a la seva comunitat d’acollida.
Si, a més a més, en comptes de parlar d’esport competitiu, parlem de jocs motors cooperatius, l’activitat esportiva esdevé un mitjà d’interacció que facilita la comunicació, la interrelació i la socialització entre persones. Si aquesta activitat es comparteix entre persones refugiades i membres de la comunitat d’acollida, com es el cas de les Trobades Socioesportives del projecte ‘COMMUNITY’, s’afavoreix també el coneixement i la comprensió mútua entre les dues comunitats.
L’esport com a eina d’inclusió i transformació social
L’esport inclusiu cooperatiu, desenvolupat com a espai segur, proporciona una sensació de seguretat i comoditat, facilita les interaccions socials positives entre grups culturalment diferents i els ajuda a connectar entre ells. Fet que també els pot portar a apreciar els diferents valors culturals d’altres persones.
L’activitat esportiva dóna a les persones refugiades l’oportunitat de tornar a sentir-se humanes i d’oblidar els sentiments d’aïllament que produeix la manca d’accés als serveis de la societat d’acollida. Alleuja les emocions negatives i l’estrès provocats per la falta de control de les seves vides, substituint-los per una sensació de relaxació i energia, alhora que fomenta l’aprenentatge d’habilitats que són transferibles a la seva vida quotidiana.
“L’esport té el poder d’inspirar. Té el poder d’unir a la gent com poques coses el tenen. L’esport pot crear esperança on va haver-hi només desesperança. És més poderós que el govern per trencar barreres racials”.
Nelson Mandela
Per tots aquests motius, l’activitat física facilita la salut mental i física de les persones refugiades, afavoreix la seva inclusió social a les comunitats d’acollida, i millora la seva capacitat d’adaptació, de resolució de problemes i de convivència. En conseqüència, millora el seu benestar i qualitat de vida.
Al mateix temps, les persones de la comunitat d’acollida que comparteixen l’activitat amb elles canvien la manera de veure les persones refugiades, trencant els prejudicis i treballant, des d’un punt de vista crític i constructiu, qüestions com el racisme i la discriminació.
L’esport, doncs, desenvolupat en un context adequat i sota la supervisió de professionals formats en models d’intervenció socioeducativa basats en la cooperació i el treball en equip, es converteix en una eina impulsora de canvi i transformació social.
Aquesta manera d’entendre l’esport és la que apliquem a les Trobades Socioesportives de la Universitat de Barcelona. Si en vols saber més, aquí t’ho expliquem amb profunditat.
