- La iniciativa s’ha dut a terme a la Facultat d’Educació UB en col·laboració amb la Fundació Solidaritat UB.
- L’eix del projecte han estat les Trobades Socioesportives, una intervenció socioeducativa basada en l’activitat física per a la millora de la convivència i el benestar.
- El projecte ha implementat al voltant de 50 Trobades, a les quals han participat persones refugiades i voluntàries, estudiants i professionals de 40 països diferents.
- El resultats del projecte s’han exposat en un seminari de cloenda en el que diverses entitats, com són La Rotllana i Refugees Welcome, han compartit la seva experiència en l’ús de l’esport com a eina de transformació social.
Barcelona, 13 de desembre de 2023
El projecte ‘COMMUNITY’ de la Universitat de Barcelona (UB) ha celebrat el seminari “Inclusió social de persones refugiades mitjançant l’activitat física i l’esport”, on s’han presentat els principals resultats dels tres anys de projecte i s’han explorat les possibilitats de l’esport com a eina d’inclusió social i de millora del benestar de les persones refugiades.
El desplaçament forçat de persones és un fenomen creixent arreu del mon a causa dels nombrosos conflictes que hi proliferen. Les persones es veuen obligades a fugir de la seva comunitat d’origen per salvar la vida i arriben a una nova societat on troben importants barreres culturals, idiomàtiques i socials que poden conduir-les a una situació d’exclusió social. Així ho va explicar al seminari Cati Jerez, Coordinadora del Programa de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte de la UB.
Raúl Ramos, Vicerector de Política d’Internacionalització de la UB, va assegurar al seminari que «la universitat ha expressat el seu compromís com a institució amb les persones refugiades en resposta a aquesta situació, desenvolupant en els últims anys diverses iniciatives per afavorir la seva inclusió social».
Entre elles es troben el projecte ‘COMMUNITY’, liderat per la UB amb el finançament de la Unió Europea, i el Programa de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, coordinat per la Fundació Solidaritat UB.
Un projecte per unir les persones i potenciar l’aprenentatge mutu
El projecte ‘COMMUNITY’ ha abordat, al llarg dels darrers tres anys, els obstacles de la inclusió social de les persones refugiades des de l’activitat física col·laborativa. El seu objectiu principal ha estat crear comunitat entre les persones refugiades i la societat d’acollida barcelonina, en especial amb els estudiants de la UB.
Alhora que es creava comunitat, s’ha potenciat l’aprenentatge transversal, l’adquisició d’habilitats competencials i el coneixement mutu des d’una posició d’igualtat. D’altra banda, per als estudiants de la Facultat d’Educació UB ha suposat l’oportunitat de rebre formació pràctica mentre feien un servei comunitari i s’apropaven a una realitat de difícil accés.
Trobades Socioesportives, una metodologia iniciada el 1994
«L’eix central del projecte han estat les Trobades Socioesportives setmanals», va indicar al seminari Francesc Buscà, professor agregat del Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació UB i investigador principal del projecte. «És una intervenció socioeducativa basada en l’activitat física cooperativa que s’ha desenvolupat a la Facultat d’Educació des de l’any 1994, primer amb persones privades de llibertat, després amb persones amb problemàtiques de salut mental i per últim amb persones refugiades. Aquesta intervenció combina l’enfocament pedagògic amb l’esportiu perquè hi surtin guanyant tots els col·lectius que hi participen. És un ‘win-win’».
A través de jocs motors, les persones participants interaccionen, socialitzen i es donen suport mutu de manera natural. Com que la competició es deixa de banda, esdevenen un mitjà d’interacció que facilita la comunicació i la interrelació entre persones amb cultures i idiomes diferents. Com a resultat, es generen vincles de proximitat i complicitat entre elles, millorant la cohesió social i trencant els prejudicis que envolten les persones refugiades.
Una professional implicada, clau de l’èxit de la metodologia
Segons va assenyalar el professor Buscà, per dur a terme Trobades Socioesportives amb èxit es necessiten tres elements: un espai ampli on fer esport, un o una professional implicada amb la iniciativa, i participants de dos col·lectius que vulguin millorar la seva comprensió mútua i aprendre plegats.
A les Trobades no hi ha distinció entre persones. Una comunitat, una família. El nivell d’habilitat s’unifica de manera que l’habilitat física de cadascú passa a segon pla. L’objectiu no és guanyar, sinó divertir-se i conèixer-se.
Testimoni d’una persona refugiada provinent de Rússia a la taula de diàleg del seminari.
«El o la professional que executa les sessions és clau perquè aquesta metodologia tingui èxit», va dir el professor Buscà. «Aquesta persona no implementa només la pràctica esportiva, sinó que la seva tasca continua més enllà per fer un seguiment de les persones participants i mantenir el grup cohesionat al llarg del temps. No ha de tenir només una formació esportiva, sinó comptar amb una imprescindible vessant pedagògica».
D’altra banda, és necessari revertir els efectes negatius que poden acompanyar els esports estàndard derivats de la competitivitat entre persones, com l’estrès o la confrontació. Per aconseguir-ho, es modifiquen les normes dels jocs perquè siguin cooperatius i inclusius. Es fa un pas més enllà de l’esport clàssic per cercar dinàmiques de cohesió i apropament personal des d’una posició d’igualtat.
A les Trobades Socioesportives no hi ha la competitivitat tòxica que sovint està present als esports estàndard. Jo abans jugava a futbol i finalment em vaig quedar només a les Trobades. Hi vaig assistir més de dos anys.
Testimoni d’Oriol Garcia, estudiant del Grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona, a la taula de diàleg del seminari.
50 trobades amb participants de 40 països diferents
En els tres anys de duració del projecte s’han dut a terme al voltant de 50 Trobades Socioesportives d’una durada entre 2 i 3 hores. Hi han participat persones refugiades, sol·licitants d’asil, estudiants, persones voluntàries i professionals de l’àmbit del refugi provinents de 40 països diferents i amb edats entre 18 i 59 anys. Inicialment eren més homes que dones, però amb el pas del temps s’ha assolit la paritat de gèneres.
Segons va apuntar Laura Tomàs, mestra d’educació física i educadora social de les Trobades Socioesportives del projecte, «s’ha aconseguit formar un grup estable de persones que ha assistit setmanalment a les Trobades Socioesportives, la qual cosa és un factor indispensable per aconseguir els objectius de la metodologia.
»Aquest grup, però, ha variat al llarg del temps degut als nombrosos canvis que envolten la vida de les persones refugiades i que sovint suposen un impediment per assistir-hi setmanalment. Aquest grup estable, de mitjana, el componien unes 10 persones, que es completava amb participants d’assistència menys estable fins arribar a un màxim de 25 persones per sessió».
El poder unificador del joc
Setmana rere setmana, el projecte ha confirmat el poder unificador del joc. A l’hora de jugar no hi ha distinció entre persones perquè és una inquietud intrínseca a l’ésser humà que deixa de banda raça, religió, gènere, orientació sexual, nacionalitat… Per tant, l’activitat física esdevé un mètode saludable per ajudar les persones a superar les barreres que les allunyen, com passa amb les divisions culturals a què les persones refugiades s’enfronten en arribar a una comunitat d’acollida.
A les Trobades Socioesportives me’n vaig adonar del poder que té el joc. S’aconsegueixen coses en dues hores que en altre context seria del tot impossible.
Testimoni d’Oriol Garcia, estudiant del Grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona, a la taula de diàleg del seminari.
Aquesta metodologia també ha demostrat ser facilitadora natural del benestar físic, psicològic i emocional. Ajuda a pal·liar les emocions negatives i l’estrès provocats pels incidents traumàtics que les persones refugiades viuen en els seus viatges i pel procés d’adaptació a una nova comunitat culturalment diferent, substituint-les per una sensació de felicitat, esperança i energia.
Abans de conèixer les Trobades Socioesportives, la meva vida era anar de casa a les activitats obligatòries a les que havia d’anar. Aquest espai m’ha permès tenir un oci sa en el qual oblidar-me dels meus problemes tot jugant amb altres persones. Hi ha molts riures. Aquesta activitat m’ha fet feliç.
Testimoni d’una persona provinent de l’Afganistan a la taula de diàleg del seminari.
Quan vaig arribar de Rússia no tenia amics aquí. No tenia ningú. Per a la meva salut mental era molt important fer alguna cosa. Ara tinc amics i el meu cap es troba molt millor.
Testimoni d’una persona refugiada provinent de Rússia a la taula de diàleg del seminari.
A més, s’han generat xarxes personals de suport entre les persones participants. Per a les persones refugiades, que habitualment no tenen amics o familiars en la comunitat d’acollida, aquest és un element clau per aconseguir la seva inclusió social.
He pogut resoldre dubtes respecte els tràmits personals i professionals que havia de fer gràcies als companys i companyes de les Trobades. És un espai on, a banda de fer exercici i passar-ho bé, es troba una xarxa de contactes que et pot ajudar en molts moments.
Testimoni d’una persona refugiada provinent de Rússia a la taula de diàleg del seminari.
En quant a les persones voluntàries i a l’alumnat que ha participat en les Trobades, ha millorat la seva perspectiva respecte a les persones refugiades, trencant prejudicis i estereotips associats habitualment a aquest col·lectiu i fent-les conscients d’aquesta realitat de difícil accés. Al mateix temps, s’han format com a professionals en aquesta metodologia a través de l’aprenentatge vivencial (“Learning by Doing”).
Una metodologia fàcilment reproduïble en altres contextos
«Una de les coses més interesants d’aquesta metodologia és que es extrapolable a qualsevol col·lectiu i a persones participants de qualsevol edat amb mínimes adaptacions», va expressar Laura Tomàs, mestra d’educació física i educadora social de les Trobades Socioesportives del projecte, «de manera que és reproduïble en altres contextos, com escoles o entitats que vulguin promoure la cohesió social.
»Per a reproduir les Trobades Socioesportives, només es necessiten tres factors: voluntat d’una organització, un o una professional implicada que executi i lideri la iniciativa, i persones que hi vulguin participar, a més d’un espai ampli on poder dur-la a terme. L’activitat aprofita la inquietud per jugar que tots i totes tenim dintre per generar sinèrgies interpersonals i d’aprenentatge des d’una posició d’horitzontalitat entre persones».
El fenomen de l’esport com a eina de transformació social
A l’esdeveniment també van participar altres entitats, que van compartir les seves experiències i bones pràctiques en l’ús de l’activitat física com a eina d’inclusió i cohesió social, un fenomen que va en augment els últims anys.
La primera va ser el projecte ‘Breaking Barriers’ de l’Associació La Rotllana i Adidas, l’objectiu del qual és aconseguir la igualtat de gènere en l’esport a través d’un pla comunitari que fomenta la igualtat d’oportunitats per a dones en situació de vulnerabilitat mitjançant el seu apoderament.
Segons va explicar al seminari Salvador Periago, Secretari General de La Rotllana, per aconseguir-ho l’organització ha canviat la seva metodologia i ha integrat un pla d’igualtat de gènere. Aquest pla ha conduit, d’una banda, a la contractació de dones professionals de l’educació social i l’esport, i, d’altra banda, a la formació del seu personal en competències socioesportives a fi de treballar valors essencials com el respecte i la interculturalitat que permetin substituir el conflicte per la negociació i el diàleg.
«Arran del projecte, la participació femenina en la pràctica esportiva s’ha disparat i s’ha produït un efecte cascada que ha traslladat els canvis produïts en l’activitat a altres àmbits de les vides de les dones participants. El masclisme s’ha combatut de manera natural des del ressò del projecte i la seva metodologia s’ha convertit en un referent que han començat a adoptar altres entitats i escoles», va assenyalar Salvador.
La segona entitat que va participar al seminari va ser Refugees Welcome, que treballa per posar en contacte persones refugiades que busquen habitatge amb persones de la seva comunitat d’acollida que lloguen habitació. Implementen aquest procés des de la cultura de benvinguda, promovent una posició d’igualtat entre les persones participants.
«Mentre tractàvem d’estendre la cultura de benvinguda, ens vam adonar del poder de unificador de l’esport», va apuntar Antoine Charbonnier, voluntari de Refugees Welcome. «L’esport ens va permetre generar aliances amb entitats esportives, fer seguiment de les persones desplaçades i crear vincles entre la comunitat refugiada i la d’acollida per resoldre el problema de l’habitatge.
»Actualment tenim acords amb entitats esportives perquè les persones refugiades tinguin accés a l’esport, entre els quals es troben el futbol, escalada, piragüisme i rem. Creem sinèrgia social fent servir l’esport com a motor, perquè uneix les persones com poques coses ho fan».
Conclusions
Tradicionalment, l’esport s’ha concebut com una eina d’intervenció recreativa que genera interacció entre les persones que el practiquen. El projecte ‘COMMUNITY’ ha unit aquesta concepció a una vessant d’intervenció social i pedagògica per convertir-la en una eina que contribueix a l’apoderament de les persones i la millora del seu benestar físic, psicològic i emocional.
Entesa d’aquesta manera, l’activitat física es perfila com una eina efectiva d’inclusió social que apropa les persones en comunitats culturalment diverses i facilita la comprensió mútua. En conseqüència, afavoreix la convivència, la cohesió social i l’aparició de xarxes relacionals de suport.
Els valors i les habilitats que l’esport imbueix en les persones es traslladen a les seves vides quotidianes, la qual cosa pot convertir-les en agents de canvi social i propiciar que adoptin un rol de lideratge en les seves comunitats que produeixin transformacions socials.
La metodologia de les Trobades Socioesportives de la Universitat de Barcelona aprofita la inquietud per jugar, intrínseca a l’ésser humà, per generar sinèrgies interpersonals i d’aprenentatge mutu des d’una posició d’igualtat entre persones.
Aquesta metodologia posa de manifest que l’esport té la capacitat d’unir les persones com poques coses la tenen. I és que, si a l’hora de jugar totes les persones són iguals, a l’hora de conviure també ho poden ser.
