Aquest article forma part de la sèrie de píndoles formatives que estem publicant per que els professionals que treballen amb col·lectius vulnerables implementin Trobades Socioesportives, una intervenció socioeducativa basada en l’activitat física cooperativa que promou la inclusió social i facilita el benestar de persones en risc d’exclusió, alhora que les persones voluntàries trenquen prejudicis i treballen temes com la discriminació.

Si en vols saber més, de les Trobades Socioesportives, o vols experimentar en persona aquesta metodologia, et convidem a assistir-hi: https://www.ub.edu/community/ca/trobades/

Dinàmica de tancament d'una Trobada Socioesportiva

Jocs motors col·lectius i inclusius

En aquesta píndola presentem sis jocs motors col·lectius, cooperatius i inclusius. El seu objectiu és que les persones participants facin exercici físic de menys a més intensitat mentre es diverteixen jugant i socialitzen sense que ningú en quedi exclòs en cap moment. S’acostuma a fer servir entre tres i cinc jocs en una sessió.

Alguns són nous i d’altres són jocs tradicionals redissenyats per a ser inclusius. Hi poden jugar tot tipus de persones, independentment de la seva procedència, habilitat o edat, i es poden adaptar per a persones amb diversitat funcional o amb qualsevol altra casuística. L’objectiu és divertir-se i que tothom s’ho passi bé!

1. Tres en ratlla humà

  • Tipologia: Joc col·lectiu
  • Material: 9 cons de disc per cada grup de 6 jugadors
  • Descripció del joc:
    Es col·loquen 9 cons de disc al terra formant un tauler de tres en ratlla: 3 fileres de 3 cons cadascuna, amb una separació de 2 metres entre cadascun d’ells. Si no tenim cons, es poden fer marques al terra amb guix o muntanyetes de sorra.
    Per jugar es fan 2 equips de 3 persones que seran les fitxes del joc i s’enfrontaran l’un a l’altre. Les persones es distribueixen fora del tauler, intercalant una persona de cada equip de manera que cadascuna tingui al costat persones de l’equip contrari.
    Quan la persona dinamitzadora ho indiqui, les persones participants comencen a córrer al voltant del tauler fins que cridi “ara!”, moment en que les persones han de córrer per situar-se damunt dels cons. No pot haver-hi més d’una persona a cada con, de manera que si un con està ocupat la persona jugadora s’ha de situar a un altre.
    Si un equip forma una línia recta entre els 3 membres de l’equip (vertical, horitzontal o diagonal), ha guanyat la partida. En cas contrari les persones es poden continuar movent d’un con a un altre lliurement, fins que un dels equips aconsegueixi formar una línia recta.
    Per tant, les persones participants han de formar una línia recta per guanyar el joc alhora que impedeixen que l’equip contrari ho faci, situant-se en cons que trenquin la seva línia recta.
    Cada cop que un equip guanya una partida es torna a començar el joc.
Joc del tres en ratlla humà a una Trobada Socioesportiva
Joc “el tres en ratlla humà” en una Trobada Socioesportiva de la Universitat de Barcelona. (Fotografia de Raúl Sánchez Martínez).

2. Telegrama de gestos

  • Tipologia: Joc col·lectiu
  • Material: Cap
  • Descripció del joc:
    Les persones participants es col·loquen en fila índia, una darrere l’altra i mirant totes en la mateixa direcció. L’última comença el joc tocant l’esquena de la persona que té al davant, demanant-li que se’n torni. Quan es miren, la darrera fa 3 o 4 moviments consecutius.
    La persona que ha rebut el missatge ha de memoritzar-lo i repetir-lo a la persona que té davant a la fila. I així successivament fins que el missatge arribi de la darrera a la primera persona de la fila.
    La primera persona ha de fer els moviments davant de tot el grup per veure si coincideixen amb els de qui ha iniciat el missatge.
  • Variants:
    – Ampliar el nombre de moviments.
    – Fer moviments amb percussió.

3. Els molins de vent

  • Tipologia: Joc col·lectiu
  • Material: Petos o pilotes
  • Descripció del joc:
    Totes les persones se situen al límit de la pista, excepte una (o varies), que la comença enxampant i es col·loca al centre del camp. Podrà desplaçar-se per tota la pista.
    La persona que atrapa crida “ja!” i la resta del grup ha de córrer fins a l’altra banda del camp intentant no ser atrapat. Si alguna de les participants és atrapada, es converteix en molí i, immòbil des del lloc on la van atrapar, procura atrapar més participants movent els braços.
    El joc finalitza quan totes les persones són molins i no queda ningú per atrapar.
  • Variant:
    La persona que atrapa, quan aconsegueix agafar algú, decideix en quin lloc del camp col·loca el molí.

4. El mocador cooperatiu

  • Tipologia: Joc col·lectiu
  • Material: 2 mocadors
  • Descripció del joc:
    Les persones participants es divideixen en dos grups i cadascun es col·loca a un costat de la pista. A cada grup es col·loquen alineades, una al costat de l’altra, mirant la persona dinamitzadora, que se situa amb els dos mocadors al centre del terreny de joc. Abans de començar, la persona que dinamitza assigna un nombre imparell a cada participant.
    L’objectiu de cada equip és córrer per atrapar el mocador i tornar tan ràpid com pugui al punt de sortida. L’equip que ho faci abans guanya. Per fer-ho, la persona que dinamitza crida un nombre parell. Cada grup s’ha d’organitzar per combinar els seus números imparells perquè sumin el número cantat. Per exemple: si es canta “4” poden participar a la cursa les persones que tinguin el número “3” i el número “1”.
  • Variants:
    – Com a última consigna del joc, cantar un número que impliqui la participació de tot el grup alhora.
    – Dinamitzar el desplaçament de les persones participants donant-les indicacions sobre com han de córrer: a càmera lenta, cap enrere, agafades de la mà, agafades de les dues mans, formant estructures…
    – Després d’agafar el mocador, corren i es queden a l’altre grup.
    – Es distribueixen els números a les persones del grup de manera ascendent (imparell i parell) començant pel zero. Aquesta vegada hi participen els números que componen la xifra cantada, col·locats de forma correcta (unitats, desenes i centenes) abans d’anar a agafar el mocador. Per exemple, quan es canta “cinc-cents tres”, corren el 5, el 0 i el 3, i en aquest mateix ordre.
  • Observacions:
    Demaneu a les persones que no participin en els desplaçaments que animin i facin reforç positiu a les altres.
Joc del mocador cooperatiu en una Trobada Socioesportiva de la Universitat de Barcelona
Joc “el mocador cooperatiu” en una Trobada Socioesportiva de la Universitat de Barcelona. (Fotografia de Glòria Mora Gallego).

5. Stop!

  • Tipologia: Joc col·lectiu
  • Material: Pets, pilotes, tires de paper o de bossa de plàstic
  • Descripció del joc:
    Les persones perseguidores porten un element que les identifica: un peto, una pilota, o una tira de paper o de plàstic a la mà, agafada de manera visible. Les persones que escapen han d’evitar ser atrapades per les perseguidores. Quan una persona que persegueix toca algú, li dóna l’element identificador i es canvien els rols (qui perseguia es converteix en perseguit, i a la inversa).
    Les persones poden fer stop per no ser atrapades: cridant “stop!” i quedant-se quietes amb els braços en creu i les cames separades. Però un cop parades no poden tornar a moure’s fins que els companys o les companyes les salvin xocant una de les seves mans esteses.
  • Variant:
    Proposar altres consignes per salvar la gent atrapada: fer un ball junts, cantar junts, saludar-se de manera divertida o formant una frase que tingui sentit (una persona la comença i l’altra l’acaba), entre d’altres possibilitats.

6. Els quatre cantons

  • Tipologia: Joc col·lectiu
  • Material: 5 cons i 5 pilotes
  • Descripció del joc:
    Es col·loquen 4 cons formant un quadrat i un cinquè con al centre. Les persones participants es divideixen en 5 grups i cadascun se situa en un dels cons. Els grups han de canviar de con quan el que està al centre pregunta “esteu preparats?”. Quan els altres han contestat afirmativament, el grup del centre dóna el senyal de canvi (“1, 2, 3, ja!”). L’objectiu de cada grup és arribar a un dels 4 cons dels cantons.
    Per canviar de con, després del senyal, cal que totes les persones del grup es mantinguin unides (agafades de les mans o de les espatlles). Només hi pot haver un grup a cada con. Si les persones d’un grup arriben a un con en diferents moments (és a dir, separades unes persones de les altres), el grup torna a començar el joc des del con central.
  • Variants:
    – Cada grup personalitza el seu senyal de canvi quan se situa al con central.
    – No es pot canviar al mateix con dues vegades seguides.
    – No es pot anar als cons més propers.
    – Cada grup té una pilota que ha de conduir amb els peus.
    – Cada grup té una pilota que ha de conduir amb els peus i un nombre de persones del grup, o totes, han de tocar-la una vegada, com a mínim, abans d’arribar al con.
  • Observacions:
    – Si als grups hi ha massa persones, reduir-los formant grups més petits i situant més cons a l’espai formant la figura geomètrica que més convingui (pentàgon, hexàgon, etc.), per tenir el mateix nombre de grups que de cons.
    – Transmetre a les persones participants que vagin amb compte amb els possibles xocs que pugui haver-hi quan canvien de lloc.

Al projecte ‘COMMUNITY’ desenvolupem Trobades Socioesportives gratuïtes cada dimecres, de 16:00 a 18:30 hores, a Barcelona. Si vols experimentar-les en persona i rebre formació pràctica, pots participar-hi emplenant aquest breu formulari.