Jocs motors per facilitar la inclusió social i el benestar

A l’hora de jugar, no hi ha distinció entre persones. No importa la raça, religió, gènere, orientació sexual, nacionalitat o opinió política, ni la condició social o econòmica. Per això, la pràctica d’activitat física es proposa com un mètode saludable per facilitar la inclusió i el benestar físic i psicològic de les persones en situació o risc d’exclusió social.

Aquest article forma part d’una sèrie de píndoles formatives perquè els professionals que treballen amb col·lectius vulnerables puguin implementar Trobades Socioesportives, una intervenció socioeducativa basada en l’activitat física cooperativa i l’aprenentatge servei (ApS) que promou la inclusió social i facilita el benestar de les persones en risc d’exclusió.

Aquest tipus d’intervenció es implementada habitualment per professionals del treball o l’assistència social, l’educació, la pedagogia, la psicologia, l’educació física o l’esport.

En aquesta píndola trobaràs cinc jocs motors que es fan servir a aquestes Trobades. Aquests jocs tenen com objectiu que les persones participants facin exercici físic de menys a més intensitat mentre es diverteixen jugant. S’acostuma a fer servir entre tres i cinc d’aquests jocs en cada sessió.

---

Trobades Socioesportives

Les Trobades Socioesportives són un model d’intervenció socioeducativa basat en l’activitat física cooperativa que s’ha desenvolupat a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona des del 1993.

A les Trobades, dos grups de persones practiquen activitats esportives cooperatives per desenvolupar les capacitats socials, cognitives i emocionals, millorar el coneixement i la comprensió mútua des d’una posició d’igualtat i treballar temes com la discriminació, el racisme, la convivència o la interculturalitat, entre d’altres. En conseqüència, es produeix una millora progressiva de la qualitat de vida i es redueix la segregació a la societat.

La característica diferenciadora d’aquesta metodologia és que fa servir jocs motors i reptes cooperatius que deixen de banda la competitivitat dels esports estàndard per afavorir la formació de vincles positius entre els grups participants. Un grup està format per persones en risc d’exclusió i l’altre per persones de la societat on viuen. En el cas del projecte ‘COMMUNITY’, reunim persones refugiades amb estudiants i voluntàries de Barcelona.

Pots conèixer l’estructura completa d’una Trobada Socioesportiva en aquest article: “Exemple d’implementació d’una Trobada Socioesportiva”; però si vols experimentar en persona aquesta intervenció socioeducativa, et convidem a assistir-hi! Les fem setmanalment a Barcelona. Aquí tens més informació.

1. Les mirades

• Tipologia: Joc col·lectiu
• Material: Cap
• Descripció del joc:
  Les persones participants, dempeus, formen una rotllana i una es posa al centre. L’objectiu de les persones que es troben a la rotllana és canviar de lloc. Cada persona ha de tractar de posar-se d’acord amb una altra per intercanviar-se el lloc, però la comunicació només pot fer-se a través de la mirada.
  La persona del centre ha de tractar d’ocupar una posició a la rotllana quan dues persones estiguin intercanviant-se el lloc. En tot moment ha d’haver-hi una persona al centre de la rotllana. Els intercanvis de lloc només es poden fer entre les persones que han fet un acord a través d’una mirada. Una tercera persona no pot sortir del seu lloc per aprofitar l’intercanvi d’altres dues.
• Variant:
  Les persones formen parelles i es col·loquen en rotllana. Una de les parelles se situa al centre. Es segueix la mateixa dinàmica de joc.
• Observacions:
  Marqueu visualment l’espai de cada persona o parella de la rotllana per garantir la separació i identificar bé els espais buits. Es pot marcar amb guix el terra o fer una creu amb el propi peu si aquest és de sorra.
  Transmetre a les persones participants que vagin amb compte amb els possibles xocs que pot haver-hi quan s’intercanvien els llocs.

2. L’encanteri

• Tipologia: Joc col·lectiu
• Material: Petos o pilotes
• Descripció del joc:
  Hi ha dues figures en aquest joc: les persones que persegueixen i les que són perseguides. Les que persegueixen porten a la mà un peto o una pilota per ser identificades i són les persones màgiques.
  Quan una persona màgica toca a una altra persona, la congela, convertint-la en estàtua, i aquesta s’ha de quedar quieta al lloc on ha estat atrapada.
  Cada persona congelada pot adoptar la postura que prefereixi per representar la seva estàtua i es podrà tornar a moure si una altra persona que no ha estat atrapada es posa davant seu i n’imita la postura amb exactitud.
• Variant:
  Es poden posar en pràctica altres consignes per salvar les persones que han estat convertides en estàtua:
  – Xocant les mans amb elles.
  – Fent un ball juntes (l’una davant de l’altra).
  – Cantant juntes.
  – Saludant-se de manera divertida.
• Observacions:
  Cal calibrar bé el nombre de persones màgiques perquè el joc sigui dinàmic i que tothom hi gaudeixi participant. Per exemple, per a un grup de 20 persones pot ser adequat que entre 4 i 5 tinguin el rol de persones màgiques. Així mateix, cal observar la dinàmica del joc amb atenció per identificar quan arriba el moment de canviar els rols.

3. Les claus

• Tipologia: Joc col·lectiu
• Material: Joc de claus i una cadira
  Si no tenim un joc de claus, es pot fer servir material sonor (com cascavells o una bossa de plàstic). Si no es té cap cadira, la persona pot seure a terra i tenir les claus a la seva esquena, o pot estar dret amb les claus a terra.
• Descripció del joc:
  Es fan grups d’entre 6 i 8 persones. Una persona participant s’asseu a la cadira amb els ulls tancats i d’esquena al grup. El joc de claus es posa sota la cadira. La resta del grup se situa a 10 passes de la cadira, aproximadament. Seguidament, es planteja la història del joc per presentar-lo de manera més atractiva:
  L’àvia no us deixa sortir fora de casa i ha amagat les claus! Per sort, sempre s’adorm veient la televisió i sabeu que amaga les claus sota la cadira. Heu d’organitzar-vos per agafar les claus i poder obrir la porta. Vigileu, doncs l’àvia té l’oïda molt fina i si escolta les claus es despertarà i sabrà qui les ha agafat!
  El grup ha d’organitzar-se per agafar les claus en silenci i tornar al punt d’inici. Les claus poden passar d’una persona a una altra. La persona que fa el rol d’àvia es desperta quan sent el so de les claus i aleshores diu en alta veu el nom de qui creu que té les claus.
• Variant: passa la pilota
  Es fan grups d’entre 6 i 8 persones. Una persona adopta el rol de vigilant, està dempeus al final del camp i comença el joc d’esquena al grup. La resta de grup se situa a 10 passos de la persona, aproximadament, amb l’objectiu de fer arribar una pilota (o qualsevol altre objecte petit) als peus de qui vigila sense que sàpiga on es troba la pilota en cap moment. Es pot utilitzar la història següent per explicar la variant:
  Sou un grup d´amics i amigues que voleu anar al parc amb la pilota, però hi ha una persona vigilant sempre a la porta del parc perquè ningú no entri amb pilotes. Heu d’organitzar-vos per aconseguir que la pilota arribi a la porta del parc!
  Cada cop que la persona que vigila es posa d’esquena, el grup pot avançar. Abans de deixar la pilota als peus de qui vigila, cadascú ha d’haver transportat la pilota una vegada, com a mínim.
  La persona vigilant compta fins a 8 d’esquena al grup. Quan es dóna la volta, pot endevinar qui té la pilota. Disposa de tot el temps necessari per observar el grup des de la seva posició, però no es pot moure.
  – Si encerta qui té la pilota, el grup ha de tornar al punt d’inici del joc.
  – Si no ho encerta, la persona vigilant es torna a posar d’esquena i compta fins a 8 un altre cop. Mentrestant, el grup continua avançant i la pilota va canviant de mans.
• Observacions:
  Fer èmfasi en la rellevància de ser honestos per tal que aquest joc tingui sentit.

4. Els cèrcols cooperatius

• Tipologia: Joc col·lectiu
• Material: Cèrcols, cordes o guix; equip de música
• Descripció del joc:
  Distribuïm els cèrcols per tot l’espai. Les persones participants es mouen lliurement per ell al so de la música. Quan la persona dinamitzadora l’atura, el grup s’ha de situar dins dels cèrcols en el menor temps possible. A cada cèrcol es poden situar tantes persones com ho desitgin. Totes hauran de tenir, com a mínim, un peu dins del cèrcol fins que torni a sonar la música. Cada vegada que torna a sonar, la persona dinamitzadora treu un cèrcol del joc.
• Variant:
  Dinamitzar el desplaçament de les persones participants mentre soni la música donant indicacions de com moure’s:
  – Caminant cap enrere.
  – A càmera lenta.
  – Ballant.
  – Fent alguna representació (animal o zombi, entre d’altres).
  – Per parelles agafant-se de la mà.
• Observacions:
  Hem de procurar que hi hagi un cèrcol per a cada persona participant. En cas de no disposar de tanta quantitat, col·locar el màxim nombre possible. També es poden crear cèrcols amb cordes, dibuixar-los amb guix o amb el peu si el terra és de sorra.
  Si no es disposa d’equip de música, es pot donar un senyal amb una paraula acordada (“Ja!” o “Als cèrcols!”, entre d’altres), utilitzar un xiulet o un cop de mans. També es pot substituir la música per una cançó que canti el mateix grup.

5. Pedra, paper, tisores

• Variant:
  Enlloc de començar el joc formant grups de tres persones, es pot començar amb les persones separades d’una en una. Després d’una estona, agrupar-les de dos en dos, després de tres en tres, i així successivament.
• Observacions:
  Hem de saber quantes persones participaran abans de formar els grups. Si n’hi ha una o dues que es queden sense poder formar el grup de tres, podran unir-se a altres grups o formar un grup de dos. En tots els casos haurem de deixar clar com els grups representaran els tres objectes (pedra, paper i tisores).