La situació dels monestirs sicilians entre els segles XII-XVI es caracteritza per un panorama vast i fragmentari, tant pel que fa als ordes com al paper que juguen en la unitat territorial. La recerca, sobre la base de la documentació existent, intenta reconstruir les fundacions, dotacions, estructures arquitectòniques i la gestió del patrimoni immoble urbà i extraurbà dels monestirs, per a alguns dels quals és possible aprofundir en les relacions amb la ciutat, l'organigrama de les monges, les priores, les abadesses, en estreta relació mab els seus clans familiars d'origen, o la presència masculina (priors, procuradors, confessors). L'objectiu de la recerca és, en definitiva, dilucidar les relacions entre l'aristocràcia i els monestirs sicilians.
