Un tret característic dels
monestirs sards és l'escassedat de documentació per als
segles XII-XVI, a causa de la
dispersió dels arxius monàstics, deguda a factors
històrics i ambientals, i a la gairebé total
desaparició dels monestirs existents en aquest arc
cronològic. Els monestirs censats són, per tant, molt pocs.
Entre els segles XIV i XV, tot coincidint amb la conquesta catalano-aragonesa de l'illa, assistim a la desaparició del
monacat d'ascendència benedictina i al desenvolupament
dels ordes mendicants. Entre el Trecento i el Cinquecento, els
únics monestirs femenins presents a Sardenya pertanyen a
l'orde de les Clarisses i es desenvolupen a l'interior de les
muralles de les principals ciutats, o bé a les seves
rodalies. L'objectiu de la recerca és fer una revisió
de la documentació existent i estudiar els
diversos monestirs mirant d'inserir-los en el context
històric i social en el qual es desenvoluparen, per evidenciar
el seu impacte sobre la ciutat, els vincles amb les diverses
classes socials i la seva influència cultural i espiritual.
