El mapa monàstic femení a Navarra descriu una retícula d'establiments fundats, en la seva majoria, d'acord amb els impulsos dels aires nous de l'espiritualitat europea, especialment de la Plena i Baixa Edat Mitjana en endavant. Les comunitats monàstiques femenines, sense l'extensa projecció patrimonial i el perfil d'incardinació rural de les masculines, van ser la via natural d'acollida dels nous models de vida religiosa, com és el cas de les Clarisses, que s'instal·laren a tocar dels principals nuclis urbans (Estella, Pamplona). Així mateix, són poques i mal conegudes les fundacions benedictines i les fundacions per inicitaiva reial, com és el cas de la casa cistercenca de Marcilla. Contrasten, en canvi, les donacions i gràcies concedides per la monarquia a aquests espais de vida contemplativa, que van ser significatives i generoses als segles XIV i XV. Finalment, i igual que a la resta de territoris peninsulars, proliferaren altres fenomens femenins com "enclaustraments" i “emparedaments”, encara per estudiar.
