Són autèntics els aliments que consumim?

La societat en general selecciona els aliments que consumeix preferentment a partir de les seves propietats organolèptiques, assumint la seguretat dels mateixos així com les seves aportacions nutricionals. No obstant això, als darrers anys ha crescut l’interès dels consumidors per altres atributs dels aliments com ara el seu origen (indicacions geogràfiques com la denominació d’origen protegida, DOP), la seva producció fent servir pràctiques més sostenibles amb el medi ambient i amb major benestar dels animals (producció d’aliments orgànics/ecològics), o bé aliments modificats per aportar algun benefici addicional (aliments funcionals). Fins i tot, el consumidor està disposat a pagar un preu més elevat per aquests productes alimentaris degut a la concepció d’una major qualitat dels mateixos, i és aquest fet el que fa que molts d’aquests aliments siguin susceptibles de pràctiques fraudulentes. El frau, que consisteix en la substitució deliberada, l’adició, la manipulació, o la tergiversació d’aliments, ingredients alimentaris o dels envasos d’aliments amb la finalitat d’un benefici econòmic, està prohibit a tot el mon. A més, apart de les implicacions econòmiques evidents, pot afectar a la salut de consumidors quan els aliments es troben adulterats amb agents contaminants (alguns tòxics) o que poden donar lloc a al·lèrgies. L’equip de recerca FISA-FOOD treballa en el desenvolupament de metodologies analítiques per a la caracterització, classificació i autenticació d’aliments per tal d’evitar els fraus alimentaris. Els aliments més susceptibles de patir frau ho son per la seva elevada demanda així com per la facilitat de ser adulterats, i entre aquests es troben l’oli d’oliva, els sucs de fruites, el cafè i el té, el vi, la llet, les espècies (pebres, cúrcuma), la mel, l’arròs i cereals, el peix i la carn, així com els productes ecològics.