Obtenció de sang

La sang s’extrau dels animals per a una gran varietat de propòsits. Es pot extreure de venes, artèries o directament del cor. Les tècniques per a la seva obtenció impliquen subjectar o immobilitzar, manipular i en alguns casos sedar o anestesiar als animals. Fer-ho de forma incorrecta pot suposar situacions d’estres elevat que poden invalidar els resultats.

Volums de l'ordre de 0,1 ml (2-4 gotes)

• Subjectar o immobilitzar correctament, amb fermesa però sense oprimir.
• Normalment no cal anestesia general. Considerar l’aplicació de pomades anestèsiques tòpiques.
• Netejar i desinfectar la zona de la punció. Rasurar la zona si cal.
• Fer servir agulla o llanceta estèril. No es recomana l’ús d’un full de bisturí.
• Un cop recollida la sang, cal pressionar el lloc de la punció durant 30 segons per a aturar el sagnat.
• Cal supervisar a l’animal durant els 30 minuts posteriors per a controlar possibles efectes adversos (hemorràgies, hematomes, trombosis i flebitis). Si cal avisar al veterinari.

Volums més grans de 0,1 ml

• En animals sans el volum màxim d’extracció recomanable és del 10 % del volum de sang circulant, que pot estimar-se en 50-70 ml/kg de pes corporal. Aquest volum pot repetir-se després de 3-4 setmanes.
• En el cas d’extraccions repetides cal tenir en compte el volum de sang a extreure en cada punció, la freqüència de les extraccions i el període de temps entre extraccions. De manera orientativa es pot extreure un màxim de l'1 % del volum de sang circulant cada 24 hores (0,6 ml/kg/dia). Quan la freqüència d’extracció és elevada, cal considerar la conveniència d’utilitzar una agulla de papallona o una cànula percutània convenientment fixada.
• Es pot practicar immobilitzant a l’animal o anestesiant-lo. Es recomana anestèsia gasosa. De cara a la punció funcionen bé les cremes anestèsiques aplicades 30-60 minuts abans.
• Cal rasurar i desinfectar la zona de la punxada per a evitar infeccions, contaminacions de la mostra i ajudar a la visualització de la vena.
• Pel que fa a la grandària de les agulles varia entre 15-50 mm de longitud i 14-26G de diàmetre. Cal fer servir la de calibre més gran possible per a assegurar una extracció ràpida sense col·lapsar la vena, just una mica inferior al diàmetre de la vena.
• Cal escollir el lloc adient (vegeu taula). Un cop feta l’extracció cal pressionar el lloc de l’extracció durant 30-60 segons.
• Observar durant 30 segons per a detectar hemorràgies. Després supervisar a l’animal durant els 30 minuts posteriors per a controlar possibles efectes adversos. Si fos necessari cal avisar al veterinari.
• Alternar el lloc de la punxada, en el supòsit d’extraccions successives.

Volums de sang circulant i llocs per a venipunció en diferents espècies

Dessagnament
És un procediment molt ràpid que permet obtenir el màxim de sang possible d’un animal. Els mètodes més emprats són la decapitació i l’extracció a partir de l’aorta o del cor.

• Decapitació
  • Mètode simple i ràpid que es realitza amb guillotina o tisores en animals petits.
  • Es recomana que es realitzi amb l’animal sedat o anestesiat. Es pot fer directament quan els fàrmacs anestèsics puguin interferir.
  • No es pot fer mai en presència dels congèneres de l’animal.
  • No permet obtenir sang en condicions estèrils.
  • Desagradable per l'operador.
• Del cor
  • Es realitzarà sempre amb animal anestesiat i sense recuperació; es a dir, un cop obtingut al màxim volum de sang possible es procedirà a l’eutanàsia i posterior confirmació de la mort dels animals.
  • S’acostuma a accedir per sota de l’estèrnum, per darrere de l’apòfisi xifoides, en direcció caudo-cranial, buscant el ventricle esquerre.
  • Les agulles han de tenir la longitud suficient per a arribar al cor i un diàmetre entre 23-21 G. Conforme s’avança amb l’agulla, es recomana exercir una petita pressió negativa en la xeringa.

Es pot trobar més informació i vídeos relacionats amb aquest àmbit a https://www.nc3rs.org.uk/3rs-resources