Les Conclusions
Definició
Sigui quin sigui el tipus de treball—bibliogràfic, analític, d’experimental, etc.—el TFG s’ha de tancar amb unes conclusions estretament connectades amb la introducció. De fet, tant la introducció com les conclusions mostren una visió panoràmica del treball, tot i que des de perspectives diferents. Si a la introducció us plantejàveu què volíeu investigar i què esperàveu assolir, a les conclusions donareu compte del que heu trobat. La coherència entre aquests dos apartats transmet la impressió d’un sistema acabat i complet en si mateix.
Les conclusions han de respondre directament els objectius, les preguntes o les hipòtesis, i s’han d’inferir de manera natural de la resta del treball. Això serà fàcil d’aconseguir si el treball té una bona estructura, però molt difícil si és una amalgama d’informació desconnectada.
L’apartat de conclusions compleix tres funcions importants:
- Demostrar que el treball ha valgut la pena, que la metodologia que heu emprat us ha permès assolir els objectius, respondre les preguntes, verificar o refutar les hipòtesis.
- Donar visibilitat als resultats més importants des del punt de vista científic i acadèmic.
- Apuntar noves línies d’investigació possibles, així com les preguntes i els buits del coneixement que encara quedin per respondre.
Continguts habituals
Les conclusions del TFG segueixen l’esquema en quatre parts següents:
- recordatori dels punts de partença.
- resum del procés de recerca així com de les limitacions amb què us heu trobat.
- exposició dels resultats més rellevants relacionats amb els objectius, les preguntes o les hipòtesis.
- possibles línies d’investigació i buits del coneixement que encara resten per omplir.
De la versió provisional a la definitiva
El redactat de les conclusions ha de ser concís i precís, i ha de mostrar la relació estreta que hi ha entre els resultats que heu assolit i les preguntes, els objectius o les hipòtesis que us havíeu plantejat a la introducció. Procureu redactar-les amb cura, perquè, juntament amb la introducció, és la part a què el tribunal dedicarà més atenció. La connexió entre ambdues parts ha de ser estreta.
La qualitat de les conclusions es mesura per criteris de lògica, coherència i claredat. Per tant, procureu que reflecteixin amb exactitud les vostres troballes més importants i eviteu excursos o digressions que no responguin a aquesta funció. Si cal, preneu-vos un temps de descans per allunyar-vos del treball. Aleshores estareu en millors condicions per sintetitzar els aspectes principals de la recerca.
Tot i que no hi ha una norma sobre la manera de formular-les, en les ciències socials i jurídiques cada vegada és més habitual la forma d’enumeració amb números romans. Aquest aspecte formal permet identificar millor les troballes, a la vegada que evita que l’autor amagui uns resultats minsos en una prosa obscura.
Per arribar a la versió definitiva, cal dur a terme diferents tasques de revisió:
Centreu-vos en els objectius, les preguntes o les hipòtesis. Responeu-los de manera ordenada i justifiqueu les vostres respostes amb les dades i evidències que heu aconseguit en la recerca.
Exposeu breument el camí que heu seguit: la metodologia que heu emprat, les fonts que heu consultat, etc.
Informeu amb sinceritat de qualsevol defecte de la investigació, tant pel que fa als resultats obtinguts com a la metodologia emprada, i valoreu com aquesta limitació afecta els resultats.
Presenteu les conclusions de manera sintètica i en forma d’enumeració.
Expresseu-les amb objectivitat i precisió: eviteu digressions i excursos que no s’infereixin directament dels resultats.
Exposeu què us ha quedat pendent, les incerteses que no heu pogut resoldre, així com noves perspectives o enfocaments d’anàlisi.
Recordeu que tan vàlid és un treball que valida com un que refuta les seves hipòtesis, perquè això igualment obre camins als que vinguin al darrera.
Mostres
A continuació presentem l’apartat de conclusions d’un TFG i l’avaluem d’acord amb les rúbriques. Tot seguit, presentem una versió revisada del mateix apartat, aconseguida després de dur a terme les tasques de revisió.
El sistema de reinserció penitenciària català
Versió provisional
VIII. CONCLUSIONS
1. Contrast d’hipòtesis
La primera hipòtesi ha quedat refutada després d’acabar l’estudi, com s’ha demostrat en els apartats dedicats als perfils dels reincidents i multi-reincidents , les persones que han complert condemnes curtes tenen més tendència a reincidir; [/sg_popup] i això es deu principalment a que el pas per la presó no els ha servit per a canviar les seves característiques personals com el nivell d’estudis, i a més no han tingut temps de seguir tot el procediment establert per a guanyar graus de llibertat, sinó que han aconseguit una llibertat absoluta de manera imminent i sense una correcta preparació prèvia.
Malauradament, la hipòtesi segona queda pendent de comprovació en futurs estudis, ja que no s’ha pogut contrastar mitjançant únicament una metodologia quantitativa; No obstant, és un tema molt interessant en el qual aprofundir en futurs projectes.La hipòtesi tercera queda acceptada, ja que les persones que aconsegueixen permisos ordinaris o ordinaris i extraordinàries reincideixen 15 punts percentuals més que els que han pogut sortir i mantenir el contacte amb la família en un ambient menys hostil per a nens i familiars que la presó.
Ha quedat demostrat que el nivell d’estudis (H4) és un factor molt important, i per tant s’ha de posar especial èmfasi en intentar modificar aquest aspecte de les persones que ingressen en centres penitenciaris. S’ha de donar a aquestes persones les eines necessàries per a poder deixar aquest món enrere, i per a fer-ho la eina principal són els estudis escolars. No obstant, és molt difícil fer-ho amb penes de presó curtes o amb persones que tenen molts canvis d’ubicacions, ja que així es fa difícil fer-ne un bon seguiment. És per això, que s’ha de millorar l’educació i l’accés a l’educació dins els centres penitenciaris.
El més destacable d’aquest projecte és que hi ha tres perfils clars de persones, i que malgrat algunes característiques no són alterables, com el nombre de fills o la regió de la qual es prové, n’hi ha molts d’altres que si que ho són, i si el pas per la presó servís per a modificar-les, els resultats en temes de reinserció millorarien, acostant aquells que tenen perfils favorables a la reincidència o la multi- reincidència, a tenir característiques que els facilitin la reinserció, com seria entrar a presó sense coneixement del català o amb estudis acadèmics primaris, i sortir-ne parlant i escrivint català o amb estudis d’educació secundària; en definitiva, dotant a aquelles persones que han delinquit per manca de recursos, per tal que un cop surtin del centre penitenciari, puguin aconseguir tenir qualitat de vida des de dins la legalitat.
2. Limitacions del Projecte
El projecte actual ha estat realitzat durant un període de 5 mesos sense cap recurs econòmic. Aquest fet es posa de manifest en el tipus d’anàlisi realitzat: a partir del projecte actual, i de saber els perfils de les persones que no reincideixen, i el de les persones que han reincidit una o més vegades, seria interessant descobrir com canviar els aspectes personals d’aquestes persones per tal d’aconseguir que tinguin un perfil que concordi més amb el perfil no reincident per aconseguir una millor adaptació a la llibertat.
Serà interessant també d’estudiar en un futur fins quin punt el sistema penitenciari és efectiu en delictes no violents de penes curtes, i fins quin punt una condemna curta en un centre penitenciari impulsa a la persona a delinquir de nou al estereotipar-lo i ajuntar-lo amb tants d’altres delinqüents de tots els perfils.
FONT: Listerri Manent, Marta. El sistema de reinserció penitenciària català. Perfils reincidents i reinserits [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101620/1/TFG-SOC-Llisterri-Marta-juliol16.pdf
Qualificació per rúbriques
Format i parts
Poc adequat
L’apartat conté algun dels continguts habituals, però hi falta una síntesi del procés de recerca. Tampoc queda prou justificat que s’hi exposi una hipòtesi que no s’ha investigat. Això mostra una certa incongruència de la recerca. Pel que fa al format, no s’ajusta prou als criteris del TFG, en el qual ni l’apartat d’introducció ni el de conclusions van numerats ni inclouen títols interns. També hi ha incoherències pel que fa a les convencions: puntuació, abreviatures, majúscules, etc.
Redacció
Poc adequat
Les dades, les justificacions i els arguments s’hi expressen de manera imprecisa i incompleta. Hi ha molta informació buida i gratuïta, que no serveix al propòsit argumentatiu de l’apartat. Alguns fragments són confusos i amaguen les idees importants. Aquesta manera de redactar desaprofita els resultats de la investigació i fa perdre rigor i credibilitat.
Registre
Poc adequat
En ocasions es troben aspectes informals i trets subjectius de redacció, per exemple, hi ha excursos especulatius i alguna relació de causa efecte està poc justificada.
Lèxic
Poc adequat
El lèxic i la terminologia emprats no són del tot precisos i adequats a un àmbit acadèmic. Es troben algunes repeticions causades per la mancança d’un vocabulari prou ampli.
Ortografia
Poc adequat
El text conté algun error gramatical, així com errors de picat que ni el corrector ortogràfic ni la revisió de l’autor han detectat.
Citacions i referències
Poc adequat
Les remissions internes no estan adequadament integrades en el text. Les indicacions amb què es remet a altres parts del text no segueixen els mateixos criteris.
Versió definitiva
CONCLUSIONS
Al llarg d’aquest treball he intentat descriure el perfil de les persones que havien aconseguit reinserir-se en la societat després de complir pena de presó. Per aconseguir aquest objectiu, he formulat una sèrie d’hipòtesis i les he validat a través de l’anàlisi quantitativa de dades provinents del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de Catalunya.La meva anàlisi s’ha basat en dades de la població excarcerada l’any 2002 corresponents a 1.230 persones sobre una població de 2.406 persones. Tot i que la mostra és representativa i la base de dades és completa i rigorosa, el fet que aquesta no hagi estat d’elaboració pròpia ha limitat la possibilitat de disposar de dades qualitatives sobre la reinserció.
Tot i aquesta limitació, l’estudi m’ha permès identificar tres perfils de persones excarcerades: el perfil reincident, el multireincident i el no reincident. Les diferències entre aquests tres grups m’han permès crear variables i analitzar si predominen en algun grup.
II. L’estudi corrobora la segona hipòtesi, relativa a si la dificultat de mantenir una bona relació amb la família complica el procés de reinserció social. Segons mostren els resultats, les persones que han aconseguit permisos ordinaris durant la condemna reincideixen un 15% menys que les que no han pogut sortir de la presó. En cas que hagin gaudit de permisos extraordinaris, el percentatge dels que no reincideixen és encara més alt, d’un 20%.
III. Els resultats confirmen també la tercera hipòtesi, sobre si el nivell d’estudis influeix positivament en la reinserció social. El 61,9% de la població excarcerada amb estudis d’ESO no ha reincidit, i el percentatge augmenta en el cas dels que tenen estudis universitaris.
En aquesta direcció, es podria plantejar una nova línia de recerca per identificar possibles estratègies dirigides a potenciar el perfil no reincident i aconseguir, així, una millor adaptació a la llibertat. Un altre interrogant que encara queda obert és saber fins a quin punt el sistema penitenciari és prou efectiu en la reinserció dels condemnats per delictes no violents amb penes curtes.Qualificació per rúbriques
Format i parts
Adequat
L’apartat conté els continguts habituals: resum del procés de recerca; limitacions; resultats més importants numerats i relacionats amb les hipòtesis; rellevància de la investigació; possibles línies d’investigació i buits del coneixement que encara resten per omplir.
Redacció
Adequat
Les dades, les justificacions i els arguments s’hi expressen de manera precisa i completa i serveixen al propòsit argumentatiu de l’apartat. L’autor posa de relleu els resultats aconseguits durant la investigació, cosa que transmet rigor i credibilitat.
Registre
Adequat
S’hi empra un registre formal i objectiu, i queden justificades totes les relacions entre les idees.
Lèxic
Adequat
El lèxic i la terminologia emprats no són del tot precisos i adequats a un àmbit acadèmic. Es troben algunes repeticions causades per la mancança d’un vocabulari prou ampli.
Ortografia
Adequat
El text mostra un bon ús de la gramàtica (ortografia, sintaxi, puntuació, etc.). Ha passat per un corrector ortogràfic i ha estat revisat a consciència per detectar-hi els errors de picat.
Citacions i referències
Adequat
Les remissions internes estan adequadament integrades en el text. Les indicacions amb què es remet a altres parts del text segueixen el mateix criteri.
NOTA: La versió final difereix molt de la inicial, perquè al text d’origen anomenat provisional hi falten continguts o són massa genrèrics. Per crear la versió definitiva, s’ha hagut de llegir tot el TFG i buscar la informació que hi faltava al text original. Aquest ha estat el procediment de treball per crear una versió millorada de la proposta provisional.
Crèdits · Coordinació: Anna Perearnau · Redacció del contingut: Conxita Golanó · Agraïments: Rosa Maria Satorras · Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona