Els Suports Visuals
Definició
Els suports visuals són un gran ajut a l’hora de defensar el TFG davant d’un tribunal. Aquest exercici és obligatori en tots els títols universitaris. En aquest moment, a més de domini del tema, l’estudiant haurà de demostrar que ha adquirit competències comunicatives d’exposició oral i de presentació gràfica de la informació.
Projectar diapositives amb text, imatges, gràfics o diagrames ajuda l’audiència a mantenir l’atenció, a entendre les relacions entre les idees i a seguir el fil expositiu. A la vegada, té un avantatge evident per a l’estudiant, que les pot fer servir per presentar els punts de manera ordenada i destacar la informació clau.
Hi ha diferents programes informàtics per crear suports visuals efectius, com PowerPoint, Prezi, Keynote, Canva, etc. Però, més enllà de les preferències personals, el suport visual idoni serà el que s’adeqüi a l’acte acadèmic formal en què es durà a terme l’exposició.
Per dissenyar recursos efectius, abans d’obrir cap programa informàtic, heu de considerar aquests tres factors:
L’auditori. Els destinataris principals de la vostra defensa seran els professors que integren el tribunal. Ja han llegit el manuscrit i, per tant, no esperen que els el repetiu. Eviteu, doncs, diapositives que reprodueixin el contingut del treball. Pregunteu-vos què els interessarà i què no. Segurament, estaran més interessats en les idees clau de la recerca que no en els coneixements generals o en els detalls que ja poden trobar al manuscrit. Anticipeu-vos a possibles resistències: què podeu incloure per guanyar credibilitat i desinflar reticències? Quines són les vostres principals aportacions?
El temps. Disposareu d’un temps limitat per defensar el vostre TFG, uns 15 a 20 minuts, depenent de les instruccions que prèviament us hagin donat. No tindreu temps, doncs, d’explicar-ne tots els detalls. Per això haureu de seleccionar i sintetitzar els elements fonamentals de la recerca: tema, motivació, objectius, metodologia, idees rellevants del treball i conclusions més interessants, sense oblidar esmentar els límits i punts forts.
El lloc. Conèixer l’equipament de la sala on dureu a terme l’exposició us pot estalviar sorpreses d’última hora. Assegureu-vos que el format del suport visual que escolliu sigui compatible amb el software de l’ordinador de la sala. O, en tot cas, procureu també tenir-lo disponible en diferents programes, versions i dispositius. És molt recomanable dur la presentació en un pendrive en comptes de tenir-la penjada a llocs web que hauríeu de començar a obrir. No podeu esperar dependre de la bona o mala connexió del lloc on presenteu.
Continguts habituals
No hi ha una un nombre de diapositives fixat per a la presentació del TFG. Però si en teniu massa, us arrisqueu a bombardejar l’auditori amb diapositives que no tindreu temps d’explicar. Com a criteri general, calculeu que haureu de dedicar com a mínim un minut o minut i mig a explicar cadascuna. Tenint en compte que disposareu d’uns 15 a 20 minuts, el suport visual hauria de constar, com a molt, de 9 diapositives.
Totes les diapositives, excepte la primera i la darrera, han d’estar numerades, en un format que indiqui el número de diapositiva que es projecta i el nombre total de diapositives, per exemple: “1/8” o “3 de 8”.
Quan acabeu l’exposició, torneu a projectar la diapositiva de portada durant la intervenció del tribunal. En un context acadèmic formal, la diapositiva d’agraïment per l’atenció és sobrera. Mai no doneu les gràcies per escrit. En canvi, sí que ho fareu oralment.
Suggeriments per al contingut de les diapositives
De la versió provisional a la definitiva
La vostra defensa del TFG guanyarà claredat i impacte si l’acompanyeu d’un bon ajut visual. Ara bé, les diapositives s’han de poder entendre fàcilment, en uns tres segons. Per tant, han de ser senzilles i clares, però no simplistes ni avorrides. Perquè s’ajustin a la formalitat de l’acte acadèmic, a la vegada que potenciïn la vostra defensa, procureu seguir els requisits formals en el text, gràfics, colors i animacions.
Eviteu escriure-hi massa text o carregar-les de gràfics. Copiar i enganxar fragments del manuscrit no és, doncs, una opció. Com més visual sigui la diapositiva, millor. En pantalla només hi heu de projectar l’essencial, les paraules i l’expressivitat les hi heu de posar vosaltres. En comptes de text, empreu gràfics, figures o imatges que explicareu oralment.
Els programes SmartArt, Prezi, Lucidchart o Infogram permeten dissenyar-ne de molt efectius. En tot cas, no empreu aquests elements per pura estètica, sinó només quan siguin útils per entendre el vostre discurs. Per descomptat, en un acte formal no estan permeses les emoticones o imatges d’estil.
Per elaborar un bon suport visual, cal dur a terme le següents tasques:
1. Sintetitzeu les idees i ordeneu-les. Abans d’obrir cap programa de disseny, decidiu què voleu explicar: quins són els punts fonamentals del vostre TFG? Què pot interessar més al tribunal? Més val que tracteu pocs punts i a fons, que no pas molts, però de manera superficial.
Una tècnica útil per a construir l’estructura consisteix a escriure les idees clau en notes adhesives (post-its) de la manera més visual possible. Cada nota adhesiva correspondrà a un punt del guió i a una diapositiva. Tot seguit, s’organitzen en un ordre seqüencial lògic, paral·lel a l’estructura del treball. També és molt útil la utilització d’un esquema o mapa conceptual, que us obligarà a jerarquitzar i classificar les vostres idees; des d’allà ja podreu triar què afegiu i què descarteu a la presentació, i establint nivells de prioritat.
2. Situeu una idea central en cada diapositiva. Només una. No ompliu les diapositives de dades, paraules o imatges. Recordeu que el públic ha de poder entendre-la en 3 segons. Si es massa complicada, llegirà la diapositiva en comptes d’escoltar-vos. Si una diapositiva conté massa informació, pot ser útil seqüenciar-ne l’aparició en pantalla amb un recurs d’animació senzill, de manera que vagi entrant a poc a poc, al fil del discurs.
3. Potencieu la informació visual. Substituïu el text per gràfics, taules, diagrames, il·lustracions, etc. Empreu-ne només un per diapositiva i procureu que sigui senzill, però explicatiu: ha de portar títol, llegendes i el significat de sigles o abreviatures. Les xifres i paraules que hi hagi dins s’han de poder llegir i segueixen els mateixos criteris que el text. Recordeu que tots aquests elements tenen un autor, una font (encara que sigueu vosaltres mateixos) i s’ha de mencionar. A més, és imprescindible que cada element sigui comentat. No pot estar per mera estètica, sinó que ha de contribuir a reforçar el vostre discurs.
4. Escriviu el títol. Cada diapositiva ha de tenir un títol breu i descriptiu. Eviteu els enunciats massa genèrics i poc informatius, com ara “Introducció”, “Resultats” o “Gràfic”.
5. Escolliu una tipografia visible i homogènia. El text s’ha de poder llegir des de qualsevol lloc de la sala. Les tipografies de pal sec o sans serif, com l’Arial, Calibri o Verdana, són les que funcionen millor. Mantingueu el mateix tipus de lletra en tota la presentació i empreu diverses mides per destacar la jerarquia entre els títols, subtítols, cos i llegendes.
6. Elimineu els clixés visuals. No satureu les diapositives amb imatges o icones que no aportin significat. Donen un to infantil a la presentació i són poc adequades: el tribunal ja deu haver vist mil cops unes balances per simbolitzar la justícia o una diana per il·lustrar els objectius.
7. Simplifiqueu. Elimineu els efectes recarregats. Generen soroll visual i distreuen de l’essencial. Si voleu destacar paraules o frases, empreu només un recurs d’èmfasi: la negreta. Limiteu l’ús de les majúscules al que determinen les convencions i reserveu el subratllat per als enllaços. Utilitzeu el logotip de la facultat només a la portada. Prescindiu també dels elements fixos (logos, bàners, plantilles de disseny, etc.), perquè ocupen massa espai i dificulten la lectura del que cal destacar.
8. Organitzeu els elements. Combineu els diferents continguts i busqueu un equilibri entre el text, les imatges i l’espai en blanc. Eviteu les diapositives atapeïdes d’informació o massa buides. Deixeu que la composició respiri però que contingui substància.
9. Harmonitzeu el color. Eviteu les estridències i limiteu el color a necessitats informatives. Tingueu en compte el contrast del fons amb la lletra. El fons blanc o de tons molt suaus és més neutre fàcil de llegir. Si escolliu un color clar per al fons, trieu-ne un de molt fosc per a la lletra, i a l’inrevés. Harmonitzeu la paleta de colors de tota la presentació.
A més del blanc, negre o gris, utilitzeu-ne com a màxim un altre per atreure la mirada del públic cap a la informació que voleu destacar
10. Controleu les animacions. En la justa mesura, permeten seqüenciar l’aparició en pantalla del que aneu exposant en cada moment. Eviteu, per exemple, que estigueu explicant el primer punt quan el públic ja ha tingut temps de llegir la llista sencera. Tot i ser un bon recurs, convé usar-ne només d’un tipus en cada diapositiva.
11. Eviteu els vídeos i sons. Si no estan estretament relacionats amb la vostra recerca, provocaran distracció o avorriment al tribunal.
Mostres
Mostra 1
Qualificació per rúbriques
Composició
Inadequat
La diapositiva no està pensada per acompanyar l’exposició oral, sinó per ser llegida. No necessita que ningú l’expliqui. En conseqüència, el públic desconnectarà del discurs de l’orador i es posarà a llegir-la.
Estil i format
Inadequat
El text està escurçat, però segueix sent massa dens. Hi ha frases massa llargues, i text redundant innecessari. S’hi empren recursos d’èmfasi—majúscules, negretes i subratllats— sense gaire criteri.
Vocabulari
Adequat
Ortografia
Adequat
Qualificació per rúbriques
Composició
Adequat
La diapositiva està al servei de la història que explica l’orador. El diagrama de procés ajuda a resumir i a recordar la informació clau sobre la recol·lecció i anàlisi de dades. La disposició dels elements afegeix sentit a l’explicació: li atorga dinamisme i la potencia.
Estil i format
Adequat
El text inclou la informació essencial per acompanyar el discurs de l’orador. No hi ha expressions supèrflues.
Vocabulari
Adequat
Ortografia
Adequat
Mostra 2
Qualificació per rúbriques
Composició
Poc adequat
La diapositiva expressa una única idea, però la mostra de manera poc visual. El disseny en llista de vinyetes és un recurs fàcil de crear, però avorrit i, per tant, poc efectiu a l’hora de captar l’atenció de l’auditori.
Estil i format
Poc adequat
Hi ha massa text i algunes frases són massa llargues. el color no funciona bé. El blau intens del fons pren massa protagonisme i fa que el text no sigui còmode de llegir.
Vocabulari
Inadequat
El vocabulari és redundant i informal. El títol és vague i poc informatiu: no concreta quin punt clau tractarà la diapositiva. Les frases introductòries són col·loquials i imprecises.
Ortografia
Hi ha un error ortogràfic a “la eutanàsia”.
Qualificació per rúbriques
Composició
Adequat
La diapositiva mostra la informació clau de manera visual, senzilla i clara. El mapa de punts és una forma idònia per mostrar com es distribueix una dada en una zona geogràfica. Complementa el discurs de l’orador i li permet presentar la informació de manera dinàmica i atractiva.
Estil i format
Adequat
La diapositiva és clara i llegible. Produeix sensació d’harmonia i no hi ha elements sobrers. El color s’hi empra amb mesura i amb una finalitat informativa, i produeix una impressió formal, a la vegada que incita a l’exploració.
Vocabulari
Adequat
El títol és concís i descriptiu. Hi ha el text necessari per identificar les dades i la font.
Ortografia
Adequat
No hi ha errors ortogràfics ni gramaticals.
Mostra 3
Qualificació per rúbriques
Composició
Poc adequat
Els gràfics circulars o de pastís són poc efectius per comunicar dades quantitatives. A partir de sis sectors, és difícil distingir les diferents magnituds amb precisió.
Estil i format
Inadequat
Utilitzar tota la paleta de colors pot semblar molt vistós però genera soroll i no ajuda a destacar res. El color no ajuda a percebre magnituds. A més, el text dels valors (10 punts) no serà visible en pantalla. El gràfic tampoc no està identificat: hi falta el títol i la font.
Vocabulari
Poc adequat
El títol de la diapositiva és genèric i poc descriptiu del contingut.
Ortografia
Adequat
Qualificació per rúbriques
Composició
Adequat
El gràfic de barres funciona molt bé per mostrar dades quantitatives, perquè destaca els valors alts i els ordena de major a menor. Això permet a l’auditori comparar magnituds i treure’n inferències.
Estil i format
Adequat
Empra el color amb discreció, i això permet comparar les magnituds a través de la longitud. El gràfic està ben identificat: hi ha títol, etiquetes, llegendes i font.
Vocabulari
Adequat
El títol és concís i descriptiu. Hi ha el text necessari per identificar les dades i la font.
Ortografia
Adequat
NOTA: La versió final difereix molt de la inicial, perquè al text d’origen anomenat provisional hi falten continguts o són massa genrèrics. Per crear la versió definitiva, s’ha hagut de llegir tot el TFG i buscar la informació que hi faltava al text original. Aquest ha estat el procediment de treball per crear una versió millorada de la proposta provisional.
Crèdits · Coordinació: Anna Perearnau · Redacció del contingut: Conxita Golanó · Agraïments: Rosa Maria Satorras · Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona