La Introducció
Definició
La introducció és un text sintètic i cohesionat, d’una extensió d’1’5 a 2 pàgines, que ofereix una primera fotografia de les línies principals del treball.
Funciona com el preàmbul del document escrit i ha de donar al lector les claus per entendre’l. Per això cal escriure-la amb cura. Ha de complir dues funcions primordials:
- presentar el tema i les raons per les quals l’heu triat, i
- oferir una idea clara i precisa del plantejament del treball.
Continguts habituals
La introducció del TFG inclou uns continguts ben delimitats que combinen informació personal i científica. Cal que hi exposeu:
- el tema central del treball: un concepte, un fet històric, un problema, etc.
- la motivació pel tema prèvia a la recerca.
- un brevíssim marc teòric o l’estat de la qüestió sobre el tema,
- la rellevància—personal, acadèmica, científica, social, etc.— de la vostra investigació,
- el problema o buit del coneixement que us proposeu resoldre,
- la o les hipòtesis, els objectius o les preguntes d’investigació,
- la metodologia que emprareu per respondre’ls.
- les parts del treball i l’estructura que seguirà.
De la versió provisional a la definitiva
La introducció ha de descriure el contingut exacte del treball. Per això, encara que es trobi a les primeres pàgines, l’haureu d’escriure al final, un cop enllestit tot el treball. Si en teniu una de provisional, la qual cosa és molt recomanable, caldrà que en acabar el treball l’actualitzeu fins que sigui coherent amb la resta d’apartats.
El redactat ha de ser molt sintètic, perquè la majoria d’idees es desenvoluparan més endavant, en els apartats centrals del treball. Ara bé, eviteu juxtaposar els paràgrafs i procureu escriure un text unitari i cohesionat, en què la informació flueixi de manera lògica. Per això, dins d’aquest apartat no hi ha d’haver subtítols.
Alguns continguts, sobretot de caire metodològic i estructural, s’hi redacten en futur, perquè avancen temes que es tractaran més endavant.
Per arribar a la versió definitiva, cal dur a terme diferents tasques de revisió:
Eliminar reiteracions i informació innecessària.
Comprovar que s’hi tracten tots els continguts, tant personals com acadèmics.
Ajustar el contingut a la resta de parts. La formulació de la o les hipòtesis o de les preguntes i els objectius ha de ser congruent amb la de les respostes i les conclusions.
Augmentar la relació entre les frases de manera que hi hagi un flux de lectura lògic: d’allò conegut a allò nou; del problema a la solució; cronològic, etc.
Emprar els conceptes i els termes especialitzats de manera consistent i d’acord amb la definició que els correspon.
Comprovar l´ús correcte de les convencions: majúscules i minúscules, marques tipogràfiques, abreviatures, sigles i signes de puntuació.
Citar les fonts documentals. La citació de fonts és obligatòria per tal d’assolir el rigor científic. Totes les obres citades han de tenir la corresponent referència bibliogràfica completa i exacta a peu de pàgina, al propi cos o al final del document, en funció del criteri de citació emprat, que dependrà de cada disciplina.
Mostres
A continuació presentem la introducció provisional d’un treball i l’avaluem d’acord amb les rúbriques. Tot seguit, hi ha una versió revisada de la mateixa introducció, aconseguida després de dur a terme les tasques de revisió.
El sufragi femení a Espanya. Els debats parlamentaris de la Constitució de 1931 i l’estudi sobre l’aprovació del dret de vot femení
Versió provisional
Introducció
El dret de sufragi universal , consisteix a dotar del dret a vot a tota la població adulta d’un Estat , independentment de la seva procedència, raça, sexe, religió o condició social .
A l’Estat espanyol, des de la Constitució de Cadis de 1812, el sufragi era censatari, el qual condicionava el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà complís determinats requisits, generalment econòmics, que afectessin la seva condició social.
Durant el període del sexenni democràtic i la Primera República (1868 – 1874), es va implantar per primera vagada el sufragi universal directe dels homes majors de 25 anys. I, l’any 1931, durant l’època de la Segona República, es va estendre el dret de sufragi també a les dones, que es va aplicar per primera vegada el 1932 .
Precisament, aquest és el punt de partida del meu treball, redactat amb caràcter de projecte de fi de grau , i el qual té com a objectiu principal respondre a la següent qüestió: el dret de sufragi femení aprovat l’any 1931, fou conquerit o atorgat?
Doncs bé , per tal de contestar a la citada pregunta, he realitzat, d’una banda, un estudi dels debats parlamentaris de la Constitució Espanyola de 1931, concretament sobre el vot femení. D’altra banda, m’he ajudat de l’obra “ Conquered or Granted? A history of Suffrage Extensions ”, d’Adam Przeworski, un dels principals teòrics i analistes de la democràcia. En aquesta feina, Przeworski respon, mitjançant un estudi, a si el dret de sufragi estès a les classes baixes i a les dones va ser conquerit, o bé atorgat.
Un cop analitzats els debats parlamentaris i l’obra de Przeworski, val a dir que l’aprovació del sufragi universal espanyol l’any 1931 va ser atorgat de forma “voluntària” pel poder, però amb una sèrie d’interessos polítics al darrere .
Des d’un punt de vista acadèmic, el tema del present treball té sobretot una gran rellevància jurídica, política i social. Si bé és cert que actualment totes les Constitucions democràtiques recullen el dret de vot com a fonamental, això no sempre ha estat així, i és molt important saber-ho i no donar per fet que ha existit contínuament. Històricament, molts col·lectius no gaudien d’aquest dret, i les dones espanyoles en són un exemple. És important que coneguem el procés transcorregut per aconseguir aquest dret, que no va ser gens fàcil. I no només això, sinó que també té molta rellevància conèixer el motiu de fons d’aquesta concessió.
La meva motivació personal per l’elecció d’aquest tema, prové principalment del XII Seminari “Anàlisi Feminista del Dret” que he realitzat aquest segon semestre a la facultat de dret, tot i que és una temàtica que sempre m’ha interessat profundament. En aquest seminari, s’estudia i es debat el feminisme des d’una perspectiva jurídica, tractant cada setmana una àrea diferent. Hi assisteixen dones professionals, cadascuna experta en el seu sector, però la temàtica comuna és sempre la mateixa. Concretament, el 4 d’abril del 2018 es van tractar les polítiques públiques de corresponsabilitat i la participació política de les dones a l’actualitat amb una Professora Agregada de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, la Dra. Argèlia Queralt.
Pel que fa a la metodologia emprada en el projecte, val a dir que he procedit a l’anàlisi de llibres, articles i monografies –redactats per professors/es universitaris/àries–, així com al diari de sessions de la pàgina web del Congrés dels Diputats .
En definitiva, gràcies a la realització del seminari, així com a l’estudi de les diferents fonts utilitzades, he pogut enriquir i ampliar la meva visió i el meu coneixement sobre aquesta temàtica .
FONT: Ashby Domenech, Maria. El sufragi femení a Espanya. Els debats parlamentaris de la Constitució de 1931 i l’estudi sobre l’aprovació del dret de vot femení [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2018. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/134077
Qualificació per rúbriques
Format i parts
Poc adequat
La introducció inclou alguns dels continguts habituals, però s’hi exposen de manera imprecisa i desdibuixada. En concret, el marc teòric i la metodologia no estan tècnicament ben descrits, i hi falta l’estructura que seguirà el treball.
Hi ha també incoherències en l’ús de les convencions (puntuació, abreviatures, majúscules, etc.) i d’elements tipogràfics (cursiva, cometes, etc.). Per exemple, els càrrecs i professions es consideren noms comuns, i no s’escriuen en majúscules, com tampoc s’hi escriuen els termes “un estat” o “constitucions democràtiques”. En canvi, els fets històrics, com “Sexenni Democràtic”, s’escriuen en majúscules. El títol de cursos i seminaris no van entre cometes.
Redacció
Poc adequat
El fil expositiu de la introducció és força lògic. Tanmateix, l’ordre expositiu és poc coherent. Els paràgrafs tenen una mida poc equilibrada i estan poc estructurats. Hi ha salts entre paràgrafs i hi falten frases de transició i elements de cohesió que els relacionin. Això provoca que de vegades es perdi el flux lògic del discurs.
Registre
Poc adequat
S’hi troben aspectes informals de redacció, i el lector no sempre s’ha tingut present, ja que hi ha variacions notables entre explicacions massa tècniques i planeres. Hi ha expressions de l’oralitat poc adequades en el text escrit, com per exemple: “Doncs bé…”; “val a dir que”, etc.
Lèxic
Poc adequat
El lèxic i la terminologia emprats no són del tot precisos i adequats a un àmbit acadèmic. Hi ha força verbs imprecisos, com ara “procedir a” o “realitzar”, que mostren la mancança d’un vocabulari prou ampli. També hi ha alguns errors en la selecció de termes, com ara “citada”, que en aquest context hauria de ser “esmentada”.
Ortografia
Poc adequat
El text conté algun error gramatical i de picat que ni el corrector ortogràfic ni la revisió de l’autor han detectat, com per exemple “vagada”.
Citacions i referències
Poc adequat
El treball conté citacions i referències que no sempre estan marcades ni integrades en el text. Per exemple, la primera frase és una definició que caldria marcar entre cometes i citar-ne la font. També caldria citar correctament les fonts documentals, com el “diari de sessions de la pàgina web del Congrés de Diputats”.
Versió definitiva
Introducció
Totes les constitucions democràtiques actuals garanteixen el sufragi universal és a dir, “el dret a vot per a tota persona que tingui la majoritat política”¹. Però aquest dret no ha existit sempre. Al llarg de la història molts col·lectius n’han estat exclosos. A l’Estat espanyol, un d’aquests col·lectius ha estat el de les dones, que no van aconseguir el dret a vot fins a la Segona República (1931-1936).
El procés que va portar al reconeixement de la dona com a subjecte polític i social sempre m’ha semblant apassionant. Em vaig sentir motivada a aprofundir-hi des que vaig assistir al XII Seminari d’Anàlisi Feminista del Dret, que va tenir lloc a la Facultat de Dret el segon semestre de 2018. En aquest seminari, professionals i expertes de diferents sectors hi van estudiar i debatre el feminisme des d’una perspectiva jurídica. En concret, em va interessar la intervenció de la doctora Argèlia Queralt, professora agregada de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, sobre les polítiques públiques de corresponsabilitat i la participació política de les dones a l’actualitat.
Des d’un punt de vista acadèmic, conèixer l’evolució de la legislació relativa al dret de sufragi té una gran rellevància jurídica, política i social. A Espanya, aquest dret va passar per diferents fases que el restringien. Tot i que la Constitució de Cadis de 1812 ja el preveia, només el podien exercir els homes que complissin determinats requisits econòmics. Més endavant, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) l’atorgà a les dones, però només a les poques que complien certes condicions: ser majors de 23 anys, estar emancipades i no estar casades ni ser prostitutes.
No obstant, al primer terç del segle XX, coincidint amb la incorporació massiva de les dones al món laboral, les primeres feministes espanyoles van començar a reivindicar una major participació política. L’adveniment democràtic de la Segona República l’abril de 1931 va obrir la porta a una reforma legislativa ajustada a les noves necessitats socials, la Constitució de 1931. De caràcter democràtic i progressista, la nova Constitució reconeixia drets socials i polítics a les dones, un dels quals va ser el dret de vot. Però abans que les Corts l’aprovessin per àmplia majoria, els debats entre els partidaris i els detractors del sufragi universal van ser aferrissats. El Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes de la República Española”² dona compte de les discussions que van protagonitzar dues diputades de posicions enfrontades, Clara Campoamor i Victòria Kent.
Amb aquesta investigació em proposo conèixer com es va aconseguir aquesta reivindicació i quins interessos hi havia darrere de les posicions partidàries i detractores. La pregunta que em serveix de punt de partida és la següent: ¿el sufragi femení aprovat l’any 1931 fou un dret conquerit o atorgat? En altres paraules, ¿el dret de vot el van aconseguir les dones gràcies a les mobilitzacions feministes o el va atorgar el poder mogut per interessos electorals? Vull acabar el meu treball podent trobar una resposta ben fonamentada i allunyada de tòpics a aquesta pregunta.
Per això, empraré una metodologia qualitativa, i duré a terme un treball de documentació i bibliogràfic. A partir de la recopilació d’informació provinent de diferents fonts, així com d’una cerca qualitativa de raonament, vull arribar a entendre quins factors van influir en l’atorgament del vot femení. La recerca documental constarà de dues fases. En la primera, recopilaré i estudiaré els debats parlamentaris de la Constitució de 1931 relatius a l’aprovació del dret de vot femení. En una segona fase, els analitzaré a la llum de les aportacions teòriques d’Adam Przeworski”³, un dels principals especialistes en les relacions entre partits polítics i processos lectorals.
El treball s’estructura en dos grans blocs. El primer, exposarà la situació de la dona abans i després de la proclamació de la Segona República i identificarà les principals organitzacions que existien a finals del segle XIX i principis del XX. El segon, se centrarà en l’anàlisi de les dues posicions, la sufragista i l’antisufragista, que es varen manifestar en els debats parlamentaris celebrats a les Corts Constituents de la República Espanyola el 30 de setembre, l’1 d’octubre i l’1 de desembre de 1931.
¹“Sufragi universal”, Enciclopèdia.cat. [en línia] Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana, 2020. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0212044.xml [Consulta: 04/05/2018]
²Diario de Sesiones de las Cortes Constituyentes [en línia], núm. 47 y 48, días 30 de septiembre y 1 de octubre de 1931. http://www.congreso.es/backoffice_doc/prensa/notas_prensa/54648_1506689774662.pdf [Consulta: 04/05/2018]
³Przeworski, Adam: “Conquered or Granted? A History of Suffrage Extensions” British Journal of Political Science [en línia], Cambridge University Press, vol. 39(2). https://www.researchgate.net/publication/231788281_Conquered_or_Granted_A_Hi story_of_Suffrage_Extensions. [Consulta: 04/05/2018
Qualificació per rúbriques
Format i parts
Adequat
La introducció permet al lector fer-se una idea precisa del que hi trobarà. Compleix la funció introductòria, perquè anticipa de manera concreta les idees que més endavant s’hi desenvoluparan. S’hi tracten tots els continguts de manera ordenada i amb un nivell d’aprofundiment força homogeni. Això demostra que s’ha refet un cop acabada la investigació i s’hi han reforçat les idees i conceptes que en la versió inicial quedaven a penes esbossats.
S’han revisat tant les convencions adoptades (abreviatures, majúscules, etc.) com els elements tipogràfics (cursiva, cometes, etc.), i se segueix el mateix criteri durant tot el treball.
Redacció
Adequat
El fil conductor està seqüenciat de manera lògica. Les idees exposades progressen a través de paràgrafs ben estructurats i d’una mida equilibrada. Les frases de transició i els recursos de cohesió permeten una lectura fluida i sense salts sobtats. La redacció és clara i entenedora.
Registre
Adequat
S’hi ha emprat un registre formal adequat a les característiques del treball i s’ha tingut en compte el públic al qual va dirigit.
Lèxic
Adequat
El lèxic i la terminologia emprats són precisos i adequats a l’àmbit acadèmic. S’hi usa un vocabulari ric i sense repeticions.
Ortografia
Adequat
El text demostra un bon ús de la gramàtica (ortografia, sintaxi, puntuació, etc.). Ha passat per un corrector ortogràfic i ha estat revisat a consciència per detectar els errors de picat.
Citacions i referències
Adequat
Les citacions i referències estan ben integrades en el text i l’enriqueixen. Les fonts estan degudament citades.
NOTA: La versió final difereix molt de la inicial, perquè al text d’origen anomenat provisional hi falten continguts o són massa genèrics. Per crear la versió definitiva, s’ha hagut de llegir tot el TFG i buscar la informació que hi faltava al text original. Aquest ha estat el procediment de treball per crear una versió millorada de la proposta provisional.
Crèdits · Coordinació: Anna Perearnau · Redacció del contingut: Conxita Golanó · Agraïments: Rosa Maria Satorras · Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona