Segons un estudi del que són coautors la investigadora de la UB Business School, Pilar Aparicio Chueca, i l’investigador de la UB School of Sociology, Màrius Domínguez-Amorós, els baixos nivells d’activitat física (AF) i la inactivitat estan associats a l’aparició de diferents patologies i problemes de salut. L’article Lack of Association between the Reasons for and Time Spent Doing Physical Activity se centra en la relació entre el temps que dediquem a fer exercici i les raons per fer-ho, d’on sorgeix l’aspecte innovador de la feina: la utilització del temps dedicat a la AF com a variable d’estudi del fenomen.
La hipòtesi principal de l’article, publicat recentment a la revista científica International Journal of Environmental Research and Public Health, se centra en les diferències en el temps que els europeus dediquen a l’AF en funció de la motivació. En concret, l’estudi pretén demostrar si les persones que practiquen esport per motius de salut dediquen més temps a realitzar-lo, ja sigui de forma vigorosa o moderada, donat que el benefici per a la salut és un motiu intrínsec i substancial per fer-ho.
Parlem amb els nostres investigadors sobre les raons que determinen el temps que cada persona dedica a l’activitat física i, segons l’anàlisi factorial exploratòria, es divideixen en sis factors o dimensions. La primera dimensió reuneix raons relacionades amb l’estat físic, la millora de la salut i el rendiment; la segona està relacionada amb l’aparença física; i la tercera es basa en fer exercici no només per diversió sinó també per la relació social.
Els autors defensen que els motius per augmentar les habilitats i la competència, contrarestar l’envelliment i relaxar conformen les dimensions 4, 5 i 6 respectivament. Cal destacar que el motiu d’augmentar l’autoestima es va incloure en dues de les dimensions: en la segona, juntament amb els motius relacionats amb l’aspecte físic, i en la quarta, en relació amb l’augment de les habilitats i la competència.
Durant la pandèmia de COVID 19, el nivell d’activitat física ha patit una reducció bastant generalitzada. Malgrat que s’ha realitzat més activitat física a la llar, el tancament i les restriccions de el sector esportiu han disminuït la seva pràctica. Segons els autors, els estudis han demostrat que els clubs esportius han perdut el 50% dels seus membres.
Els resultats de l’estudi també suggereixen que la motivació es considera un procés que estimula i dirigeix la conducta cap a l’objectiu d’una activitat instigada i sostinguda, mentre que els obstacles s’entenen com a barreres o impediments que porten a no realitzar una activitat i que, per tant, tenen un impacte fonamental en l’inici i la consolidació dels hàbits de pràctica esportiva.
Els autors argumenten que molts estudis realitzats en els últims anys han descobert multitud de factors motivacionals que intervenen directament o indirectament en l’interès i la participació de les persones en la realització d’exercici físic. “En quant a les variables que generen motivació, divertir-se i ocupar el temps lliure, mantenir la forma i l’aspecte físic, i la salut i el gaudi de l’esport, per aquest ordre, són les principals raons per les quals les persones fan exercici físic en el seu temps lliure “, resumeixen Domínguez i Aparicio.