Un estudi recent de Vesna Vlaisavljevic (UB Business School), Bart Van Looy (KU Leuven), Marcelina Grabowska (JRC de la Comissió Europea), Catherine Lecocq (Ghent University) i Koenraad Debackere (KU Leuven) examina el creixement de clústers biotecnològics a tot el món des del 1978 fins al 2015. Aquesta recerca titulada «Growth of biotech clusters through several decades through pioneering, variety and entrepreneurial science», i publicada a la prestigiosa revista Nature Biotech, destaca com la biotecnologia ha passat de ser una ciència fonamental a tenir diverses aplicacions —incloent-hi la farmacèutica, l’agricultura i els materials— i ha creat un impacte econòmic significatiu.
L’estudi utilitza un conjunt de dades exhaustiu que inclou sol·licituds de patents triàdiques i publicacions científiques relacionades amb la biotecnologia. Els autors consideren que els clústers biotecnològics d’èxit es caracteritzen per alts nivells de recerca científica, activitat emprenedora i xarxes robustes. Aquests clústers no només es beneficien d’empreses privades i emprenedors, sinó que també depenen, significativament, de les contribucions de les universitats i les organitzacions públiques de recerca.
L’anàlisi revela que l’evolució dels clústers biotecnològics durant un període de gairebé 40 anys encara mostra una forta concentració geogràfica. Els tres grups més grans (el sud de Kanto a Tòquio, Califòrnia del Nord i Massachusetts) representen una part significativa de l’activitat mundial de patents biotecnològiques. Curiosament, l’estudi indica que mentre l’Amèrica del Nord ha dominat històricament les sol·licituds de patents, les proporcions entre regions estan començant a convergir a causa dels processos de difusió i captació.
Una troballa clau és l’impacte durador de les primeres inversions en biotecnologia, perquè les regions que van ser pioneres en la indústria, dècades més tard continuen demostrant un fort rendiment tecnològic. La contribució de les empreses a la innovació regional és significativa estadísticament, però la presència d’una empresa dominant de referència (anchor firm) no és essencial per a l’èxit del clúster. En canvi, les regions es beneficien d’una gamma diversa d’actors orientats al mercat i dels seus esforços de col·laboració.
L’estudi destaca, a més, que tant la quantitat com la qualitat de la producció científica són crucials per al rendiment tecnològic regional. Cal destacar que les col·laboracions que s’estenen més enllà de les fronteres locals, tant en tecnologia com en ciència, tenen un impacte positiu més substancial en la capacitat d’innovació d’una regió que les interaccions purament locals.
En conclusió, la recerca subratlla la necessitat que les regions, especialment aquelles on no hi ha grans empreses, se centrin en el foment d’un ecosistema científic vibrant, interconnectat i emprenedor. Aquest enfocament facilitarà el creixement sostenible de la biotecnologia i contribuirà al reconeixement dels sistemes d’innovació regionals a escala mundial.