Un estudi del que son coautors la investigadora de la UB Business School, Pilar Aparicio Chueca, l’investigador de la UB School of Sociology, Màrius Domínguez-Amorós i la professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, Irene Maestro, intenta determinar el perfil dels estudiants que canvien el rumb dels seus estudis universitaris.

Es tracta d’un fenomen creixent entre els estudiants, sobretot després del primer o segon any acadèmic. En el seu article ‘Beyond university dropout. An approach to university transfer’, publicat en “Studies in Higher Education“, mostren com el canvi fa referència tant a l’àrea de coneixement com al canvi d’universitat, i es produeix amb major freqüència en els estudis relacionats amb enginyeries, ciències experimentals i ciències socials.

L’estudi analitza el perfil dels estudiants que es traslladen (3.861 estudiants, un 8,3% del total de matriculats) a partir de les dades del Registre de Preinscripció Universitària de Catalunya i d’un model explicatiu validat mitjançant Regressió Logística multivariant.

Els resultats de l’estudi conclouen que el perfil de l’estudiant que canvia d’estudis és d’un home que no compagina el treball remunerat amb l’estudi, que ha completat el batxillerat en un centre privat o concertat i que procedeix d’una família de classe mitjana-alta amb tots dos pares amb estudis superiors treballant en llocs d’alta direcció o ocupacions liberals. A més, el seu nivell d’ús de les xarxes socials i les eines de comunicació digital és molt elevat.

Els resultats empírics mostren interessants implicacions per a les polítiques acadèmiques i universitàries, ja que els motius d’abandonament i les seves conseqüències acadèmiques i econòmiques són diferents segons es tracti d’un abandonament definitiu del sistema universitari o d’un trasllat. Això no sols té implicacions en termes econòmics, d’ús eficient dels recursos i, fonamentalment, de finançament i de cost en termes de prestigi dels diferents centres, sinó que també té importants implicacions socials que han de ser considerades.

En aquest sentit, les accions institucionals que busquen millorar la integració social i acadèmica dels estudiants com a manera d’enfrontar la deserció definitiva, i que s’enfoquen especialment en els estudiants de llars amb menys recursos i capital cultural, no estan atenent el fenomen de la transferència.

D’altra banda, hi ha factors que intervenen en les dimensions relacionades amb les qüestions “vocacionals”, que han de veure amb aspectes que podrien fer menys difícil l’elecció d’un programa acadèmic i una carrera professional. Entre ells es troben el manteniment de xarxes d’informació entre universitats i centres d’ensenyament secundari, la informació proporcionada als estudiants preuniversitaris i de primer curs relacionada amb l’orientació educativa i professional, la revisió de la normativa acadèmica per a facilitar el canvi de curs mitjançant la transferència de crèdits i competències adquirides, la promoció d’accions de tutoria i d’acompanyament entre els pares i les unitats d’assessorament als estudiants.