Espanya encara no ha aconseguit la igualtat entre homes i dones. Tot i així, la bretxa de gènere és major en algunes comunitats autònomes que en d’altres. Les regions espanyoles amb una major desigualtat són Castella-La Manxa, Cantàbria i Navarra. D’altra banda, les comunitats amb menors nivells de desigualtat són Astúries, les Illes Canàries i les Illes Balears. Aquestes són només algunes de les conclusions d’un estudi científic dirigit per la investigadora de la UB Business School Anna Maria Gil-Lafuente, en què també ha participat la investigadora del mateix centre Sefa Boria-Reverter.
La Rioja, Castella i Lleó, Extremadura, Catalunya i el País Valencià també se situen per sota de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol. En canvi, Múrcia, el País Basc, Aragó, Andalusia, Galícia i Madrid es troben per sobre de l’índex de desigualtat de gènere del conjunt d’Espanya. Aquest indicador mesura la igualtat entre homes i dones, agafant com a referència un conjunt de 25 variables classificades en quatre dimensions: Educació, Mercat Laboral, Condicions Socials i Empoderament.
L’article “Gender Equality Index of the Autonomous Communities of Spain: A Multidimensional Analysis” ha sigut publicat recentment a la revista científica Technological and Economic Development of Economy. L’estudi està firmat per Anna Maria Gil-Lafuente (Universitat de Barcelona), Agustín Torres-Martinez (Universidad Católica de la Santísima Concepción), Luis Amiguet-Molina (Universitat Rovira i Virgili) i Sefa Boria-Reverter (Universitat de Barcelona).
Els resultats de l’estudi poden ajudar a les institucions a posar en marxa i prioritzar determinades iniciatives públiques i privades destinades a reduir la bretxa de gènere. L’objectiu final d’aquesta recerca és establir un marc de referència per calcular com la igualtat de gènere beneficia l’economia regional, una qüestió que els autors abordaran en el seu proper article. Així mateix, pretenen analitzar les causes de les desigualtats i les diferències entre les comunitats autònomes espanyoles. “Utilitzar l’herència cultural com excusa no és més que una forma de desídia mental per posar fre a la igualtat”, ha advertit la autora de l’estudi Anna Maria Gil-Lafuente.
Els resultats de la dimensió educativa són favorables a les dones en la majoria de les comunitats autònomes. Només els casos de Cantàbria, Castella-La Manxa i Navarra els són desfavorables. Tot i així, trobem desequilibris en l’anàlisi de determinades disciplines acadèmiques, com la tecnologia. En concret, aquesta dimensió analitza l’accés dels homes i les dones al sistema d’educació superior, com a mitjà per aconseguir majors estàndards econòmics, de prestigi i empoderament a la societat.
La dimensió del mercat laboral és una dels camps on la desigualtat entre homes i dones és més latent. Totes les comunitats autònomes registren dades desfavorables per a les dones. Tot i així, els pitjors resultats corresponen a Extremadura i Castella-La Manxa. Aquesta dimensió es basa en els nivells salarials, jornada labora, estabilitat laboral, treball per compte propi i accés a una pensió de jubilació.
Els pitjors resultats van registrar-se durant l’anàlisi de la dimensió relativa a les condicions socials, que avalua les opcions de progrés pera homes i dones. El Principat d’Astúries i el País Basc destaquen com les comunitats autònomes amb majors desigualtats. En canvi, per sobre de la mitjana espanyola se situen Castella-La Manxa, les Illes Canàries, Aragó, Andalusia, Extremadura, les Illes Balears, Múrcia, Madrid i Cantàbria.
Les barreres invisibles amb les que es topen les dones a l’hora d’accedir a feines de responsabilitat –conegudes com a sostre de vidre– constitueixen la dimensió de l’empoderament. Cantàbria i Múrcia són respectivament les regions amb menor i majors desigualtat, respectivament. A més de Múrcia, destaquen per estar per sobre de la mitjana espanyola, el Principat d’Astúries, el País Basc, les Illes Canàries, Navarra, Extremadura, les Illes Balears, Andalusia, Aragó i la Comunitat Valenciana.