Versión para impresión
Universitat Oberta de Catalunya
Weigend, A. Dias, G., Chow, A. (2012) Tecnologías Sociales. El poder de las conversaciones en red. Fundación para la innovación Bankinter http://www.fundacionbankinter.org/system/documents/8614/original/00FTF17Cast2.pdf [Consulta: 13/10/2014]
Als inicis del segle XX els mitjans de comunicació de massa es repartien l'atenció i la capacitat d'influir al gruix de la població; gairebé un segle després, hem passat a una nova societat globalitzada, informacional, on convergeixen models comunicatius i socials analògics i models digitals. La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha provocat que les xarxes esdevinguin estructures comunicatives predominats, que cada vegada més defineixen les nostres societats, economies, maneres de fer política i de consumir cultura. Segons Manuel Castells ens trobem en una "societat xarxa global" on estar "connectat" està deixant de ser una opció per esdevenir una obligació.
Actualment estem immersos en un procés de consolidació d'un sistema multimediàtic on l'aparició de nous mitjans de comunicació no comporta, necessàriament, la desaparició dels mitjans preexistents, però sí la seva transformació. El cas d'Internet, on s'aglutinen televisió, ràdio i qualsevol altre mitjà en un sol dispositiu resulta molt il·lustratiu d'aquesta tendència d'articulació de mitjans en xarxa. A més, el consumidor pren un rol més actiu i participatiu, com a generadors actius de continguts que es poden difondre massivament a la xarxa. De fet, estem en plena evolució de l'Internet tradicional a l'Internet 2.0 o 3.0; l'Internet que trenca amb les figures d'emissor i de receptor; l'Internet que crea infraestructura per tal que la societat generi contingut.
L'informe Tecnologías sociales. El poder de las conversaciones en red1 té una estructura clàssica, comença amb un examen global de la situació actual i constantment canviant, els nous moviments a la xarxa, les tecnologies i els models de negoci, sense deixar de banda les barreres i amenaces, i per concloure fa una aproximació del cas de l'Estat espanyol. Destaca, abans d'entrar en matèria, les "6 C" de les tecnologies socials, que serveixen per definir els models de negoci, i són: contingut, comunitat, comerç, context, connexió i conversió.
Una tecnologia social per cada necessitat
Hi ha una tecnologia social per cada necessitat, i en aquest sentit l'informe ofereix un recull interessant de webs i apps que faciliten el dia a dia en àmbits diferents i molt diversos, des de la salut a la política. Per definició, una tecnologia social és aquella on el contingut és creat bàsicament per l'usuari; genera un resultat o producte col·lectiu; permet la comunicació bidireccional; ha de permetre i promoure la formació de grups; llenguatge comú que permeti interactuar; es composa de mòduls i és personalitzable; permetn l'etiquetatge, el filtratge i la cerca.
Per altra banda, el comportament informacional dels individus a la xarxa canvia segons els continents i nacionalitats, res a veure entre europeus i asiàtics, per exemple. L'estudi destaca els rols de prosumidor i els influencers, però sigui quin sigui el perfil que l'individu adopta a la xarxa, tots deixen el rastre per poder identificar i mesurar.
Tecnologia social: individu, política i cooperació
L'institut d'investigació Forrester defineix set grups de consumidors: creadors; conversadors; crítics; col·leccionistes; seguidors; espectadors (aquests són un 69% a la Unió Europea) i inactius.
El rastre o graf social (traduït de "Grafo" social) de cadascun d'ells genera una quantitat de dades i possibilitats d'anàlisi exponencials. Els governs haurien de fer ús de les tecnologies socials per millorar els serveis cap els ciutadans, però en l'informe s'afirma que hi ha poca maduresa en aquesta línia. Com a punt feble s'apunta la legitimació i legislació a l'entorn de les identitats electròniques. El fet de poder tenir múltiples personalitats on line potser es podria resoldre amb una e-identitat única, que fos accessible per exemple, amb les empremtes digitals, l'iris dels ulls i un seguit de dígits.
A més, un altre dels eixos mitjançant el qual s'articulen les tecnologies socials és la cooperació i la recollida de donatius per diferents causes humanitàries, benèfiques, mèdiques. Per exemple, la campanya Ice Bucket Challenge difosa per les xarxes socials mitjançant vídeos de famosos per recollir financiació per l'ELA (Esclerosis lateral amiotròfica).
Tecnologia social empresarial: beneficis, rendiment, emprenedors
Tenir un major i millor coneixement dels clients ja és un fet, però la majoria de les empreses encara no han obert la porta a explotar totes les dades que disposen per millorar els serveis i els productes, tot adaptant-se a les necessitats dels consumidors i/o clients. Des d'aquest punt de vista, els departaments de màrqueting han estat els primers afectats i impactats per les tecnologies socials.
Malauradament les empreses plenament connectades i que aprofiten la tecnologia social són una minoria, i la resta no estan preparades per gestionar tota la informació que proporciona el fenomen big data. L'informe detalla els set tipus de dades que poden preveure la conducta dels consumidors, com poden ser les dades de compra, dades de cerca, dades socials, dades d'interès, dades d'ubicació, dades de contingut i dades miscel·làniques.
Barreres - amenaces i el cas Estat espanyol
L'inexistència de fronteres i els aspectes vinculats a la privacitat i seguretat són, bàsicament, els punts febles. Aquests es veuen accentuats per la joventut del fenomen i la manca d'experiència que se'n deriva del mateix.
Pel que fa l'Estat espanyol se situa en les posicions capdavanteres dins el continent europeu, tant en nombre d'usuaris com en la freqüència de l'ús de les tecnologies socials, però en canvi, a nivell empresarial es percep una reticència a fer-ne ús.
En definitiva, hem intentat destacar els trets més rellevants d'un informe interessant, tant per totes aquelles aplicacions que presenta com per les temàtiques vinculades en les quals aprofundeix. Se n'extreu que cal seguir treballant –i molt– perquè els ciutadans desenvolupin les habilitats i coneixements per poder fer front al nou entorn que estan dibuixant les tecnologies socials i ho puguin aplicar tant a nivell personal com professional.
Ara per ara tenim els ingredients per fer un bon còctel, però cal saber quines quantitats i quina combinació és la més adient.
1. Fundación Innovación Bankinter i el seu Think Tank fa tasques de divulgació amb publicacions com aquesta, fruit de las conclusions extretes pels propis experts durant les reunions del Future Trends Forums.
