Ja es comença a albirar el núvol

Enviat per Ignasi Labastida el Dc, 19/12/2018 - 20:20

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona

Implementation roadmap for the European Open Science Cloud (2018). 33 p. Brussels: European Commission. (Staff Working Document). Disponible a: <http://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/swd_2018_83_f1_staff_workin.... [Consulta: 11.12.2018].

Prompting an EOSC in practice: final report and recommendations of the Commission 2nd High Level Expert Group (2017-2018) on the European Open Science Cloud (EOSC) (2018). Brussels: European Commission. 40 p. Disponible a: https://publications.europa.eu/en/web/eu-law-and-publications/publicatio.... [Consulta: 11.12.2018]. 

L’any 2015, la Comissió Europea va tenir la idea de construir una infraestructura federada per donar suport a la ciència en obert i poder-la desenvolupar, prioritzant l’intercanvi de dades sorgides de l’activitat investigadora i la generació de serveis a partir d’aquestes dades. Aquesta infraestructura va rebre el nom de Núvol Europeu per a la Ciència en Obert (European Open Science Cloud o EOSC). La Comissió va constituir un primer grup d’experts que va elaborar el document Realising the European Open Science Cloud, on es proposaven una sèrie de recomanacions per crear aquest núvol i després ha anat finançant diferents projectes com l’EOSCPilot o l’EOSCHub fins arribar al divendres 23 de novembre quan es va presentar la primera versió de la infraestructura, el portal de l’EOSC.

Creació sense límits en la ment d’un infant

Enviat per Candela Ollé el Dc, 12/12/2018 - 21:45

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Marsh, Jackie; Kumpulainen, Kristiina; Nisha, Bobby; [et al.] (2017) Makerspaces in the early years: a literature review. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 139 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2017/02/Makey_Literature_Revie... >. [Consulta: 11.12.2018].

Lahmar, Jamal; Taylor, Mark; Marsh, Jackie (2017). Makerspaces in the early years: current perceptions and practices of early years practitioners, library and museum educators and makerspace staff. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 55 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2018/01/MakEY_Survey.pdf>. [Consulta: 11.12.2018].

Què són els makerspaces? Una definició planera podria ser: un espai col·laboratiu, un entorn d’aprenentatge i d'experimentació que combina elements de taller, laboratori i estudi d'art per desenvolupar i crear (projectes innovadors, per exemple). A la ciutat de Barcelona trobem dos espais makers de referència, com el Made o el FabLab Barcelona que compta amb Fab Kids i, recentment, s’ha creat a la Universitat de Barcelona (UB), en concret al CRAI Biblioteca del Campus Clínic un nou espai anomenat EspaiCREA. Per a més context, a Madrid, al MediaLab-Prado es va organitzar l’any passat la jornada: Makerspaces en bibliotecas públicas: sesión de trabajo abierta ja que la cultura maker cal que s’incorpori a les biblioteques (ja siguin escolars, públiques o acadèmiques), als museus o qualsevol institució que tingui com a servei la formació i l’aprenentatge.

Enquesta de la Danish National Research Foundation sobre les pràctiques de dipòsit de dades de recerca i experiències en cinc centres

Enviat per Rafael Aleixand... el Dc, 05/12/2018 - 19:02

Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)

Open access to data: it’s not that simple (2017). Copenhagen K: Danish National Research Foundation. 27 p. Disponible a: http://dg.dk/wp-content/uploads/2017/11/Open-Access-to-Data-%E2%80%93-It.... [Consulta: 05/11/2018].

Per dilucidar els avantatges i els reptes de l’obertura de dades en la ciència, la Danish National Research Foundation (DNRF) va dur a terme una enquesta entre els seus investigadors sobre l’accés obert a les dades. Aquest informe, que presenta els principals resultats i un capítol de suggeriments, també vol donar resposta a algunes preguntes clau com ara: què són «dades de recerca»?, quines dades són rellevants per compartir?, a qui pertanyen les dades?, per què la gent comparteix voluntàriament aquesta matèria primera tan valuosa? i qui hauria de cobrir les despeses de manteniment dels grans bancs de dades?

L’estudi parteix de la premissa que les millors pràctiques es dedueixen escoltant els investigadors i, per aquesta raó, la DNRF va realitzar una enquesta entre investigadors de tots els seus centres d’excel·lència. Dels 1.175 investigadors que van ser convidats a participar, 474 van contestar l’enquesta, el  que suposa una taxa de resposta del 40 %. El propòsit de l’enquesta era aclarir com i quant els investigadors estan emprant dades obertes i també il·luminar les fortaleses, barreres, oportunitats i desafiaments de les dades obertes. L’informe s’acompanya de les experiències que narren cinc centres danesos que mostren com treballar amb dades obertes pot potenciar la recerca i quins són els desafiaments a cinc àrees de recerca diferents.

Accés obert, crítica oberta: sobre «Ecosistemas del acceso abierto»

Enviat per Jesús Tramullas el Dc, 28/11/2018 - 20:34

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza

Merlo Vega, José Antonio (ed.) (2018). Ecosistemas del acceso abierto. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. 391 p. (Aquilafuente; 228). Disponible a: <https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/138566/8/978-84-9012-774-2.pdf>. [Consulta: 26.11.2018].

He de reconèixer que, d’un temps ençà, cada cop que sento o em parlen d’accés obert, immediatament desconnecto i m’oriento a d’altres tasques acadèmicament més interessants. Es tracta d’un d’aquells temes sobre els quals la comunitat professional i investigadora porta insistint-hi de forma reiterada bastants anys, i sobre la qual s’amunteguen periòdicament un bon nombre de treballs, la major part dels quals no aporten res de nou al coneixement ja disponible.

«Digital per defecte», el gran objectiu dels serveis públics britànics per al 2020

Enviat per Luis Fernando R... el Dc, 21/11/2018 - 20:43

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid

Gran Bretanya. Cabinet Office. Government Digital Service (2017). Government transformation strategy. (Policy paper). Disponible en: https://www.gov.uk/government/publications/government-transformation-str.... [Consulta: 02.11.2018].

El Govern britànic es proposa, els propers anys, aprofitar la seva excel·lent infraestructura digital per aconseguir que tots els serveis públics siguin digitals per defecte l’any 2020. Així es recull en un document, elaborat el 2017 pel Govern britànic titulat Government transformation strategy i l’última actualització del qual porta data de setembre de 2018. El document forma part d’un programa de transformació impulsat per un grup de directors generals del Govern britànic, orientat a crear nous serveis, fer una gestió més eficient i implementar polítiques a llarg termini. En aquest informe es plantegen fites com que la recollida de dades per al cens de 2021 sigui digital per defecte, l’objectiu és que el 75 % de les respostes siguin en línia (enfront del 16,7 % el 2011, la xifra més alta de qualsevol país al món). En aquell darrer cens es va enviar el full del cens en paper, però el 2021, els ciutadans rebran prèviament una invitació per omplir les dades en línia.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS