Versió per a imprimir
Llarina González Solar
Biblioteca da Universidade da Coruña
ACRL Research Planning and Review Committee (2015). Environmental Scan 2015. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 32 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 15/09/16].
Cada dos anys, l’ACRL Research Planning and Review Committee analitza, amb una mirada àmplia més que detallada, l’escenari de les biblioteques acadèmiques estatunidenques. Cada Environmental Scan completa i expandeix l’anàlisi als temes més destacats que una altra publicació del mateix comitè, Top trends in academic libraries, identifica l’any anterior.
L’Environmental Scan 2015 considera dos motors de canvi per a les biblioteques acadèmiques estatunidenques: l’ambient competitiu i la intervenció de les noves tecnologies en l’ensenyament superior. La creixent dificultat per a accedir a les fonts de finançament motiva una clara competitivitat, que als Estats Units es tradueix en nous criteris de repartiment econòmic, que busca mitigar la desigualtat social i potenciar la investigació a través del millor aprofitament de les dades.
La tecnologia ha facilitat l’aparició de nous models educatius orientats al mercat, com els cursos oberts massius en línia (MOOC) i l’educació basada en competències (CBE), amb els estudiants adults entre els grups demogràfics d’interès. Això té conseqüències en els objectius de la biblioteca, les seves col·leccions i serveis com també en el mesurament dels seus resultats.
L’Environmental Scan analitza els efectes d’aquest context canviant, sumàriament descrit, i en destaca les seves implicacions a un nivell pràctic sobre l’acció bibliotecària. Si tot l’informe conté notes d’interès, la lectura d’aquestes implicacions és la part més reveladora.
Dedica diverses pàgines a les tendències en col·leccions i adquisicions, i se centra en l’impacte del llibre electrònic. Recorda que les biblioteques seguiran treballant cert temps en un entorn híbrid però les anima a anar-se posicionant respecte d’aspectes concrets: a treballar amb els agents involucrats en el llibre electrònic per millorar la gestió de la distribució i preservació del seu contingut; a aprofundir en els desafiaments propis dels serveis de difusió d’audiovisuals; a la implantació cautelosa de programes d’adquisició basats en dades i en patrons d’ús (Data Driven Acquisition, DDA i Patron Driven Acquisition, PDA); a ser agents de canvi en l’ecosistema dels llibres de text; i a avaluar les col·leccions en base a la seva contribució a la visió/missió/objectius de la institució, tenint en compte els nous models d’ensenyament.
Els serveis de dades d’investigació són un altre dels temes destacats de l’Environmental Scan, que insta a potenciar l’accés a les dades tant amb la creació de plataformes interinstitucionals com facilitant la disponibilitat de les produïdes per agències governamentals. Les relaciones amb els investigadors i el coneixement dels seus processos de treball s’evidencien clau en la millora i difusió d’aquests serveis i en l’avenç dels programes de formació.
En aquest punt l’informe amplia les seves reflexions als serveis de suport a la investigació, que apareixen com una oportunitat per reposicionar les prioritats i les estructures bibliotecàries al voltants d’àrees d’innovació. Aquests serveis exigeixen i propicien una nova dimensió tant en les competències com en la col·laboració entre bibliotecaris.
Les biblioteques poden apoderar els seus usuaris en la creació de nou coneixement, facilitant-los el descobriment i l’anàlisi de la informació. Per això, recomana avançar en els sistemes de descobriment, mantenint l’usuari en l’eix del seu desenvolupament i potenciant la col·laboració, que amb tant d’èxit es mostra en projectes com Europeana o Digital Project Library of America. Sobre les bases de dades apunta l’interès d’explorar les seves funcionalitats en mineria de dades.
Les instal·lacions han d’adaptar-se amb creativitat a les noves necessitats, facilitar espais per a la col·laboració dels estudiants i respondre als canvis tecnològics. Tot i que avui són innovadors els serveis d’impressió 3D o els makerspaces, hi ha al darrere una situació de canvi continu, de beta permanent, que només es pot afrontar des de la planificació i la formació dels bibliotecaris.
Les biblioteques acadèmiques tenen un important paper en l’accés obert a la informació científica. L’informe planteja l’interès d’assumir noves posicions, com la d’editores, i noves funcions, com ara col·laborar tant en la indexació de revistes d’accés obert com en la construcció de polítiques i codis de bones pràctiques sobre la gestió de drets de propietat intel·lectual. Adverteix que tot plegat tindrà conseqüències en les adquisicions, que són necessaris canvis en els fluxos de treball i un major esforç en la formació dels usuaris i que els mitjans socials tindran cada dia més importància, entre d’altres, per l’interès de les altmètriques.
El document insta a reivindicar el valor de la biblioteca, aprofitar la major col·laboració amb els docents i en l’elaboració de currículums; avaluar i documentar el seu impacte en l’èxit estudiantil i comunicar la seva importància en la captació i conservació de talent per a la universitat.
Aquest Environmental Scan mostra un moment de canvi continu, més que de transició, en el qual l’entorn de les biblioteques evoluciona en múltiples fronts: la rendició de comptes i la competitivitat pel finançament; la necessitat de comunicar el valor de la biblioteca i dels bibliotecaris o l’impacte de la tecnologia i dels nous models d’ensenyament i de comunicació científica. No han de ser vistos únicament com a reptes, sinó com a oportunitats per tal que la biblioteca jugui un paper més rellevant i més visible en l’èxit d’estudiants i d’investigadors.
L’element central del sistema és, cada cop més, el personal bibliotecari. A l’informe es repeteix constantment la necessitat de la seva valorització però també de la seva capacitació que no pot continuar construint-se amb formació puntual, que no és suficient per adquirir les noves competències necessàries. Planteja, crec que encertadament, que cal que sigui la biblioteca qui doni suport per a l’accés a especialitzacions i certificacions en programes d’educació permanent.
La qüestió inevitable és preguntar-se fins a quin punt aquesta anàlisi de la situació de les biblioteques acadèmiques estatunidenques és rellevant per als espanyols. Ho és i molt, ens enfrontem a reptes globals que poden adquirir matisos diferencials però que, al capdavall, ens afecten igualment. Les solucions que allà es trobin i els errors en els quals caiguin ens poden ajudar a no errar el tir sobre les prioritats de les nostres biblioteques.
