Versió per a imprimir
Pedro Rueda Ramírez
Membre del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Grayburn, Jennifer; Lischer-Katz, Zack; Golubiewski-Davis, Kristina; Ikeshoji-Orlati, Veronica (editors) (2019). 3D/VR in the academic library: emerging practices and trends. Arlington, VA: Council on Library and Information Resources. V, 133 p. Disponible a: <https://www.clir.org/pubs/reports/pub176/>. [Consulta: 21/02/2020].
3D/VR in the academic library s’ocupa del paper dels models en tres dimensiones (3D), la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (AR) en l’àmbit de les biblioteques acadèmiques. Els models 3D han ofert reconstruccions d’espais virtuals que han permès nombroses aplicacions. Els models 3D impresos estan cada cop més connectats als prototips artístics o d’enginyeria. La realitat virtual ha passat del joc a simulacions mèdiques que utilitzen els estudiants d’anatomia. I la AR està cada vegada més present en les nostres relacions amb els objectes exposats als museus. L’interès acadèmic resulta clar tant per les seves aplicacions a la docència com a diferents àmbits de recerca. L’aplicació a nombrosos camps del saber pot generar coneixements aplicats i entorns virtuals d’aprenentatge innovadors. L’informe intenta respondre aquestes qüestions a través de vuit casos pràctics que plantegen com s’han resolt alguns d’aquests problemes a l’abordar les dades 3D i el programari de realitat virtual des de perspectives col·laboratives i interdisciplinàries.
El prefaci presenta un estat de la qüestió de Christa Williford necessari per entendre aquest complex món de dades, que requereix de solucions innovadores per garantir la seva correcta gestió, tractament i recuperació. Aquests objectes són creats en sistemes complexos i en constant evolució. Els reptes per als gestors de la informació és col·laborar amb els diferents agents que hi intervenen (acadèmics, tècnics, informàtics, estudiants, etc.), tenir present les diferents àrees de coneixement implicades i la diversitat d’eines utilitzades. Sense oblidar, tal com les editores indiquen, la tasca d’identificar els agents implicats en aquests processos i aquelles comunitats que participen com a usuaris o desenvolupadors d’aquests nous objectes. El repte resulta de notable interès donat que la previsió és que s’incrementin els usos en diferents disciplines (més enllà de l’arqueologia o la medicina que els utilitzen habitualment), ampliant l’ecosistema de creadors, col·laboradors i usuaris que interactuen amb aquests models.
Els autors que escriuen aquest interessant panorama de pràctiques i tendències van participar en un simposi de 2018 sobre estàndards i bones pràctiques que ha estat publicat pel Council on Library and Information Resources. Aquests ponents es van plantejar el repte 3D/VR com a camp emergent de recerca i docència en àmbits molt diversos, des de recreació d’artefactes a simulacions de laboratori. En diversos dels treballs es planteja com tractar aquests objectes i de quina manera es poden preservar, quins són els estàndards i com poden implicar-se les biblioteques universitàries en els àmbits de docència i recerca que usen models 3D/VR. En el cas de Victoria Szabo s’ha ocupat de l’experiència a la Duke University en l’àmbit dels projectes interdisciplinaris d’humanitats i les seves implicacions en l’ecosistema acadèmic.
Els participants es van interrogar sobre els nous requisits de la cura de continguts d’un patrimoni digital tridimensional creixent i diversificat. A l’estudi de Will Rourk s’exposa el paper de la biblioteca universitària de la University of Virginia en relació a les dades 3D i el repte de gestionar dades que permetin reconstruir les tres dimensions, l’escala i l’espai. En aquest entorn, proposen la conveniència de pensar la biblioteca acadèmica amb serveis addicionals com a laboratori d’experiències digitals 3D/VR. Els nous desenvolupaments didàctics i projectes de recerca en aquest terreny impliquen noves eines, fluxos de treball i pràctiques acadèmiques.
Els casos analitzats als treballs presentats revelen la complexitat d’aquests objectes 3D/VR i les seves variades aplicacions, que poden ajudar en la simulació del cos humà dels estudiants d’anatomia o facilitar un prototip a un enginyer per provar els seus dissenys. Els usos acadèmics en recerca i docència resulten realment fascinants. Els exemples i problemes que s’exposen permeten detectar els reptes que s’apropen a les biblioteques acadèmiques. Sense oblidar les potencialitats de transferències en àmbits d’humanitats com revela el treball de Will Rourk i les variades possibilitats dels models virtuals per facilitar l’estudi d’objectes de museu.
Jessica Meyerson proposa algunes idees interessants sobre les línies directrius de la cura de dades digitals, la seva preservació i els reptes que això suposa.
De manera similar a d’altres àmbits, els complexos sistemes de dades poden gestionar-se amb programes comercials o sense finalitat de lucre, ser objecte de diferents sistemes de llicència i oferir-se per ser compartits mitjançant sistemes que garanteixin l’accés, l’intercanvi i la sostenibilitat. Com facilitar l’accés a aquestes dades en les seves diferents formes i formats? Els estudis de cas mostren l’aplicació en diferents àmbits de les humanitats digitals i en el patrimoni cultural o la docència científica. Ann Baird Whiteside, exposa el cas de la Harvard University Graduate School of Design, una entitat interessada en la salvaguarda dels dissenys digitals d’arquitectura i disseny, que ha detectat la necessitat de comptar amb un marc de polítiques de preservació. Unes accions que impliquen compromisos institucionals importants. L’enfocament a la preservació i la definició d’estàndards de preservació per a les dades 3D és un aspecte a tenir molt present en futurs desenvolupaments tecnològics.
Els autors insisteixen en el paper del bibliotecari com a gestor que pot oferir solucions als usuaris en la publicació digital de resultats, el desenvolupament de biblioteques digitals d’aquests objectes i l’estandardització de les metadades. Aquests textos interessaran especialment als qui cerquen solucions creatives orientades a la cura de dades, col·laboren amb laboratoris d’innovació, tinguin interessos en la preservació i als investigadors i bibliotecaris que valorin la recerca, la docència i la transferència utilitzant eines 3D basades en comunitats d’usuaris.
