Interfícies de biblioteques: innovació i tendències

Muller, Catherine (2014). Étude et repérages sur les interfaces documentaires innovantes. EnssibLab, p. 112. Disponible en:
<http://www.enssib.fr/sites/www/files/images/enssibLab/rapport-expertise-hdnum.pdf> [Consulta:25/04/2015]

Les biblioteques han apostat en els últims anys per la implementació de plataformes que permetrien prescindir de l'OPAC convencional en favor d'una interfície autònoma que faciliti l'accés al conjunt dels materials de la biblioteca emulant el comportament d'un cercador web. Convergeixen paral·lelament aquests desenvolupaments amb l'aplicació en biblioteques de nous models de dades, utilitats derivades de la web semàntica o iniciatives de dades obertes enllaçades, entre d'altres.

En aquest context se situa l'informe aquí ressenyat. Es tracta d'un estudi promogut per EnssibLab (Laboratori integrat en l'École nationale supérieure donis sciences de l'information et des bibliothèques de França -Enssib- dedicat a recerca i desenvolupament en l'àmbit digital) en col·laboració amb les biblioteques municipals de Grenoble. El treball es va publicar al desembre de 2014 i s'interessa per la interfície de biblioteca, concebuda com a pedra angular en l'arquitectura del sistema d'informació documental, en el marc actual en què la biblioteca gestiona col·leccions híbrides i conviu amb el monopoli dels motors de cerca web. En conseqüència, les interfícies es converteixen en un engranatge estratègic per a la gestió de la comunicació usuari-sistema i per a l'intercanvi d'informació entre bases de dades heterogènies.

L'estudi, dut a terme per Muller, s'adreça a analitzar projectes innovadors d'interfícies, no només francesos, que reuneixin els requisits següents:

- Federar continguts físics i digitals heterogenis.
- Estendre l'oferta de serveis als usuaris en el conjunt del lloc web i de les col·leccions.
- Disposar d'una interfície única que permeti accedir als recursos digitals i l'OPAC.

Atenent a aquestes premisses, l'anàlisi s'efectua sobre 10 interfícies de biblioteques considerades especialment rellevants:

 Aquabrowser: implementacions de les Biblioteques públiques canadenques de Halifax (http://discover.halifaxpubliclibraries.ca/) i de les mediateques del Skema Business School / ESC Lille (http://library.skema.edu/)
 Babord +: interfície emprada en les universitats de Bordeus (http://babordplus.univ-bordeaux.fr/)
 Bibliocommons: solució implementada a les biblioteques públiques americanes de Portland (http://portlandlibrary.bibliocommons.com) i Nova York (http://nypl.bibliocommons.com/dashboard)
 Cinéressources: catàleg col·lectiu FRBRizado emprat en biblioteques i arxius francesos de cinema (http://www.cineressources.net/recherche_t.php)
 Databnf: portal de dades enllaçats de la Biblioteca Nacional de França (http://data.bnf.fr/)
 Digital Public Library of America: plataforma de la biblioteca digital americana (http://dp.la/)
 JocondeLab: catàleg de col·leccions de museus de França (http://jocondelab.iri-research.org/jocondelab)
 Library Find: implementació al portal SORGIR de les biblioteques universitàries de Grenoble (http://surgir.grenet.fr)
 Samarcande: sistema emprat en el catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques de Bèlgica (http://www.samarcande-bibliotheques.be/)
 Verge: plataforma implementada a la Biblioteca de la Universitat de Virgínia (Estats Units (http://search.lib.virginia.edu/)

La metodologia de l'estudi s'assenta en l'aplicació d'un test de funcionalitats en el qual l'autora estableix 6 criteris d'anàlisi amb dos ítems avaluatius dins de cada un d'ells: 

Font: informe ressenyat

L'informe inclou, així mateix, informació descriptiva i gràfica individualitzada sobre les diferents interfícies objecte d'anàlisi, calendari d'implementació, enumeració dels aspectes més i menys positius, dades sobre el programari, tendències en el desenvolupament, enllaços d'interès, etc. Les pàgines finals presenten una sèrie de taules detallades d'avaluació que curiosament no responen als criteris avaluatius establerts en la metodologia del treball i que, no obstant això, proporcionen informació rellevant sobre aspectes transcendentals com orientació de l'eina, ergonomia, empreses i / o institucions desenvolupadores, explotació de dades estadístiques, etc.

Els resultats de l'informe presenten com interfícies més innovadores, DataBnf, Digital Public Library of America i JacondeLab. Es corresponen amb aquells sistemes que aconsegueixen una millor integració de funcionalitats per a donar una resposta adequada, d'una banda, a les pràctiques generalitzades dels usuaris i, de l'altra, a la mateixa evolució de la web. És el cas dels portals de França i Estats Units, tots dos compromesos amb l'obertura i reutilització de dades així com amb la visualització gràfica. JacondeLab, per la seva banda, es recolza en les tecnologies semàntiques, la geolocalització i la indexació col·laborativa.

L'estudi suposa una aportació interessant per conèixer la situació actual i tendències de desenvolupament d'interfícies de biblioteques, resultant especialment destacable, al nostre parer, la proposta de criteris avaluatius plantejada per Muller en la qual s'inclouen elements originals relacionats amb la modelització de dades, la web semàntica o la gestió de dades obertes, que transcendeixen als paràmetres d'anàlisi tradicionals més aferrats a la interacció de l'usuari amb el sistema.

No es planteja en els objectius de l'informe abordar anàlisis comparatives derivades dels resultats trobats que podrien indagar en qüestions interessants com els possibles aspectes comuns i distintius de les plataformes atenent al tipus de biblioteca o col·lecció gestionada, contrastar desenvolupaments tecnològics oberts, comercials, col·laboratius, examinar el desenvolupament de les eines de visualització de les dades enllaçades, etc. Potser, els dos capítols finals sobre utilitats d'ajuda en línia i eines de recomanació social semblen no tenir relació directa amb l'eix conductor de la feina i causen certa confusió al lector.