Versió per a imprimir
Kemperman, Suzanne Saskia, Bill Brembeck, Elizabeth W. Brown, Alexandra de Lange-van Oosten, Theodore Fons, Catherine Giffi, Noah Levin, Alistair Morrison, Carlen Ruschoff, Gregg A. Silvis, and Jabin White. 2014. Success Strategies for Electronic Content Discovery and Access: A Cross-Industry White Paper. Dublin, OH: OCLC. http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/data-quality/215233-SuccessStrategies.pdf
El document "Success strategies for electronic content discovery access" presentat el passat mes de setembre per l'E‑data Quality Working Group, té com a objectiu determinar els principals problemes causats per la inconsistència de dades que les biblioteques han d'afrontar i a difondre un seguit de recomanacions per millorar-ne la seva qualitat.
Els nous sistemes de descoberta han facilitat la consulta de tot tipus de recursos electrònics a les biblioteques. El funcionament d'aquests sistemes d'accés als continguts digitals depenen en gran part de la qualitat de les dades i metadades que interaccionen entre registres bibliogràfics, holdings i el mateix servei. El document planteja tres riscos potencials:
En primer lloc es detecta el problema de les dades incompletes o poc acurades. En aquest sentit caldria millorar les metadades bibliogràfiques i acurar les dades dels holdings d'ítem per assegurar que realment corresponen als activats per la biblioteca. Cal revisar els holdings de les col·leccions subscrites per les biblioteques als serveis de descoberta, ja que sovint hi ha metadades bibliogràfiques que no corresponen amb el contingut real subscrit.
En segon lloc es confirma una manca de sincronització entre metadades i holdings, sovint aquest problema suposa que els usuaris intentin accedir a contingut que en realitat ja no es troba disponible a la biblioteca i a l'inversa, que s'ometi informació disponible per errors de sincronització.
El tercer risc que es presenta està relacionat amb l'heterogeneïtat de les dades que reben les biblioteques dels proveïdors, ja sigui en relació amb el format com el tipus de dades que es faciliten. Les biblioteques han de fer molts esforços per assegurar al màxim possible que la informació de la knowledge base del servei és correcte.
Les recomanacions sorgides de l'anàlisi de les principals problemàtiques entre dades i accés als continguts requereixen la implicació de tots els stakeholders involucrats en la cadena d'accés al coneixement (biblioteques, proveïdors de dades i de continguts) i són les següents:
a) Es recomana la millora de les metadades bibliogràfiques i les dades dels holdings mitjançat la utilització d'identificadors electrònics (enlloc dels de paper que sovint són incomplets); la utilització d'informació de col·leccions consistents de manera que les biblioteques puguin reconèixer fàcilment les col·leccions (i descripcions) en activar als serveis; la verificació de les dades abans d'enviar-les als proveïdors dels serveis de descoberta evitaria rebre informació equivocada sobre la disponibilitat dels títols accessibles.
b) Es recomana que per millorar la sincronització entre metadades i holdings es calendaritzin les accions de manera que permeti als diferents proveïdors sincronitzar les seves dades i al mateix temps permeti a les biblioteques anticipar-se i acurar les dades de la seva Knowledge base.
c) Es recomana utilitzar formats de dades consistents o estàndards com ara KBART o MARC, es proposa que els proveïdors de dades facilitin més informació i comunicació sobre els canvis d'items i col·leccions i que el proveïdor de dades ofereixi no solament informació sobre les col·leccions sinó que especifiqui els títols que té cada biblioteca, automatitzant el procés d'ajustar els holdings amb els continguts reals de la knowledge base de la biblioteca.
La implementació d'aquestes recomanacions no solament requereixen d'una voluntat ferma per part del tots els stakeholders, sinó que necessita d'un canvi profund en els seus workflows, apostant per la seva regulació i estandardització.
Considerem que el valor d'aquestes recomanacions és altíssim per a la millora de la interacció entre proveïdors i biblioteques i la seva conseqüent translació en la percepció i ús dels recursos per part dels usuaris. També cal ser conscients de la complexitat de la seva implementació donat el nombre d'agents i el grau d'implicació i responsabilitat que requereixen. Aquest white paper és un primer pas, però caldrà seguir treballant en més normatives i acords que ens permetin aconseguir el compromís necessari entre biblioteques i proveïdors de dades i serveis.
