El fonament del cens rau en utilitzar la territorialitat de la cabrota i el duc a través del cant dels mascles durant l’època de zel per tal de censar els territoris ocupats.

Es censaran dues zones del Parc Natural, el vessant est i la serra de l’Obac. Cadascuna d’aquestes zones es censarà tres vegades des de desembre a febrer.

Cada zona tindrà diferents punts d’escolta prèviament establerts i separats entre ells, de tal manera que cada punt d’escolta cobrirà tot el tram a mostrejar entre els dos punts veïns. A cada lloc d’escolta es situaran dos observadors que escoltaran des d’una hora abans de la posta del sol fins a una hora després.

Els observadors disposaran d’unes fitxes i unes instruccions donades pel coordinador del cens on anotaran les dades que recolliran.

Finalitzat el cens, els responsables del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM) analitzaran la informació obtinguda i generaran un petit informe que es farà avinent als participants del cens.

Per al Cens de Rapinyaires Nocturns al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, recomanem que porteu:

• Abric
• Binocles i/o telescopi de grans augments
• Botes de muntanya
• Carpeta o suport per recolzar el paper
• Llanterna
• Llapis
• Aigua
• Guia sonora per a identificar el cant de les espècies.

La cabrota o gamarús, és un rapinyaire nocturn de mida mitjana, cos rabassut, amb un cap gros, rodó, sense “orelles” i ulls negres. En l’època de reproducció canta amb un udol potent i molt característic ‘houuuuuh…ho, ho’ho’houuuuh’ (escolteu-lo clicant aquí). És una espècie principalment forestal fàcil de detectar però difícil d’observar que, a Sant Llorenç, cria sobretot en forats de cingles i més rarament en cavorques d’arbres o construccions humanes. Depreda principalment sobre ratolins i altres micromamífers en les clarianes del bosc., i és considerat un bioindicador de l’hàbitat forestal i, especialment, de boscos madurs.

El duc és el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. Té un cap arrodonit amb “orelles” prominents i ulls taronja, sent tot ell bru pigallat al dors i més clar de sota les ales. Pesa al voltant de 2 kg i té una envergadura de 160 cm. Viu i cria usualment en zones rocalloses, especialment en àrees tranquil·les, però que tinguin àrees obertes properes on hi hagi les seves preses especialment conills i rates, però també ocells mitjans com colúmbids, perdius i altres. És considerat un superpredador, ja que pot capturar carnívors com guilles, gats i rapinyaires i, per altre banda, un bioindicador de bona qualitat dels llocs on viu.

És una espècie sedentària i territorial, de tal manera que les parelles ocupen tot l’any el mateix indret on es reprodueixen i viuen. És especialment discret, però durant l’època de zel es manifesta sobretot al capvespre i matinada amb el seu udol greu ‘Uuuhu’ que repeteix cada 8-10 segons (escolteu-lo clicant aquí) i, per tant, és un bon moment per a  detectar els exemplars territorials.

Una de les maneres de conèixer l’estat dels ecosistemes és establir bioindicadors, que poden ser espècies o altres paràmetres biològics que amb la seva presència o abundància ens indiquen l’estat de salut d’aquests. El seguiment a llarg termini dels bioindicadors ens permet conèixer els canvis de les poblacions i de retruc als ecosistemes al llarg del temps i, per tant, poder establir les mesures de gestió i conservació adients. Els rapinyaires, pel fet de situar-se al final de les xarxes tròfiques, solen ser uns bons bioindicadors d’allò que succeeix als ecosistemes i, per tant, són espècies rellevants per a realitzar seguiments al llarg del temps.

Per la seva configuració Sant Llorenç del Munt és una àrea molt apte pels rapinyaires nocturns que crien en cingles i boscos com són la cabrota i el duc.

Al massís els primers censos es remunten als anys 80s del segle passat per part investigadors de la Universitat de Barcelona en que van trobar una de les densitats de cabrota més elevades conegudes a Catalunya. En el cas del duc, aquest va ser escàs dins del massís, trobant-se la majoria de parelles a les rodalies coincidint amb àrees obertes i medis fluvials. Els censos dels anys 90s es varen donar resultats similars amb variacions en el cas del duc sent afavorit per les àrees incendiades. Durant els anys 2000s, en censos duts a terme per l’ADENC i posteriorment per l’estament del Parc Natural es va constatar que el duc anava de baixa en el cor del Parc, mentre que la cabrota semblava mantenir-se.

L’any 2016 es va crear el Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies al Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l’Obac, impulsat per la Diputació de Barcelona i l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona. Un dels objectius del Centre és la realització de protocols i seguiments de la biodiversitat a llarg termini sumant esforços amb professionals, naturalistes i persones interessades i es per això que enguany es reprenen els censos de rapinyaires nocturns com a continuïtat de la tasca que es va iniciar els anys 1980s al Parc de Sant Llorenç del Munt i amb la voluntat d’iniciar el seguiment de bioindicadors en aquest espai protegit.