El dia 3 d’abril un passejant pel terme de Sant Cugat troba un poll de duc al terra. Aquest té uns 40 dies d’edat i es troba totalment afeblit i desnodrit. Aquesta informació arriba a un altre visitant del Parc Natural de la Serra de Collserola, que contacta amb el Centre de Fauna de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya a Santa Perpètua de Mogoda i hi trasllada el poll. Allà, un cop examinat pels tècnics i veterinaris i veient que no té altra afecció que la desnutrició, el primer que fan és hidratar-lo i peixar-lo. Veient que en poques hores el poll comença a reviscolar-se, es trasllada a una gàbia on se li comença deixar menjar per a veure si és capaç de menjar per si sol. Li deixen rates mortes, un dels aliments preferits pels ducs. Els cuidadors observen que, un cop passat l’impàs, efectivament el poll comença a esquinçar les rates per ell mateix i se les cruspeix.
Mentrestant al Parc de Collserola els biòlegs i tècnics intenten esbrinar d’on pot venir aquest poll de duc. A Collserola són conegudes dues parelles de duc però no al lloc on s’ha trobat el poll. El duc és una espècie bona indicadora de l’estat de conservació dels ecosistemes, doncs és un gran depredador i només viu en aquells llocs on hi ha moltes preses i que tenen tranquil·litat, per tant espais naturals amb bona salut ambiental. És una espècie que actualment està afectada per dues grans amenaces: l’electrocució amb línies elèctriques i els rodenticides, tot i que també moren atropellats per cotxes, ofegats en basses, col.lisionats amb tanques i cables elèctrics i per trets. En la darrera dècada ha disminuït molt de tal manera que pràcticament ha desaparegut dels Parcs de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat. A la zona propera de la plana del Vallès, però, encara hi resta una petita població delmada per les electrocucions, les molèsties humanes i, encara avui dia, els trets.
Prospectada metre a metre l’àrea on s’ha trobat el poll, els biòlegs i guardes de Collserola localitzen el niu ara abandonat i molt a prop un amagatall il·legal de fotografia, i després de diverses esperes nocturnes no troben cap rastre dels adults. Es desconeix si les molèsties causades pels fotògrafs i observadors han pogut causar el seu abandó, ja que aquesta també és una àrea cada vegada més freqüentada per passejants, runners i ciclistes, fins i tot en horari nocturn. Els ducs en el moment de la cria són força sensibles a la presencia humana i més si és regular prop del niu, com sembla que és aquest cas. Cal recordar que les activitats fotogràfiques, d’observació d’espècies amenaçades i sensibles necessiten d’una autorització específica de les administracions competents.
El poll, batejat “el Piju”, va creixent a Torreferrussa i es troba molt espavilat de tal manera que cada vegada que entra algun cuidador a la gàbia es comporta de forma intimidatòria com ho fa qualsevol poll de duc en estat salvatge. Bon senyal doncs uns dels problemes dels animals que es recuperen als centres de recuperació és que sovint queden impregnats per l’home i aleshores és molt difícil reinserir-los a la natura. Ara els biòlegs de Collserola i els tècnics de Torreferrussa pensen què fer amb el Piju. Es plantegen diferents alternatives. Una opció seria alliberar-lo en algun lloc de Collserola de forma assistida, és a dir, crear-li un niu artificial i anar-li portant aliment fins que s’independitzi, el que en anglès s’anomena hacking. El problema és que al no tenir progenitors no tindrà un període d’aprenentatge de vol i de cacera, cosa molt rellevant per a la seva supervivència. Els polls de duc passen més de 4 mesos amb els seus progenitors fins que no s’emancipen. Una altra portar-lo a algun centre en captivitat per que pugui ser emprat en l’educació ambiental. Mentrestant, tècnics i biòlegs posen en coneixement la troballa a l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona (EBC-UB), experts en rapinyaires i que des de fa uns anys porten a terme un seguiment i estudi d’una població de duc al Vallès Occidental. Els biòlegs de EBC-UB proposen de buscar una parella de ducs que estigui criant i aportar-los-hi el Piju per a veure si l’adopten (tècnica anomenada fostering). D’aquesta manera la parella adoptiva silvestre de ducs l’alimentarien, defensarien d’enemics potencials i ensenyarien durant el període d’emancipació. El repte, doncs, és trobar una parella que tingui polls d’una edat similar al Piju i que pugui adoptar-lo. Coneixent l’agressivitat dels ducs, un dels perills és que el puguin depredar i menjar-se’l. A més, seria interessant trobar una parella propera a Collserola per tal de que les poblacions estiguin connectades.
Una de les parelles més properes a Collserola i seguida per l’EBC-UB té polls ja de pràcticament 90 dies d’edat, massa grans i ja en ple període d’emancipació. Una altra parella que tindria el poll d’edat similar a l’anar-la a mirar el poll és mort, desconeixent les causes. D’altres parelles encara estan covant o tenen polls molt petits, per tant cap d’elles acompleix els requisits. Durant el mes d’abril els biòlegs de l’EBC-UB fan un esforç gran de revisió de tots els territoris de duc de la zona vallesana (15). Enguany ha estat un any molt estrany, les nevades reiterades han provocat que alguns ducs no hagin criat o ho hagin fet força més tard i per tant ha dificultat molt les recerques. Es creu que un dels territoris de duc a la part occidental de la plana vallesana no ha post, ja que en la revisió de les plataformes conegudes aquestes han resultat buides. Una darrera visita fa estranyar als investigadors, doncs reiteradament es veu un adult en un relleix de roca. Esperats fins al capvespre, de darrere una canal apareixent caminant mig maldestrament dos polls! Aquests tenen l’edat del Piju! Immediatament són avisats Torreferrussa i Collserola, i ambdós organismes decideixen que alliberar el Piju en aquest lloc pot ser la millor opció abans no es quedi per vestir Sants en un centre.
El 24 d’abril, els investigadors de l’EBC-UB van a Torreferrussa. Els tècnics del Centre ho tenen tot preparat. El Piju és agafat i se li prenen mesures per a conèixer la seva edat i plomes per a sexar-lo posteriorment, doncs no sabem si és Piju o Pija. Mentre es fan aquestes manipulacions el Piju dóna un cop de bec a l’investigador que el deixa ben servit, la sang brolla però no arriba al riu. El poll és anellat per tal que, si algú el torna a trobar, es pugui conèixer els seus moviments. Malauradament no se li ha pogut posar cap emissor, eina indispensable que ens permetria conèixer la seva adaptació definitiva a la natura, els seus moviments, si torna a Collserola o a on es recluta. Un cop finalitzada l’operació de mesures i anellament, un investigador de l’EBC-UB ja se l’emporta el mateix dia cap al lloc de destí a la natura.
Després de caminar 20 minuts amb la caixa als braços amb el Piju esbufegant i claquejant amb el bec (senyal d’agressivitat), d’esquivar una noia que passeja un gos i que no entendria res de res si veu l’espectacle, i carregat amb 10 rates que li han proporcionat a Torreferrussa, l’investigador arriba a un torrent espès i amb una timba gran. Els polls de duc ja no són al niu i no es detecten. L’investigador amb la por que el poll que ja mig vola podés saltar daltabaix de la timba el deixa arraconat a uns 15 metres d’aquesta ben arrecerat d’uns llentiscles, el rodeja de rates, i el cobreix amb una tovallola per que no hi vegi. Quan ho té tot preparat, li treu el cobriment i marxa molt ràpid, el Piju no ha tingut temps de reaccionar. L’investigador es situa a distància a l’altre cantó del torrent per si veu el poll i les seves reaccions. Després d’una hora es veu una ala entre la vegetació, sí, al cap d’una estona el Piju apareix caminant entre els matolls i al cap de més estona arriba al marge de la timba on es queda fent exercicis amb les ales. Fa bona pinta. L’observador es queda lluny fins negre nit per que no sap on són els altres polls. No es veu cap adult. 4 senglars s’acosten on hi ha el poll. Perill, se’l poden cruspir! L’observador a base de pedres i crits aconsegueix espantar-ne almenys 3.
26 d’abril, a les 7 tarda un investigador de l’EBC-UB torna a l’indret per a fer observacions des de la distància. Pensa que no el veurà, ja que tot es molt espès i, a més, han passat ja dos dies. Al cap d’una estona observa una espècie de bola darrera una mata en un relleix de la timba. Mirant i remirant veu un ull entre fulles i branques. Es ell, però quasi no es mou en 1 hora i mitja. Mala peça al teler, pensa. 20.30h, sembla veure’s una ombra volant. 20.35h, el mascle adult de duc comença a cantar dalt d’un pi a 10 metres de l’observador i davant per davant del poll. El poll s’aixeca, el deu veure, s’esvera, i comença a córrer pel relleix, al córrer cauen pedres i sembla que hagi de caure daltabaix de la timba. 20.40h, el mascle para de cantar. 20.45h, el poll se’l veu molt esverat, comença a reclamar aliment ininterrompudament amb xiscles forts. 20.50h, com una tromba entra un duc al relleix del poll i porta un conill. Probablement és la femella. El poll s’hi llença a sobre i comença a picar al bec de la femella. Aquesta intenta esquinçar el conill i péixer al poll, però el poll està tan esverat i violent que pràcticament no li deixa. Poc a poc el poll amb violència li va traient les peixades del bec de la femella. El poll no para de reclamar. Mentrestant i més lluny es senten els reclams de dos polls, els nous germans. Al cap d’una estona el Piju ja menja més tranquil i la femella marxa deixant-li les restes del conill.
El Piju ha trobat una família i ha estat adoptat, creixerà i s’emanciparà amb dos germans adoptius. Aneu a saber que serà de la seva vida, potser l’anella ens ho dirà. Hem aconseguit que un poll sobrevisqui, però el més important és que hem sumat i creat sinergies entre persones altruistes que passegen per un espai protegit, tècnics i biòlegs de Parc, tècnics i veterinaris d’un centre de recuperació de fauna i investigadors universitaris. Felicitats a tots!