TEMA 4: MATERIALS MONO I POLICRISTAL·LINS

Per a formar una solució sòlida substitucional entre dos materials o elements, s'ha de complir:
1. Els dos elements purs han de tenir la mateixa estructura cristal·lina
2. La diferència de radis atòmics ha de ser superior al 15%
3. Han de tenir la mateixa duresa
4. Els àtoms han de tenir valències diferents
El terme "canvi de fase" serveix per indicar:
1. canvis en la estructura cristal·lina d'un sòlid en canviar la temperatura
2. una reacció química
3. el canvi de la calor específica amb la temperatura
4. el canvi del volum d'un gas amb la pressió
Els canvis de fase generalment es produeixen:
1. a temperatura i pressió específiques
2. passant per estadis intermedis estables
3. en un rang de temperatures determinat per una pressió donada
4. de manera espontània, sense absorbir o despendre calor
Quan la concentració de solut en una solució sòlida excedeix el límit de solubilitat,
1. es forma una nova solució sòlida o fase amb una composició similar a la de la solució sòlida original.
2. es forma una nova solució sòlida o fase amb una composició molt diferent a la de la solució sòlida original.
3. no passa res.
4. es formen dues fases noves, però cap d'elles és solució sòlida.
L'or forma una solució sòlida substitucional amb la plata. Calculeu el nombre d'àtoms d'or per centímetre cúbic en un aliatge or-plata que conté un 21% en pes d'or i un 79% en pes de plata. Les densitats de l'or i de la plata purs són 19,32 i 10,49 g/cm3, respectivament, i els seus pesos atòmics són 196,97 i 107.87 g/mol, respectivament.
1. 1,24·10^22
2. 1,24·10^28
3. 1240
4. 1,24·10^16
L'energia superficial d'un monocristall depèn de:
1. la orientació cristal·logràfica respecte a la superfície.
2. el mètode d’obtenció del monocristall.
3. el nombre de grans que conté.
4. la seva rugositat.
Dues mostres metàl·liques, A i B, tenen índex ASTM de mida de gra de 3 i 8, respectivament. Quina mostra té la mida de gra més gran?
1. Mida de gra d’A < mida de gra de B.
2. Mida de gra d’A > mida de gra de B.
3. Mida de gra d’A = mida de gra de B.
En una solució sòlida, el solut és:
1. l’element present en major quantitat.
2. l’element present en menor quantitat.
3. l’element de menor nombre atòmic.
4. l’element de menor punt de fusió.
Una solució sòlida intersticial es pot formar:
1. només quan un dels components és molt més gran que l’altre.
2. només quan els dos components purs tenen la mateixa estructura cristal·lina.
3. només quan els dos components tenen la mateixa duresa.
4. només quan els àtoms tenen valències diferents.
Si en una micrografia d’un metall a 300 augments hi ha 120 grans per mm^2, quin serà l’índex ASTM de mida de gra?
1. 7
2. 70
3. 2
4. 10
El mètode Czochralski és un mètode:
1. d’obtenció de monocristalls.
2. d’obtenció de solucions sòlides.
3. de determinació de mida de gra.
4. d’obtenció de policristalls.
Una fase:
1. és una porció homogènia d’un sistema.
2. està formada per la barreja d’un component en diferents estats d’agregació.
3. està formada per la barreja de dos components en el mateix estat d’agregació.
4. és una porció heterogènia d’un sistema.
En el límit de fase:
1. apareix un canvi abrupte de les propietats del sistema.
2. no hi ha cap canvi de composició ni de propietats químiques ni físiques.
3. sempre hi ha un canvi de composició del sistema.
4. mai hi ha un canvi de propietats del sistema.
En el límit de gra:
1. sempre apareix un canvi abrupte de les propietats del sistema.
2. no hi ha cap canvi de composició ni de propietats químiques ni físiques.
3. sempre hi ha un canvi de composició del sistema.
4. mai hi ha un canvi de propietats del sistema.
En un policristall:
1. les orientacions cristal·logràfiques són totalment a l’atzar.
2. només hi ha una orientació cristal·logràfica.
3. només hi ha un gra.
4. no hi ha límits de gra.
Un material anisotròpic:
1. és aquell en el que totes les propietats són iguals independentment de la direcció cristal·logràfica.
2. és aquell en el que les propietats depenen de la direcció cristal·logràfica.
3. és un material polimòrfic.
4. no és cristal·lí.
El nombre d’àtoms que conté 1 m3 d’un aliatge coure-níquel amb un 1% de Ni (densitat=8,90 g/cm3) i un 99% de Cu (densitat=8,93 g/cm3) en pes és:
1. 9,15·10^20
2. 9,15·10^26
3. 9150
4. 9,15·10^14
Dels següents elements, quin té major probabilitat de formar solució sòlida amb el coure?
1. zenc
2. silici
3. níquel
4. wolframi
Quina és la composició, en percentatge atòmic, d’un aliatge que conté 100 g de Sn i 200 g de Pb?
1. 77,7%at Sn i 22,3% at Pb
2. 22,3%at Sn i 77,7% at Pb
3. 46,6%at Sn i 53,4% at Pb
4. 53,4%at Sn i 46,6% at Pb
El zenc forma solució sòlida substitucional amb el coure. El percentatge en pes de zenc (densitat=7,13 g/cm3) que s’ha d’afegir al coure (densitat=8,93 g/cm3) per aconseguir un aliatge amb 3,9·10^22 àtoms de Zn per centímetre cúbic és:
1. 30 %
2. 70 %
3. 50%
4. 40%