Equipo Palomar – Projecte «Invited Homesession» 26/06/2017 

L’’ Equipo Palomar, integrat per Mariokissme i R. Marcos Mota, és un projecte artístic enfocat a la investigació, recuperació i producció d’’una possible memòria «transmaricabollo». El Palomar és un context de treball, un posicionament polític i un replantejament institucional. Els seus artífexs són artistes, programadores i comissàries que generen discursos crítics i que han presentat els seus últims projectes en espais com La Capella, Fundació Joan Miró, Es Baluard o Galeríia d’Art ÀAngels Barcelona. L’Equipoo Palomar ha estat guanyador del Concurs d’’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas 2017.

ARTIST TALK/XERRADA DE L’ARTISTA
DATA: 25/05/2017, 10.:30 h
LLOC: Facultat de Belles Arts
ASSISTENTS: 80 Vuitanta estudiants de 4t quart curs de Belles Arts.

La presentació que l’’Equipo Palomar va fer a la Facultat de Belles Arts formava part del programa de l’’assignatura Estudis de Gènere impartida per la professora Marta Negre, que es va encarregar de presentar el col·lectiu als alumnes.
L’’Equipo Palomar va explicar la seva feina com a col·lectiu i com a espai de producció, i va fer una aproximació a la teoria queer a través de vídeos com el dels esdeveniments violents de Stonewall de 1969, considerats l’’inici del moviment d’’alliberament LGBT. L’’activitat va posar èmfasi en diferents projectes d’’artistes internacionals i locals que treballen la identitat de gènere. Durant la sessió es va començar a perfilar el workshoptaller que posteriorment treballarien, tot explicant la metodologia de treball i aportant un seguit d’’imatges i textos que servirien per iniciar la feina.

WORKSHOPTALLER
DATA: 25/05/2017, 15 h
LLOC: Facultat de Belles Arts
ASSISTENTS: 20 Vint estudiants de 1r primer curs de Belles Arts.

El workshoptaller que l’’Equipo Palomar va desenvolupar a la Facultat de Belles Arts, s’’emmarcava dins un projecte més ampli que incloïa també un altre workshoptaller dins el Programa d’’Estudis Independents (PEI) del MACBA. L’’objectiu era crear un fanzíine i un conjunt d’’accions públiques, u. Unes activacions del pensament queer que es desenvoluparien al Poble Sec el dia 22 de juny amb els participants de les activitats anteriors. Durant el workshoptaller es va anar treballant amb els alumnes el fanzíine a partir del material que l’’Equipoo Palomar va proposar, així com amb d’’altre que els mateixos estudiants havien buscat prèviament o cercaven allà mateix a mesura que el debat s’’intensificava. A partir de la discussió, el grup anava ressignificant imatges, intervenint-les, creant-ne de noves o apropiant-se de textos fins a la consolidació d’’idees i propostes concretes per a la realització del fanzíine.
Paral·lelament a la creació de la publicació, també es van pensar i crear dispositius per a les Activacions: p. Pancartes, adhesius, idees per a performances o intervencions, així com altres materials que serien usats com a suport propagandístics durant les accions públiques. L’’objectiu, en paraules de l’’Equipoo Palomar, era «“apropiar-se de determinades eines i estratègies de difusió encarnades normalment per campanyes polítiques i grups religiosos per desviar-ne els continguts i expressar determinades demandes, contradiccions, lluites i pulsions que es desenvolupen en la teoria i la pràctica queer»”. El fanzíine, el testimoni fotogràfic de les accions públiques i tot el material que en va derivar va formar part del projecte «Propaganda Queer» exposat a «Homesession» en el marc del programa «Invited».

Entrevista
Entrevista a l’Equipo Palomar realitzada per Anna Vilamú (estudiant de
Belles Arts)

1. -Tenint en compte la vostra proposta de treball, us sentiu més properes al l’’activisme” i/o a l’’art (o a cap de les dues etiquetes)?
Creiem que ni el terme d’’artista ni el d’’activista no acabaria de definir-nos. El que sí que està clar és que fem art. Una altra cosa seria pensar en el que representa la idea d’’art avui dia. En el nostre cas, com podràs imaginar, estem més enfocades a la tasca de treballar en allò que creiem que hauria de ser l’’art actualment, la idea d’’art avui. És a dir, fent art hem d’’intentar canviar, en la mesura que puguem, els propis codis propis de l’’art. Simplement perquè, com tot codi heretat, prové d’’un sistema heteropatriarcal i la nostra tasca sempre ha estat torçar-lo.

2. – Quina relació teniu amb la ciutat de Barcelona? És important per a vosaltres el seu context?
Barcelona ha estat el lloc on hem nascut com a col·lectiu. En general, com qualsevol gran ciutat, viure aquí ens serveix per entendre’’ns, perdre’’ns i afectar-nos en la diversitat, i això és molt positiu, perquè hi ha molta gent amb la qual podem connectar amb els nostres interessos. És més àgil qualsevol acostament en un context on es concentra gent i Barcelona és una ciutat que ho ofereix. Ser europeu també és un privilegi i s’’ha d’’utilitzar de manera estratègica i oferir alguna cosa a les urgències del nostre context. És en el que precisament hem estat enfocades fins avui: Ssom «trans-maricxs» empoderades apoderades i volem donar poder a d’altres des de l’’art. Això no és fàcil perquè s’’hi sumen altres interseccions complexes d’’explicar, com per exempleara el teu lloc d’’origen, la teva economia, la teva raça … I està clar que des del nostre camp encara queda molta pedagogia per fer i moltes ments per retorçar.

3. – Què us ha semblat l’’oportunitat de treballar amb estudiants de Belles Arts a través de l’Artist Talkla xerrada de l’artista i del workshoptaller? ¿Creieu que és important generar aquest tipus d’’acostaments entre estudiants i persones que treballen al món de l’’art?
La Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona dista molt de ser conscient del que hauria de generar: professionals de l’’art amb les eines necessàries per alimentar un context permeable, crític, ric i propens a la transformació. Una altra cosa és que dins de la universitat hi hagi professors amb aquesta mentalitat o alumnes que s’’han buscat les castanyes, com hi són en altres àmbits. D’’aquesta última experiència ens ha sorprès gratament la fornada de noies feministes apoderades amb qui hem treballat. Com sempre, insistim en quèque s’’organitzin i que siguin conscients de la feina que tenen per davant.

4. – Com valoreu els projectes que heu fet el temps que porteu fa que treballeutreballant juntes? Quins plans de futur teniu?
Estem molt satisfetes amb l’’evolució del Palomar en aquests anys. Hem après molt de cada projecte i ens sentim abraçades per moltes altres «palomas» amb les qualse hem compartit aquests processos. El tancament del nostre àtic suposa un repte: treballar amb altres ritmes, agafar un altre nivell d’’experimentació i permetre’’ns més riscos. Tenim ganes de més.