01/09/2018

Miquel García Projecte «Invited Homesession» 19/05/2017

Miquel García (Barcelona, 1975) és graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat dut a terme diverses residències en països com Espanya, el Brasil, el Canadà i Corea, i ha exposat de manera col·lectiva i individual en espais com el Centre Georges Pompidou de París, les Biennals biennals de Mardin (Turquia) i Turku (Finlàndia), la Cooper Union de Nova York o el Centre Cultural de Noain. El seu treball explora línies d’’investigació com la noció d’’espai i territori, l’’anàlisi de les estructures econòmiques i de poder i les teories contemporànies sobre història i identitat col·lectiva.

Artist Talk/Xerrada de l’artista

DATA: 22/03/2017, 18.:00 h
LLOC: Facultat de Belles Arts
ASSISTENTS: 80 Vuitanta estudiants de 4t quart curs de Belles Arts.

El professor Òscar Padilla va presentar als alumnes l’’artista Miquel García. Tot seguit, la xerrada de l’’artista, dividida en dues parts, es va iniciar amb l’’explicació i contextualització d’’un seguit d’’obres a través d’’imatges, donant i es va donar l’’oportunitat als alumnes de fer preguntes sobre aspectes molt concrets del seu treball.
Durant la segona part de la sessió, les protagonistes van ser les publicacions que l’’artista havia portat i que, distribuïdes per damunt la taula, els alumnes van poder fullejar mentre Miquel García les anava presentant. També es van comentar cartells, adhesius i fanzines d’’alguns projectes, que els alumnes es van poder endur un cop acabada la presentació. En un ambient distès, els estudiants van poder comentar amb llibertat les publicacions que tenien a les mans i conversar amb l’’artista sobre qüestions presents en el seu treball referents a la identitat col·lectiva i a les estructures de poder que regeixen el món actualment. 

Workshop/Taller

DATA: 29/03/2017, 11 h
LLOC: Facultat de Belles Arts
ASSISTENTS: 25 Vint-i-cinc estudiants de 1r primer curs i Òscar Padilla (pProfessor de la UB).

El workshoptaller que Miquel García va impartir a la Facultat de Belles Arts tenia com a objectiu la realitzaciórealitzar d’ una obra d’’autoria i creació col·lectiva amb els alumnes de 1r primer curs. L’’obra, titulada Europa, consistiria en una gravació de persones xiulant himnes del continent, esdevenint fet que esdevindria un gest d’’iconoclàastia sonora. Alguns alumnes voluntaris van aprendre’’s de memòria l’’himne d’’algun dels països que formen el G-20 i, un cop el van saber interpretar amb un xiulet , es va iniciar el procés de gravació. Per fer-ho, l’’artista va ensenyar als estudiants com utilitzar els aparells de gravació, i es van fer càrrec de la claqueta, el
micròfon de perxa i l’’enregistrament, mentre els altres companys entraven al plató de dos en dos per ser gravats.
Un cop editada per l’’artista, l’’obra es va exposar a «Homesession» a la mostra del projecte When the world becomes lines, realitzat en el marc del programa «Invited».

Entrevista

Entrevista a Miquel García realitzada per Anna Vilamú (estudiant de Belles Arts)

1.– Des que et sorgeix la idea inicial de treball fins a la mateixa realització de l’’obra, per quins processos passes? Permets que l’’atzar o la improvisació modifiquin aquests processos?
Això depèn de quina sigui la proposta inicial i les intencions del projecte. Sempre hi ha una part de documentació i recerca, en alguns casos mitjançant bibliografia i en d’’altres —-en projectes col·laboratius—- fent treball de camp a través d’’entrevistes, publicacions i fotografies de context. L’’atzar, la improvisació, l’’accident i l’’error són factors inherents en qualsevol procés, són part d’’ell mateix. No soóc capaç de concebre un projecte sense que n’’hi hagi algun. En alguns casos han modificat pràcticament tot el projecte i en d’’altres han generat petites transformacions.

2.- Com que el teu treball implica el contacte amb diversos països, contextos i col·lectius, deus haver tingut l’’oportunitat de conèixer molta gent, però també d’’haver-te’’n d’’acomiadar. Com gestiones el fet de marxar d’’aquests llocs on has creat vincles amb les persones que han col·laborat o han fet possible el projecte?
Sovint em plantejo i repenso el sentit del que faig i com incidirà en els contextos on treballo, si serà una aportació o una usurpació subtil. Diverses vegades m’’ha vingut al cap el concepte de “mercenari cultural”, ja que amb freqüència l’’artista es veu com un agent cultural, que actua amb interessos personals i prioritza la producció de l’’obra i la seva carrera professional a les possibles conseqüències dels i les participants del treball que realitzaduu a terme. En aquest sentit intento que la relació amb la gent que amb qui col·laboro sigui el més amable i respectuosa possible, fet que de vegades ha generat vincles molt afectius i, per tant, més dificultats a l’’hora d’’acomiadar-me’’n.
Mai Mai no ées fàcil gestionar un comiat. Hi ha persones amb les quals mantinc contacte des de fa anys via e-mailcorreu electrònic i telèfon, i amb d’’altres l’’he anat perdent.

3.- En diverses ocasions has treballat amb el col·lectiu de prostitutes d’’un context determinat. Ho trobem en els projectes 47 dies i Prostitución realitzats fets a Montreal i Madrid. Què t’’ha portat a tractar aquest col·lectiu? Com creus que han rebut la proposta i la producció de les obres?
El meu interès pels i les treballadores sexuals parteix de l’’estigmatització que existeix sobre les persones que exerceixen aquest ofici i les similituds que existeixen amb entre el seu món i el de la producció cultural: el cos com a eina de treball, el qüestionament de la identitat i la visualitzacióibilització de la crisi del model heteronormatiu.
47 dies a Montreal és una producció sorgida d’’un fracàs: la negació del col·lectiu de prostitutes a participar en el projecte a causa de problemes de pre-producció. Aquest imprevist i la responsabilitat professional amb l’’entitat que em va contractar van definir la proposta final, que va comptar ambincloure un cicle de cinema sobre prostitució en el qual varen col·laborar diverses treballadores sexuals.
En el cas de Prostitución la dinàmica de treball va ser diferent;, va existir més contacte i aproximació amb el col·lectiu Hetaira, que va rebre el projecte amb il·lusió i moltes ganes. Malauradament la institució organitzadora (Matadero Madrid) es va tirar enrere i no va aprovar una part del projecte, fet que va derivar —-novament—- a repensar la proposta inicial.
Sempre que he treballat sobre el tema de la prostitució ha generat incomoditat i polèmica. E, en una altra ocasió em varen retirar els cartells d’’un centre de producció (Axenéo7) on estava realitzantfeia una residència.

4.- Què creus que és el que t’’ha portat a fer obres que podríem qualificar de «“críitica política i/o social»”?
Entenc la producció artística com una extensió d’’una forma manera d’’entendre el món. Durant molts anys vaig estar molt vinculat als moviments socials de Barcelona. Les influències pPunk i hHardcore, la militància en diversos col·lectius de pensament crític, practicar el Do it your self i el Non profit són part de la meva vida i estan intrínsecament lligats a la producció de la meva obra.

5.- Què t’’ha semblat l’’oportunitat d’oferir e realitzar una xerrada i un workshoptaller per als alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona? Creus que són importants aquest tipus d’’acostaments entre estudiant d’’art – artista?
M’’ha semblat una oportunitat magnífica, tant la xerrada com el workshoptaller. El fet de compartir experiències i encetar debats crec que és necessari i molt enriquidor. En el cas del taller m’’hauria agradat disposar de més temps. Crec que és summament important que des de la universitat es promoguin activitats en què s’’ofereixi als i a les estudiants la possibilitat de conèixer el treball de diversos agents culturals d’’una forma manera més properaòxima, i que ells i elles mateixes puguin valorar les experiències i qüestionar-les directament, sense intermediaris ni por a parlar en públic. Aquestes activitats ajuden a desmitificar la figura de l’’artista i a desinflar una certa inaccessibilitat que de vegades existeix al seu voltant.

6.- Com valores el teu pas per «Homesession» i quins plans o projectes tens de cara al futur?
Ha sigut estat molt enriquidor, ha sigut estat un plaer participar en els projectes de «Polaritats» i «Invited». La valoració és molt positiva. De cara al futur, el primer que vull és acabar el mMàster de Producció i Recerca Artística de la UB i entregar la tesina. D, després seguiré amb el projecte «Who burned the freedom», en què estic -becat per la Fundació Guasch Coranty,- sobre les cremes de llibres, així com amb un
projecte específic que realitzo duc a terme per al nou centre cultural de Chiloé, al sud de Xile.