MATTEO GUIDI

01/09/2018

Matteo Guidi Projecte «Invited Homesession» 09/02/2017

Matteo Guidi (Cesena, Itàlia, 1978) és artista, antropòleg social i professor de Sociologia-sociologia de la Comunicació comunicació a la ISIA d’’Urbino. Les investigacions artístiques de Guidi es se situen en contextos complexos d’’estructures socials més o menys tancades, com ara presons de màxima seguretat, fàbriques o camps de refugiats. Aquests projectes neixen de la curiositat d’’entendre les maneres a través de les quals els individus o grups gestionen la seva vida diària dins de sistemes delimitats que tendeixen a objectivar-los.

Workshop/Taller

Data: 13/03/2017, 12 h
Lloc: Facultat de Belles Arts
Assistents: 16 persones: 12 estudiants de 1r primer curs i Marta Negre (professora de la UB).

Matteo Guidi, presentat als estudiants per la professora Marta Negre, va estructurar la seva presentació en dues parts. La primera, més teòrica, es va centrar en el seu treball d’’investigació artística posant èmfasi en les principals motivacions que el porten a desenvolupar projectes que parteixen de contextos socials molt concrets, sovint marginals, i la seva quotidianitat. Guidi va presentar als alumnes el projecte «Tiempo de presión», realitzat dut a terme els últims mesos i exposat en amb motiu del projecte «Invited a Homesession», u. Una especulació narrativa al voltant de l’’olla a de pressió anomenada “La Reina”, que Fidel Castro va distribuir entre la població cubana com a part del pla d’’estalvi energètic de l’’illa. A partir d’’imatges i fragments de vídeo, l’’artista va compartir amb els alumnes la metodologia del seu treball, l’’ajuda que havia necessitat per desenvolupar-lo i, finalment, de quina manera havia concebut l’’exposició d’’aquesta investigació.
La segona part de l’’activitat es va centrar en el projecte «Tiempo de presión», a partir del qual els alumnes, agrupats de tres en tres, havien d’’intentar repensar la seva formalització. A partir del debat i la reflexió de tot el que havia explicat l’’artista anteriorment, els grups van imaginar diverses maneres d’’enfocar i presentar el projecte. Una d’’elles partia de la referència d’’un curtmetratge d’’Eduardo Casanova i pretenia establir una col·laboració amb l’’empresa McDonald’’s per llançar una hamburguesa anomenada McFidel, que anés envasada amb un embalatge amb l’’estètica del règim cubà. Una altra de les idees proposades pels alumnes era una la instal·lació d’’una olla gegant a la qual es pogués accedir per una porta i des d’’on es repartís arròs gratuïtament.

Entrevista

Entrevista a Matteo Guidi realitzada per Albert Gironès i Anna Vilamú
(estudiants de Belles Arts)

1. La teva metodologia de treball comença amb una investigació d’’un context molt específic. Quin paper juguen tenen les persones que hi viuen?
Fonamental. Jo sempre dic que els meus projectes no podrien existir sense l’’ajuda de totes aquestes persones. Fins al punt que sovint són elles mateixes que em donen les idees que van formant el projecte. De vegades, fins i tot, el títol apareix a partir de la relació amb aquestes persones. És difícil començar un projecte pel títol, i és des de la relació amb les persones que conec que van sorgint les idees.

2. Què t’’ha semblat realitzar dur a terme un projecte en el marc del programa «Invited de Homesession»? Estàs satisfet dels resultats?
Estic satisfet, t. Tot i que no estic acostumat a treballar amb tan poc temps, en aquest cas, un mes. Vaig decidir encarar l’’encàrrec de manera diferent i començar un nou projecte que és a la vegada part d’’altres projectes que ja havia anat desenvolupant. Del resultat n’’ estic molt content, tot i que ho segueixo percebent com un començament, no com alguna cosa tancada.
Amb «Homesession» la relació ha estat bona. Quan treballes amb espais com aquest has d’’entendre’n bé l’a seva estructura i decidir si utilitzar-lo com un espai expositiu on exhibir-hi una peça o si muntar alguna cosa que sigui un entremig. Encara que potser pugui semblar el contrari, jo no volia utilitzar l’’espai com un white cube, sinó tractar les parets de l’’espai com a murs.

3. Quina va ser la teva experiència amb el workshoptaller realitzat dut a terme a la Facultat de Belles Arts? Creus que la metodologia va ser efectiva?
Justament jo sempre em faig preguntes sobre la metodologia perquè donant classes a una universitat ho has de fer constantment. Cada any em pregunto si la meva metodologia funciona o bé si l’’hauria de canviar i, sobretot, quin marge et dona la institució per fer aquests canvis. En el meu cas me’’n dona molt i n’’estic content.
L’’únic problema que vaig percebre del workshoptaller des del principi va ser que, per la metodologia que jo segueixo, tres hores d’’activitat era poc temps. Això porta a quèque quan comencem a conèixer-nos, ja hem d’’acabar. El workshoptaller va consistir en una mena de joc d’’idees. Jo normalment començo amb una part introductòria i a continuació proposo als alumnes una part d’’investigació, però no vam tenir gaire temps per fer aquesta última part. Em va semblar que el grup d’’alumnes va rebre bé la proposta i les coses que van sortir no estaven malament per ser un treball fet en dues hores i sobre un tema que no coneixien. Potser hagués hauria estat bé que l’’estona que vaig dedicar a explicar-los el meu treball, que van ser uns 45 minuts, hagués estat feta un altre dia, o bé per mi o bé per un professor.

4. Creus que és important generar apropaments artista – estudiant d’’art com els que es duen a terme amb el programa Polaritats? Per què?
Penso que aquest tipus d’’apropaments són fonamentals. El sistema universitari penso crec que hauria de tenir més marge o més pressupost per generar més activitats com aquesta.
Des de la meva posició, el que jo estic intentant és que hi hagi més marge de mobilitat per als docents, que alguns professors puguin marxar una temporada a fora a treballar amb altres alumnes… I de la mateixa manera, que altres professors que exerceixein la professió, per exemple un artista o un antropòleg que actuï en un context real, puguin venir a fer classes o tallers aquí.

5. Quins plans de futur tens? Continuaràs investigant els temes que has tractat en el projecte «Tiempo de presión»?
Com deia aquell cantant que és d’’aquí…. Futur incert. Però sí; allò que va començar a «Homesession» busca una continuació i estic intentant encaixar-la amb recursos i subvencions per poder continuar alimentant aquesta investigació. La idea és que no sigui una peça, tot i que la peça final m’’agrada molt. Però m’’agradaria que sigui algun treball més ampli, que jo i/o altres persones puguem decidir si acabarà en una peça, vàries diverses peces, una publicació o tot……