Tommy Coleman – Artista Resident a Homesession  01/01/2017 al – 28/02/2017

Tommy Coleman, graduat en MFA per la Universitat de Yale, és un artista visual originari de Jupiter, Florida (Estats Units). El seu treball investiga els límits de l’’escultura, interessant-se per l’’activació dels objectes capaços de participar en una narrativa més complexa sobre l’’artista com a creador, així com per la capacitat de les escultures de tenir una identitat autònoma. Actualment és resident de l’Artha Project de Nova York fins el 2018.

Artist Talk/Xerrada de l’artista

Data: 21/02/2017, 19 h
Lloc: Facultat de Belles Arts
Assistents: 50 Cinquanta estudiants de 4t quart curs de Belles Arts. 

A partir d’’un discurs cronològic, Tommy Coleman va explicar la seva trajectòria posant èmfasi en com, malgrat les diferències entre elles, totes les obres —–tant les dels inicis com les més recents— – comparteixen un mateix procés creatiu.
Definint-se com a escultor i performer, l’’artista va narrar com el seu primer contacte amb l’’art havia estat a través de la pràctica il·legal del graffiti. Una creació a l’’espai públic que després havia continuat amb treballs que tenien com a tema central la intimitat i el desig. Un d’’aquests treballs va ser compartit amb els alumnes durant la trobada: Want, una estructura de fusta portàtil que recorda un espai publicitari per penjar-hi cartells i queen el qual, situat en diferents espais públics, l’’artista hi anava escrivint amb lletres movibles mòbils diferents missatges, per després fotografiar-los. «I want you», «I want everything» eren alguns dels missatges que Coleman escrivia per evocar el desig comunitari i individual.
En una altra obra compartida durant l’’activitat, Mirror performance exercises, l’’artista posa en el punt de mira la individualitat tot qüestionant-se a si mateix, mitjançant tres accions realitzades cara a cara amb un mirall: mirar-se fixament, dibuixar la seva silueta a la superfície del mirall i disparar el seu propi reflex.
Coleman també va voler mostrar obres més recents com la sèrie de vídeos on, a partir d’’examinar i extreure trossos de pell de les seves mans, l’’artista fa referència a un moment autobiogràfic protagonitzat per l’’ansietat a partir de l’’anàlisi de l’’aspecte físic.
Durant la xerrada l’’artista va fer referència al procés creatiu de les peces, les quals sovint inicia a partir de conclusions extretes de les obres anteriors. Un exercici, el fet de qüestionar-se a un mateix i la seva pròpia feina, que va animar els alumnes a ser la seva pròpia autoritat.

Entrevista

Entrevista a Tommy Coleman realitzada per Albert Gironès (estudiant de Belles Arts)

1. A la conferència que vas impartir a la universitat vas fer un recorregut cronològic a partir d’’algunes de les teves obres per entendre com havies anat d’’una a l’’altra. Quina importància té aquest procés per a tu?
Crec que establir aquest recorregut és veritablement important per a mi com a artista i com a educador. Es tracta de construir un mapa del meu procés mental com a creador, en el qual les meves obres mai no utilitzen mai només un medi, sinó que acostumo a anar d’’una tècnica a una altra. A vegades aquestes tècniques impliquen una duració durada de vuit mesos d’’intensa labor dibuixant;, d’’altres, un cap de setmana encoratjant-me per parlar en un espai públic sobre què significa testimoniar sentiments. És important per a mi com a artista prendre el temps necessari per mirar enrere i veure tot el que un ha fet i adonar-se que tot està connectat, encara que potser no segueixi una línia recta.

2. Els teus primers treballs solien utilitzar com a escenari l’’espai públic. Parlem de treballs com Want (2013). Actualment l’’espai públic ja no és un element principal a la teva obra. A què creus que es deu aquest canvi?
Estic entenent el que aquest canvi significa a mesura que el meu procés artístic avança. Quan ets una persona que fa coses en l’’espai públic, un lloc oposat a una galeria, és fàcil ser reconegut simplement com una persona boja o que està involucrat involucrada en alguna activitat estranya.
Actualment estic provant d’’expandir els meus mètodes de treball. Per aquest motiu, el límit entre què és públic i què és privat és menys interessant per a mi que el fet de veure quines accions són permeses en cada un d’’aquests espais.
Per exemple: l’’espai de la galeria té moltes menys regles que l’’espai públic perquè és un espai privat i l’’artista està a càrrec d’’investigar què és permissible. En canvi, a l’’espai públic hi ha lleis, regulacions i contractes socials que requereixen que una persona es comporti d’’una determinada manera determinada. Alhora, estic reconsiderant el meu paper com a artista que fa art en un espai privat. Vull tornar a treballar en allò públic però necessito esbrinar com, quan i per què.

3. Bona part de la teva obra és auto-referencial. Quina relació té aquest fet amb la teva manera d’’entendre i viure l’’art?
Per mi, la millor manera d’’intentar parlar d’’alguna cosa més gran que jo (una frontera, un sentiment, una idea) és a través de la investigació d’’un mateix. Amb aquesta idea com a base, esdevinc una mena de mesurador, una unitat d’’un gran grup i a la vegada creo una escala de comprensió. Per mi, el meu treball no és autobiogràfic sinó un diari on confessar alguna cosa concreta a l’’espectador i crear una connexió. No crec que res al món sigui universal;, tothom ho experimenta tot de manera diferent.

4. Què et va semblar l’’oportunitat de realitzar fer una xerrada per a alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona? Creus que són importants aquests tipus d’’acostaments estudiant d’’art -– artista?
Aquestes interaccions són importantíssimes. Tal i com vaig dir durant la presentació, crec fermament que un professor és tan important com ho són els seus estudiants. Aquests tipus d’’interaccions són importants perquè em permeten desenvolupar noves maneres de discutir l’’art i el procés creatiu, però també perquè és una manera d’’interactuar amb estudiants que normalment no arribaria a tractar. M’’agrada pensar en ells com a dispositius per provar límits i fer preguntes.

5. Amb què et quedes de la teva estància estada a «Homesession» i del projecte que has estat desenvolupant? Quins plans de futur tens?
«Homesession» em va donar la gran oportunitat de conèixer artistes i curadors de Barcelona com Lola Lasurt, Oriol Fontdevila i Quim Packard, però també em va permetre gaudir de l’’experiència de treballar en un entorn diferent. No puc descriure la sensació d’’anar a una botiga d’’ordinadors sent un artista estranger i examinar les pantalles a la recerca de materials;, és una sensació meravellosa estar perdut i navegar per maneres alternatives de treballar. El meu projecte a «Homesession» em va donar l’’oportunitat d’’experimentar el que un espai per viure/treballar/exposar pot aportar a un artista. He hagut de crear els dibuixos i pintures en aïllament, i he creat una gran escultura amb la qual he implicat els espectadors a partir del contacte físic amb l’’obra. Aquesta experiència m’’ha creat una visió diferent de la manera com vull treballar en amb relació a l’’espai privat.
Pel que fa al futur, m’’encantaria traslladar-me al sud de Califòrnia. Tinc idees per a vídeos i performances que requereixen col·laboradors, actors i participants. Els propers cinc5 anys seran molt importants per a mi per desenvolupar la manera com vull que el meu procés creatiu funcioni. Crec que la meva feina està canviant molt i que he d’’avançar amb confiança.