Els seus territoris

L'àliga perdiguera és un rapinyaire característic de les regions semiàrides i càlides del Paleàrtic. A Europa mostra una distribució circummediterrània, i les seves principals poblacions es troben a la Península Ibèrica i al sud-est de França.

Viu a les serres mediterrànies de clima suau, criant des del nivell del mar fins a alçades de 1.000 metres. Nidifica preferentment en cingleres però en determinades regions del sud de la península ibèrica i nord d'Àfrica ho pot fer en arbres. Caça en terrenys oberts com garrigues, àrees de vegetació laxa, petits conreus i més rarament en terrenys boscosos.  

Les àligues adultes viuen en parella i ocupen un mateix territori durant tot l'any. Aquests territoris inclouen dos tipus de subàrees amb finalitats diferents: les àrees de cria i les àrees de cacera. A la foto i al mapa podeu veure-les en vermell i en taronja respectivament.
 

Les àrees de cria

És el centre d'activitat del territori, d’una superfície aproximada de 2 a 3 km de radi. Correspon a un barranc o cinglera on hi ha els nius, i on les àligues desenvolupen les seves funcions vitals de reproducció, alimentació i repòs.

Les àligues escullen les àrees de cria en zones abruptes i altes; així eviten els destorbs humans, es poden desplaçar fàcilment a les àrees de cacera i dominen una gran extensió de terreny.  

Els nius són estructures de branques construïdes per les àligues en forats o sortints de les cingleres, i poden arribar a mesurar dos metres de llargada i un metre d'alçada. En determinats territoris, com per exemple al sud-oest de la península ibèrica (sud de Portugal), les àligues perdigueres també poden fer els seus nius a sobre d’arbres com pins, sureres i eucaliptus, i en alguns casos fins i tot en suports elèctrics d'alta tensió.

Les àrees de cacera

Les àrees de cacera són fonamentals per a la supervivència de les àligues, ja que són la part dels seus territoris on obtenen l'aliment.

La seva superfície varia segons les èpoques, les zones i l'abundància de preses. Durant la primavera i estiu la superfície dels territoris de les àligues solen oscil·lar entre uns 30 i 50 Km², però a l'hivern o si el menjar és escàs, poden arribar als 150 Km².

Les àrees de cacera preferides per les àligues són aquelles amb poca cobertura vegetal com garrigues, àrees cremades i petits conreus, ja que a més de facilitar la detecció de les preses són les que n'acullen majors densitats.