A finals d'estiu, els joves abandonen l'àrea de naixença i emprenen una vida independent durant dos o tres anys, fins que finalment s’acaben instal·lant en un territori propi i s'aparellen. Aquest període inicial de la vida de les àligues s'anomena la dispersió.

Alguns joves realitzen desplaçaments llargs de diversos milers de quilometres. En altres casos, els desplaçaments són força més curts, d’únicament d’alguns centenars de quilòmetres, i les àligues s’acaben instal·lant en àrees de dispersió relativament properes als territoris on han nascut.  

Les dades de les que es disposa fins a l’actualitat semblen indicar que les femelles realitzen normalment desplaçaments més llargs que els mascles. 

Les àrees de dispersió

Les àrees de dispersió són zones de relleu suau, on hi dominen els conreus de secà, hi ha abundància d'aliment (conills, perdius, etc.) i que es troben situades fora de les àrees de nidificació de les parelles adultes.

Totes aquestes característiques fan que les àrees de dispersió siguin indispensables per a la supervivència de les joves i inexpertes àligues, ja que en aquestes disposen d’una major facilitat per obtenir aliment a mesura que van aprenent i millorant les tècniques de caça. Si els joves visquessin en territoris on viuen els adults, entrarien en competència directa amb ells.  

Les àrees de dispersió a Catalunya  

A Catalunya s'han localitzat diverses zones on s'observen àligues perdigueres juvenils al llarg de tot l'any, tant procedents de la població catalana, com nascudes a la resta d’Espanya o a França.

Corresponen principalment a les àrees de conreu de secà més extenses del Principat, situades a les comarques de les Garrigues, la Segarra, l'Urgell i la Noguera. En aquestes àrees els conreus de cereal, les activitats ramaderes i el manteniment de brolles i garrigues, proporcionen un hàbitat divers i fan que l'abundància de conill i perdiu sigui potencialment elevada.

També s’acostumen a observar àligues perdigueres joves en les àrees humides situades al litoral català (Aiguamolls de l’Empordà, Delta de l'Ebre i, ocasionalment, al Delta del Llobregat), ja que són punts amb una gran abundància de preses potencials.

A més de la seva importància pel període de dispersió dels exemplars juvenils d’àliga perdiguera, aquestes àrees acullen una gran diversitat d’altres rapinyaires i espècies d’aus, d’aquí la seva gran importància des del punt de vista de la conservació.