L'evolució de la població francesa d'àliga perdiguera

Amb motiu de la publicació de la traducció francesa de la nostra web, hem cregut oportú preparar una notícia sobre l'estat i l'evolució de la població francesa d'àliga perdiguera. La distribució actual de la població inclou diferents nuclis situats a les regions del sud-est de França: Llenguadoc-Rosselló, Provença-Alps-Costa Blava i Rhône-Alps. Cal destacar que el nucli més meridional arriba a solapar-se amb els territoris situats més al nord de la població catalana.

La població francesa va experimentar al llarg del segle XX un descens del nombre de parelles bastant més dràstic que el registrat en altres poblacions del sector occidental de la Mediterrània amb una evolució també decreixent (Catalunya, València i Múrcia). S'estima que al llarg de la primera meitat del segle XX, el nombre de parelles oscil·lava entre les 85 i 87. Al final dels anys 70 el número s'havia reduït a unes 55-57, però el descens més pronunciat es va produir a l'inici dels anys 80, de manera que a finals dels 90 la població s'havia reduït just a la meitat. En aquest moment, les principals causes d'aquest descens s'atribueixen a una elevada mortalitat, principalment deguda a l'electrocució, i als problemes a les àrees de cria que originen el fracàs de la reproducció. La persecució directa (principalment per trets) ha estat considerada com la següent amenaça principal per a l'espècie.

L'any 2002 s'assoleix un mínim de 23 parelles, però s'aconsegueix aturar aquesta tendència negativa i la població s'estabilitza entre les 26-29 parelles, segons els anys. A principis dels anys 80, associacions naturalistes i de protecció de la natura, administracions públiques i laboratoris de recerca van unir els seus esforços per intentar salvaguardar aquesta espècie. L'any 1999, aquesta col·laboració es va oficialitzar en el marc del "Pla Nacional de Recuperació de l'Àliga Perdiguera". Sens dubte, això de manera decisiva a garantir un futur més esperançador per a l'àliga perdiguera a França.

Per acabar, volem agrair molt sincerament la col·laboració de Fabrice Bosca, coordinador del "Pla National de Restauration de l'Aigle de Bonelli", encarregat de la missió al "Conservatoire des Espaces Naturels du Languedoc-Roussillon" (Montpeller), per haver-nos facilitat la informació necessària per a la preparació d'aquest escrit.