|
L'ús de GPS-Satèl·lit en l'estudi d'àrea de campeig i selecció d'hàbitat en l'àliga perdiguera
En aquest sentit, les noves tecnologies i la reducció del pes i mida dels emissors GPS ja permeten la seva utilització en espècies com aquesta. A principis de 2006, es van individualitzar 3 mascles adults territorials d'àliga perdiguera a la província de Barcelona amb emissors Microwave PTT-100 45 grams Argos/GPS (equipats amb Ground Track), que es van col·locar mitjançant arnesos de tefló. Encara que s'esperava rebre unes 16 localitzacions diàries per individu, aquests emissors només estan permetent obtenir, via telemàtica, una mitjana de 2,7 localitzacions UTM diàries de cada individu, principalment a causa de la pèrdua de cobertura GPS i dificultats de càrrega solar de la bateria als territoris abruptes, però amb un error de precisió inferior a 15 m, i a més, també poden indicar l'altitud, la direcció i la velocitat de l'animal. Les dades preliminars obtingudes durant els primers 6 mesos indiquen que en un any es podrà obtenir suficient informació de les àrees de campeig, els centres de més activitat i l'ús de l'hàbitat. De moment, es desconeixen els possibles esbiaixaments associats a la metodologia. En comparació amb el radioseguiment terrestre convencional, l'ús dels emissors GPS-Satèl·lit no permet obtenir informació sobre pautes de comportament de l'au, d'interès per a l'estudi de l'ecologia i conservació. No obstant això, estalvien esforç de camp, eludeixen la transcripció d'informació als programes de tractament de dades, el que evita errors d'interpretació, i ofereix localitzacions (encara que amb molta menys freqüència diària) de gran precisió, sent una metodologia útil en la gestió d'espècies amenaçades i en l'ordenació territorial. |
