La població d'àliga perdiguera a Catalunya. Balanç de l'any 2005

Un cop finalitzat el 2005 resulta interessant realitzar una síntesi de l’estat de la població d’àliga perdiguera a Catalunya. En principi cal destacar com a fet positiu que un any més la població sembla haver-se estabilitzat, amb un nombre que oscil·la entre les 65 i les 67 parelles. Tot i que es segueix detectant l’abandó d’algun territori, aquest fet es veu compensat per les reocupacions de territoris abandonats que s’han anat detectant els darrers anys.

Pel que fa a la productivitat, ja es va comentar en una notícia anterior que aquesta temporada de cria havia estat globalment pitjor que les d’anys anteriors, si bé aquest és un paràmetre que pot oscil·lar molt anualment i que, a més, té una incidència menor que altres en la demografia de l’espècie. Es creu que el gran nombre de fracassos reproductors detectats el 2005 en alguns dels nuclis poblacionals catalans podria haver estat motivat per l’hivern 2004-2005 tan fred i sec.

L’estimació de la mortalitat adulta, feta a partir de les desaparicions i recanvis d’animals observats respecte la temporada de cria anterior, indica que aquest paràmetre s’apropa als valors obtinguts durant els darrers anys i que, per tant, segueix sent un dels problemes importants que cal resoldre per garantir la conservació de l’espècie. Un dels avantatges que ha suposat tenir marcats amb radioemissors exemplars adults de 15 territoris diferents d’àliga perdiguera és poder localitzar i recuperar els animals que moren. Així doncs aquest darrer any s’ha conegut la mort de 5 àligues per col·lisió amb línies elèctriques, trets, predació per altres rapinyaires i ofegament en bases de prevenció d’incendis forestals. D’aquesta manera s’ha pogut obtenir informació molt valuosa sobre causes de mortalitat de l’espècie que en condicions normals són difícils de detectar i que poden tenir una importància superior a la que en principi es suposava.

Un altre fet que es posa de manifest són les diferències de mortalitat detectades en les diferents àrees de distribució de l’espècie on s’està realitzant radioseguiment. Cal destacar com a molt preocupant el nivell de mortalitat que s’ha donat aquest darrer any al nucli poblacional del Montsant - Priorat (Tarragona). Per contra, als territoris de la província de Barcelona es confirma la reducció del nombre de morts d’àligues observada en els darrers anys. Una altra dada també positiva és que no s’han trobat àligues electrocutades en les àrees on s’estan corregint de manera adequada suports elèctrics.   

Finalment cal destacar també com a dada molt positiva que cada cop s’observen més exemplars no adults sobrevolant territoris ocupats d’àligues i que quan es dóna la desaparició d’un adult d’una parella, es produeix un recanvi amb relativa rapidesa. Aquesta és una tendència que es ve donant en els darrers anys i que podria indicar que la supervivència dels exemplars no adults s’ha incrementat. Aquesta podria ser la causa que fa que en els últims anys la població catalana d’àliga perdiguera s’hagi estabilitzat malgrat no reduir-se globalment un paràmetre demogràfic clau com és la mortalitat adulta.