Determinació de l'àrea de campeig i ritme d'activitat de l'àliga perdiguera (Hieraaetus fasciatus) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Aquest és el resum de la presentació efectuada a la VI Trobada d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (10 de novembre de 2005) per Elena L. Zozaya1, Albert Peris2, Vicenç Bros2, Daniel Guinart2, Rafel Bosch1, Albert Tintó1 i Joan Real1. L’àliga cuabarrada es un rapinyaire diürn les poblacions del qual han sofert un important declivi en les darreres dècades. Durant la dècada dels 70s al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi niaven quatre parelles; actualment però, esta ocupat únicament un dels territoris.

Els objectius del present estudi són conèixer l’àrea de campeig, definir els hàbitats més emprats i, alhora, determinar el ritme d’activitat diària de la parella d’àligues present al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac per conèixer la seva ecologia i establir mesures de conservació.

Per aconseguir aquests objectius, s’ha portat a terme el radioseguiment de l’exemplar mascle de la parella d’àligues perdigueres establerta en l’àmbit d’estudi, al llarg de 56 jornades, començant una hora després de la sortida del sol fins a la posta, durant els anys 2004 i 2005.

L’àrea global de campeig utilitzada per aquest exemplar ha estat de 115,9 Km2 (MPC). Les àrees de campeig descrites pel Kernel 99% i del Kernel 90% han estat de 51,4 Km2 i 10,9 Km2 respectivament. Els hàbitats més freqüentats han estat els matollars mediterranis i els boscos de pi blanc.

El ritme d’activitat diari al llarg de l’any segueix un patró unimodal en què el període de més activitat son les hores centrals del dia, entre les 12 i les 14 hores solars, i les de menor activitat durant les primeres i últimes hores del dia.

La parella d’àligues estudiada, tot i tenir l’àrea de nidificació dins del Parc, empra especialment les àrees de fora d’aquest per caçar, donat que són les que tenen hàbitats més òptims, com els matollars mediterranis, i les seves preses hi són més freqüents. Es també en aquestes àrees externes, fora del Parc i relativament allunyades, on les àligues hi tenen dormiders i hi fan estades temporals llargues especialment fora de l’època de cria. En aquest sentit, l’establiment de mesures de conservació en aquestes àrees externes del Parc (manteniment dels espais de cacera, correció de línies elèctriques i ordenació del territori) són imprescindibles per a mantenir a l’espècie.

1. Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona
2. Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona