2005, UN ANY DE CRIA POC FAVORABLE PER L’ÀLIGA PERDIGUERA A CATALUNYA

Com cada any, l’Equip d’Estudi de l’Àliga Perdiguera està realitzant el seguiment anual de la població catalana d’aquesta espècie. Les primeres dades obtingudes en la mostra de territoris controlats aquesta temporada de cria indiquen que el 2005 serà un any en general desfavorable per a la reproducció de les àligues. Aquest fet s’ha pogut constatar especialment en determinats nuclis poblacionals de les províncies de Tarragona i Barcelona. Curiosament, moltes parelles que els darrers anys criaven amb regularitat han fracassat, i en alguns casos ni han arribat a pondre ous. També és prou significatiu el nombre de territoris on únicament ha nascut un poll o fins i tot on els ous no han acabat eclosionant.

Aquest fet pot ser degut en gran part a les condicions climàtiques extraordinariament desfavorables que s’han donat aquest any en bona part de la geografia catalana, amb períodes prolongats de boira i fred molt intens durant els mesos clau de l’època de cria, i amb una sequera persistent que no ha afavorit gens la proliferació de les poblacions de les seves principals espècies presa. Aquestes circumstàncies s’han afegit a d’altres, per desgràcia ja habituals cada any, com el fracàs de la cria per molèsties d’origen humà o per la mort d’algun dels progenitors. Cal destacar que aquesta situació no s’ha donat exclusivament a Catalunya. Segons algunes dades facilitades a l’Equip d’Estudi de l’Àliga Perdiguera per investigadors i naturalistes, aquesta situació també s’ha repetit en nuclis poblacionals del llevant espanyol o del sud de França.

Tal com expliquem en aquesta web, la productivitat no és el paràmetre demogràfic més determinant per al manteniment de les poblacions de grans depredadors com l’àliga perdiguera. A més és normal que aquest paràmetre oscil·li substancialment al llarg dels anys. Si bé res es pot fer per contrarestar la variabilitat climàtica, cal estar atent per evitar que s’assoleixi una tendència al descens de la productivitat en els propers anys. Per tant cal seguir treballant per reduir aquelles problemàtiques que poden interferir reiteradament en l’èxit reproductor de les àligues, ja sigui de manera directa (mortalitat, molèsties als nius) o indirecta (viabilitat dels seus hàbitats i de les poblacions de les seves espècies presa).