La globalització, l’ús intensiu de les noves tecnologies i el caràcter prevalent d’Internet en la societat actual han provocat, en la majoria de llengües, una recepció massiva de paraules preses d’altres llengües, sobretot de l’anglès, però també del francès, l’italià, el xinès, el japonès, o l’àrab. Es tracta de manlleus com ara Brexit, spoiler, streaming, mindfulness, rentrée, panettone, sorpasso, risotto, momentum, shiatsu, wonton, fengshui, kebab, gihadisme, etc., els quals s’han anat introduint en les diferents llengües receptores a un ritme cada vegada més trepidant i d’una manera cada vegada més impermeable a qualsevol tipus de frontera geopolítica.

El 27è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB-27) està dedicat a l’estudi del comportament dels manlleus. En les ponències del matí diferents especialistes exposaran els principals mecanismes d’adaptació de manlleus en llengües romàniques, com ara el català, l’espanyol, el francès, el portuguès i el sard. A la taula rodona de la tarda es debatrà sobre descripció i norma en la incorporació de manlleus al català. Us hi esperem!

Més informació: https://club27ub.weebly.com/

Per què són diferents, els tractaments, en les llengües? Perquè les gramàtiques i  les estructures lingüístiques són diferents, o la resposta té a veure més aviat amb les societats i cultures associades a cada llengua? Per totes dues raons? Enguany dediquem el CLUB a un fenomen que se situa a cavall entre la gramàtica i la pragmàtica, entre la llengua entesa com un sistema i l’ús que se’n fa. Enfocarem els tractaments des d’un punt de vista teòric (per exemple, tipològic, històric, comparatiu), però també pràctic i aplicat, en relació amb els mitjans de comunicació, l’ensenyament-aprenentatge de llengües o la traducció (per exemple, on i quan podem fer servir vós?; i com traduïm el you de l’anglès?). Vindreu? Vindràs? Vindrà? Us hi esperem a tots!

Més informació: https://club26ub.weebly.com/

Celebrem enguany (com passen els anys!) el 25è aniversari del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, un CLUB que vol ser molt més que un club, nascut a l’entorn del Grup d’Estudi de la Variació. Els CLUBs han intentat, any rere any, reflectir la recerca feta des de la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana de la UB, i presentar-ne tant dels territoris de llengua catalana com d’arreu: així s’hi ha tractat temes com la dialectologia, la sintaxi, la gramàtica, la pragmàtica, la lexicologia i semàntica o la sociolingüística. Els col·loquis han estan sempre de franc i, sobretot, oberts a tots els filòlegs i lingüistes, tant estudiants com professors i investigadors.

Aquest any commemorem aquest vint-i-cinquè aniversari amb un format una mica diferent del que s’ha fet servir els anys anteriors. Es tracta de dues taules rodones, una dedicada a la sociolingüística (“L’abast, les possibilitats i els límits de les polítiques lingüístiques”) i una altra a la dialectologia (“Estàndard, dialectes i dialèctica”), que tindran lloc el matí del divendres 17 de novembre a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (de 9.30 a 13.30). Sou tots convidats a participar-hi activament.

Més informació: https://club25ub.weebly.com/

El sistema educatiu ha estat històricament la punta de llança de la difusió del coneixement del català a tots els seus territoris. Al principi de la normalització lingüística s’esperava que l’escola seria també el motor de la transformació dels usos lingüístics entre les noves generacions. Ben aviat, però, es va començar a copsar que l’extensió del coneixement del català no desencadenava una modificació en profunditat de les pautes de tria de llengües.
Aquesta realitat constitueix un repte poc abordat per la comunitat educativa, els membres de la qual el viuen amb indiferència, desconcert, resignació o desencís segons les circumstàncies i les conviccions. Malauradament, el cert és que no abunden ni la recerca sobre els usos lingüístics ni, encara menys, els treballs sobre com s’hi podria intervenir. Així les coses, no és estrany que les noves generacions de docents tinguin dificultats fins i tot per plantejar el tema.

L’objectiu d’aquest 24è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona és intentar posar a l’abast de la comunitat universitària i educativa en general alguns recursos que facilitin el debat sobre aquestes qüestions a partir de dades contrastades. Per fer-ho, començarem escoltant algunes lliçons de la psicologia social i la psicolingüística sobre com pot incidir-se en els comportaments humans. En segon lloc, analitzarem com són els discursos sobre les llengües i l’escola dels actuals professors i dels futurs ensenyants. Tot seguit abordarem quines són les activitats de promoció de l’ús que es duen a terme —o s’estan projectant— des dels sistemes educatius de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord. Acabarem el Col·loqui amb una taula rodona entre els participants i amb les intervencions del públic.
Esperem, com sempre, comptar amb la vostra assistència i participació.

En el Col·loqui Lingüístic de la UB (CLUB23) d’enguany tractarem les diverses relacions que es poden establir entre la dialectologia i la lexicografia, fent èmfasi, entre altres, en els aspectes següents: els diferents elements diatòpics que són presents en els diccionaris dialectals, considerats des d’una perspectiva diacrònica; i la descripció de projectes que vinculen les disciplines esmentades tot destacant-ne l’aplicació en l’estudi de la variació i del canvi lingüístics.

En la complexitat del món actual hi participen dos fenòmens cada cop més visibles: el multilingüisme i la multimodalitat. Es calcula que al món hi ha unes 6.000 llengües, i el multilingüisme cada cop és més la regla i el monolingüisme, l’excepció. Els parlants, a més, no solen parlar només llengües diferents, també dominen diferents varietats de la seva llengua, ja sigui de forma passiva (en la recepció) ja sigui de forma activa (en la producció); per exemple, els diversos registres o varietats funcionals que han nascut i s’han desenvolupat des del centre del registre col·loquial.

Per altra banda, la multimodalitat s’estén cada vegada més en els canals de difusió dels missatges, i cada vegada en som més conscients en la producció, on la prosòdia i la gestualitat tenen una funció ben coneguda i molt rellevant. En un panorama com el que acabem de descriure, no cal remarcar que l’aprenentatge de llengües és un procés decisiu a l’hora d’incorporar l’individu a l’univers comunicatiu que l’envolta. Tant en el cas de la primera llengua (o primeres llengües) com en el de qualsevol de les segones llengües que aprenem al llarg de la vida, el domini dels codis lingüístics i de les llengües esdevé el centre de la nostra competència comunicativa, que és essencial per a la nostra vida en societat.

Enfocar aquesta temàtica des d’una perspectiva pragmàtica, és a dir, fent referència sobretot a l’ús i als parlants o usuaris, suscita múltiples preguntes que tenen a veure amb la manera com s’integren els codis lingüístics amb la prosòdia i la gestualitat, tant en la producció com en la interpretació dels missatges, i tant en la primera llengua (o primeres llengües) com en les següents.

Des del 1993, la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona organitza anualment el Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona amb la voluntat d’apropar la recerca que es fa al Departament als estudiants.

Les diferents edicions del Col·loqui s’han dedicat, sobretot, als estudis sobre la variació lingüística, des de perspectives diverses com ara la dialectològica, la sociolingüística o la pragmàtica. També hi ha hagut, però, edicions puntuals més orientades cap als estudis de tipus estrictament gramatical, com és el cas de la cinquena i la desena edició, que van tenir per tema, respectivament, «La gramàtica i la semàntica» i «Lingüística i gramàtiques».

Aquest és el cas, també, de l’edició d’enguany, que es dedica a la gramàtica del català, en els plans fonètic, fonològic, morfològic, sintàctic i lexicològic. Determinades qüestions gramaticals de la llengua catalana sempre han cridat l’atenció de gramàtics i lingüistes, ja sigui per la complexitat que presenten, ja sigui pel fet que són singulars en relació amb la resta de llengües, o, inversament, pel fet que hi mantenen determinats paral·lelismes. És el cas dels timbres vocàlics i de l’harmonia vocàlica, en l’àmbit de la fonètica; el de la interpretació fonològica de la vocal neutra o la reducció vocàlica, en el de la fonologia; el de l’al·lomorfia, la concordança i les asimetries, en el de la morfologia; el de la inacusativitat i la inergativitat, en el de la sintaxi; o el de la formació de compostos nominals, en el de la lexicologia. Són temes clàssics, sobre els quals s’ha anat tractant de manera recurrent i que encara són vigents i objecte d’anàlisi des de l’angle que aporten els models teòrics més recents.

Amb la finalitat d’abordar algunes d’aquestes qüestions, hem articulat el col·loqui d’enguany en cinc sessions corresponents als camps gramaticals esmentats més amunt, i hem convidat per a cadascuna d’aquestes sessions un especialista en el camp: Jesús Jiménez (U de València) per a la sessió de fonètica, Joan Mascaró (U Autònoma de Barcelona) per a la de fonologia, Andrew Nevins (U College of London) per a la de morfologia, Jaume Mateu (U Autònoma de Barcelona) per a la de sintaxi i Mercè Lorente (U Pompeu Fabra) per a la de lexicologia. I amb l’ànim de fomentar el debat, en aquesta ocasió cadascuna de les xerrades anirà seguida d’una discussió conduïda, també, per un especialista en el camp.

Des de l’any 1993, la Secció de Lingüística del Departament de Filologia de la Universitat de Barcelona ha organitzat de manera ininterrompuda el Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, conegut popularment per la sigla CLUB.

El CLUB va néixer com una iniciativa per posar en comú els interessos i les línies de recerca que es desenvolupaven en el marc del grup de recerca consolidat Grup d’Estudi de la Variació de la Secció de Lingüística del Departament (constituït actualment per quatre projectes competitius), que tenien com a objecte -i encara l’hi tenen- l’estudi de la variació des de perspectives diverses, entre d’altres, la fonològica, la semàntica, la dialectològica, la sociolingüística i la pragmàtica, i va néixer, també, com a mitjà per apropar aquesta recerca als estudiants.

Fins al dia d’avui els col·loquis han tractat de temes tan diversos com ara els corpus lingüístics, el contacte de llengües i la variació lingüística, la gramàtica i la semàntica en l’estudi de la variació, la variació dialectal i l’estandardització, el llenguatge no verbal, la dialectologia i els recursos informàtics, el paper de la lingüística en les gramàtiques, l’argumentació, les aplicacions de la fonètica, les actituds i les ideologies lingüístiques, l’assessorament lingüístic, la incidència sociolingüística de la immigració, l’estilística, etc. I els ponents han estat professors i investigadors especialistes en cadascun dels àmbits esmentats.

Arribats a la vintena edició, vam pensar que convenia conferir una perspectiva més àmplia i internacional a l’acte, i per això es va decidir d’organitzar un col·loqui sobre «El català entre les llengües d’Europa», amb convidats d’aquí i d’arreu d’Europa. En aquesta ocasió, les ponències es focalitzaran en la descripció i l’anàlisi contrastives de determinats components gramaticals del català i d’altres llengües europees, sobretot romàniques.

Així, s’hi han convidat JOAN VENY (Universitat de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans), que farà una aproximació contrastiva, de caràcter general, del català i de la resta de llengües romàniques, PATRICK SAUZET (Universitat de Tolosa, ERSS), que se centrarà en l’anàlisi de les categories nominals de gènere i nombre en català, occità i en altres llengües romàniques, MARTIN MAIDEN (Trinity College, Universitat d’Oxford), que analitzarà alguns aspectes de la morfologia verbal del català, com ara les alternances morfològiques i la classe verbal, en relació amb els d’altres llengües romàniques, i, finalment, KÁROLY MORVAY (Universitat Eötvos Loránd, de Budapest), que compararà la fraseologia i la paremiologia del català amb les d’altres llengües europees.

En la taula rodona, moderada per RAFAEL COMPANY, es debatrà sobre la funció que tenen les acadèmies en el desenvolupament de les llengües. Amb aquest objectiu, s’hi han convidat els màxims responsables de les diferents acadèmies de les llengües de l’estat espanyol, això és, ROSARIO ÁLVAREZ (Real Academia Galega), ISIDOR MARÍ (Institut d’Estudis Catalans), JOSÉ ANTONIO PASCUAL (Real Academia Española), i IBON SARASOLA (Euskaltzaindia).

Les noves immigracions arribades d’arreu del món durant la darrera dècada han transformat profundament el paisatge lingüístic dels carrers, les aules, els centres de treball i d’esbarjo i les institucions dels països de llengua catalana. Amb l’arribada d’una nova onada immigratòria, els nostres pobles i viles han tornat a acollir nous accents i noves maneres de dir la realitat que han fet encara més plural la nostra societat. De mica en mica, i no sense dubtes, la societat receptora ha anat prenent consciència dels reptes que implicaven aquests moviments poblacionals, i ha desenvolupat tota una sèrie d’estratègies per tal de gestionar la incorporació dels col·lectius nouvinguts.

Enguany tenim el plaer de convidar-vos a un XVIII CLUB dedicat íntegrament a exposar els resultats de la recerca sociolingüística sobre les noves immigracions fets al nostre país. Es tracta bàsicament de treballs acadèmics inèdits —en bona mesura, tesis doctorals molt recents— que ofereixen un dels primers retrats corals de quin està essent l’impacte sociolingüístic real de les noves immigracions en la nostra societat. Esperem que, com cada any, l’oferta us resulti prou atractiva per assistir-hi.

Aquest 1r Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB-1), dedicat als corpus lingüístics, vol ser  un estat de la qüestió de la feina feta en aquest camp i, sobretot, vol coordinar la feina pendent. Us invitem a prendre-hi part.