en directe

Un Queixós traient el cap a l’Olimp i al Món dels Morts

3 September, 2018
Catalan
Public
Master number
3845
Icona descarregar Download
Icona notificar Notify

Querolus (el Queixós) es queixa per defecte fins al punt que un ésser diví, el Lar, se li apareix  per donar-li una lliçó. Primer l’interroga, intentant demostrar que la seva actitud no té cap fonament. I per tal de convèncer-l'en, li concedeix una cosa insòlita: presenciar amb ell els neguits dels déus en persona. A l’Olimp, doncs, troben Zeus patint de dolors de part fins que arriba Hefest i li dona un cop de destral al cap perquè neixi... Atenea! (per cert, massa atractiva i esquerpa amb el pobre Hefest...). Després, a l’Hades, assisteixen als laments operístics d’uns reis difunts, que Menip i més  morts parodien fins que reclamen a Plutó que el cridi a l’ordre. Però el filòsof cínic se sortirà amb la seva, convidant el públic a corejar −tot ballant!− la cèlebre màxima (que també dedica al Queixós): γνώθι  σεαυτόν, “coneix-te a tu mateix!”.

 

Querolus (el Quejica) se queja por defecto; tanto, que un ser divino, el Lar, se le aparece para darle una lección. Primero le interroga, intentando demostrarle lo infundado de su actitud. Y para que entre en razón, le concede algo insólito: que presencie junto con él las cuitas de los mismísimos dioses. Es así como en el Olimpo se encuentran a Zeus sufriendo dolores de parto, hasta que llega Hefesto y le da un hachazo en la cabeza para que nazca… ¡Atenea! (demasiado atractiva y esquiva para el pobre Hefesto, por cierto…). Luego en el Hades asisten a los lamentos operísticos de unos reyes difuntos, a quienes Menipo y otros muertos parodian, hasta que ellos reclaman a Plutón que lo llame al orden. Pero el filósofo cínico se saldrá con la suya, haciendo corear al público − ¡y bailando! − la célebre máxima (que también dedica al Quejica): γνώθι  σεαυτόν, “¡conócete a ti mismo!”.

Llicència Creative Commons by-nc-nd
© Unitat de Producció Audiovisual