Crear una Xarxa de Recerca en un àrea o tema específic és un procés que és va gestant amb idees, persones, projectes, motivació i constància. Hi ha una etapa inicial que consisteix en: “contactar” amb la idea de desenvolupar activitats en xarxa, creure de veritat en el treball en equip i tenir ganes de compartir. Al vislumbrar la possibilitat de configurar una xarxa, es comença a identificar els requeriments necessaris per a la seva creació, es manté latent la idea de anar avançant cap a un objectiu específic i s’organitzen les activitats amb una estructura de base que permeti disposar de tots els requeriments científics, tècnics i organitzatius que comporta la creació d’una xarxa de recerca.

Per a iniciar la configuració d’aquesta estructura de base, en la recerca d’infermeria, es necessiten tres ingredients bàsics:
– Ganes de fer I + D + I: ganes d’Innovar, de Desenvolupar nous procediments, d’Investigar l’efectivitat de les cures, etc.
– Idees / Projectes.
– Persones / Investigadors

Tan mateix, per fer avançar la recerca en infermeria i aconseguir que l’estructura de base sigui sòlida, es necessiten altres ingredients, com son:
– La interconnexió entre l’assistència i la docència.
– L’existència de convocatòries oficials de recerca amb requeriments assequibles y línies afins al treball d’infermeria.
– El recolzament i el reconeixement oficial de l’activitat investigadora d’infermeria per part de les institucions.

Amb aquestes bases es disposa dels requeriments per crear Grups de Recerca en Infermeria (GRIs). Algunes declaracions amb respecte a: com es configura un grup?, Quins son els requeriments? o quin tipus de grups es poden plantejar? les podem trobar a Lluch (2005) y Lleixà y Lluch (2017). Quant existeixen GRs que tenen línies d’investigació comunes i/o complementàries es pot crear una Xarxa de Recerca (XR) que es configura a partir de la conjunció de diversos Grups de Recerca (GRs).
Per a conèixer la perspectiva de creació de la Xarxa Catalana de Recerca en Infermeria de Salud Mental y Addiccions ISMENTAL-A en el seu conjunt, descrivim tres angles complementaris.

a) L’angle de les persones i les relacions professionals.
Infermeria treballa en el marc de connexions intra i interdisciplinàries. Dins de les relacions intradisciplinàries s’estableixen nexes de relacions amb professionals d’infermeria de diferents especialitats (geriatria, pediatria, salut mental, etc.) i de diversos àmbits laborals (atenció primària, hospitalització, etc.). Les possibles interaccions que poden donar-se s’acoten quan es delimiten a un àrea específica. En el nostre cas, els professionals d’infermeria que configuren la Xarxa de Recerca en Infermeria de Salut Mental y Addiccions, treballen tots en l’àmbit de la salut mental i les addiccions. Alguns es dediquen a la docència universitària (en Escoles Universitàries d’Infermeria); altres treballen en complexos hospitalaris de salut mental i altres en els centres comunitaris. Aquesta situació professional fa que els infermers i infermeres de salut mental ens coneixem i puguem compartir els espais comuns en moltes ocasions: en comissions, en sessions clíniques, en congressos i jornades, etc.
El resultat d’aquestes interaccions es tradueix en el fet de que, en certa manera, la Xarxa de Recerca en Infermeria de Salut Mental i Addiccions es va crear per que molts dels infermers i infermeres que la configurem ens coneixem a nivell professional. En el nostre cas, les interaccions van afavorir les relacions i les relacions van afavorir la productivitat conjunta.

b) L’ angle de l’existència de projectes d’investigació comuns.
L’existència de persones i relacions no son suficients per expandir les possibilitats de l’activitat científica. Es necessiten projectes de recerca en línies comuns i/o complementaries que permetin avançar en l’evidència científica i en l’ampliació i consolidació del coneixement i de les cures de qualitat.

Actualment els diversos grups de recerca que configuren la Xarxa comparteixen línies comuns de recerca i projectes conjunts. Però el nexe d’unió inicial va ser la línia de recerca sobre Atenció Domiciliària d’Infermeria en pacients amb Trastorn Mental Sever.

En l’any 2000 una fundació catalana de reconegut prestigi en l’àmbit de la recerca (disponible – Fundació La Marató de TV3 -) va realitzar una convocatòria per subvencionar projectes de recerca sobre malalties mentals greus. En aquesta convocatòria, es van subvencionar 52 projectes entre els quals hi havia dos projectes d’Atenció Domiciliària d’Infermeria. En aquests dos projectes participaven 5 grups de recerca d’infermeria de 5 institucions diferents:

1) Per un costat, el Grup 2 (“Disseny, Validació i Estandardització del Plans de Cures d’Infermeria en Salut Mental i Addiccions”), perteneixent a l’Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu i el Grup 4 (“Avaluació de la eficàcia de la Intervenció Infermera en Salut Mental Comunitària”) del Centres de Salut Mental Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental (Barcelona).

2) Per un altre costat, el Grup 1(“Infermeria de Salut Mental -ISMENTAL: metodologia i aplicacions en Salut Mental i Addiccions”) de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, el Grup 3 (“Desenvolupament i Avaluació de Programes d’Atenció Domiciliària d’Infermeria en Trastorns Mentals Severs”) dels Serveis Assistencials Dr. Emili Mira i López de la Diputació de Barcelona* i el Grup 5 (“Desenvolupament i Avaluació de Programes d’intervenció d’Infermeria en Salut Mental Comunitària”) dels Centres de Salut Mental -CSM I i II. Institut Municipal de Serveis Personals. Ajuntament de Badalona (Barcelona).
Aquests dos projectes agrupaven un gran nombre d’Infermers i infermeres en l’equip investigador. Va ser a partir d’aquesta situació que es va començar a veure amb més força la possibilitat de crear una xarxa de recerca en infermeria. La clau del resultat que finalment es va generar (la creació de la Xarxa Catalana de Recerca en Infermeria de Salut Mental i Addiccions ISMENTAL-A) resideix en l’actitud que els diferents grups de recerca varem generar quan varem tenir coneixement de que en la convocatòria de la Fundació La Marató de TV3 s’havia subvencionat dos projectes d’investigació d’infermeria.

Trobar grups de professionals d’infermeria que facin recerca en la mateixa línia és “un premi professional” sempre que l’actitud dels grups sigui de tendència a la col•laboració i no a la competència. Si be cada equip investigador ha de mantenir la seva pròpia independència, és necessari que existeixi el desig de compartir. En el nostre cas, així va ser: el dia 18 d’octubre del 2004 ens varem constituir com a xarxa, formada inicialment pels 5 grups de recerca d’infermeria indicats anteriorment i un total de 39 infermers i infermeres de salut mental i addiccions. Posteriorment, la xarxa ha crescut i actualment, com ja hem anat indicant, som 9 grups de recerca i un total de 80 investigadors d’infermeria de salut mental i addiccions.

c) L’angle del reconeixement oficial.
Partint de l’existència d’investigadors motivats, per crear l’estructura d’una xarxa d’investigació:

En primer lloc, és imprescindible que existeixin projectes de recerca subvencionats. Un projecte subvencionat implica no només disposar de recursos materials, tècnics i humans sinó també tenir un reconeixement “oficial” del treball en si i de la qualitat del mateix.

En segon lloc, és desitjable que els Grups de Recerca estiguin reconeguts dintre de les institucions a les que pertanyen.

En tercer lloc, és òptim disposar de reconeixement oficial per la configuració del treball en Xarxes de Recerca. En el nostre cas, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, en la Resolució UNI/370/2004 de 19 de gener de 2004 (DOGC núm. 4081 de 01.03.2004) va publicar una convocatòria d’ajuts per a la creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de recerca i desenvolupament de transferència de tecnologia (XT).

Ens varem presentar a la convocatòria per que cobríem els requisits establerts i varem rebre una valoració favorable. La Xarxa de Recerca Infermeria de Salut Mental i Addiccions va rebre el reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya ( Resolució del 15 de novembre de 2004, Núm. Expedient: 2004XT 00006). Aquest reconeixement es va traduir en una ajut econòmic gestionat des de l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) i en una qualificació de la xarxa, amb una puntuació de B+, dins de tres nivells possibles (A,B,C).

El reconeixement oficial del treball és necessari però ens agradaria destacar d’importància de treballar anticipadament. El reconeixement s’aplica al resultat.

Per fer recerca es necessita “autorització” per part de les comissions ètiques i/o de recerca dels diferents centres i/o institucions implicades. A partir d’aquest primer esglaó, els equips investigadors poden organitzar-se segons criteris propis però si es desitja rebre reconeixement oficial serà necessari estructurar-se d’acord a les directrius i les línies oficials de recerca. I, per tant, serà necessari conèixer: les polítiques de I+D+I, els Programes Marc i els Plans de Recerca Europeus, Nacionals i Autonòmics així com les línies prioritàries de recerca del centres assistencials on es desenvolupa l’activitat professional.

Lluch, M.T. (2005). ¿Qué significa investigar?. Reflexiones y sugerencias para la promoción de la investigación en enfermería. Presencia, ene-jun. 1(1).
Lleixà-Fortuño, M. y Lluch-Canut, M.T. (2017). Investigación en enfermería: niveles y estrategias. En Lleixà-Fortuño, M. y Montesó-Curto, P. (Coord.) Investigación en enfermería: teoria y practica (pp. 17-38). Tarragona: Publicaciones de la Universidad Rovira i Virgili. Disponible en: http://www.unebook.es/es/ebook/investigacion-en-enfermeria-teoria-y-practica_E0002621464

*Des de l’any 2010 aquest grup de recerca ha canviat la seva denominació (“Grup de Recerca en Cures d’Infermeria de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions “), pertanyi a un centre de referència diferent (Parc de Salut MAR. Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, Barcelona).