El semestre passat vam organitzar una visita al CRAI de les facultats de Geografia i Història i de Filosofia que no estava prevista al programa del CATclub, i va valdre molt la pena. D’aquí ve que en aquest primer semestre del curs 2023-2024 hi hem tornat. La Isabel, tècnica del CRAI, ens va fer una visita general a la biblioteca, una de les més grans de la Universitat (i de la ciutat, és clar): ens va ensenyar els diferents espais (hi ha lloc per fins a 700 estudiants), part del patrimoni, sales de reunions, fons, etc. i ens va parlar de com «s’alimenta» una biblioteca (les donacions, entre altres fonts); però el plat fort era al primer pis, a la cartoteca…
El món en un tros de paper
La representació de la geografia és sempre una cosa extraordinària. El món, des del punt de vista minúscul d’un ésser humà, és inabastable i, en canvi, com per art de màgia, el podem veure representat en un tros de paper. És com viure al pla i pujar un dia a la muntanya i veure el teu poble, el teu barri, el teu carrer, casa teva: et fa sentir com en una altra dimensió, més a prop del cel, com si tinguessis control de tot el que veus, com un… déu! (I perdoneu l’exageració…) Deu ser per això que ens agrada tant mirar mapes i plànols de ciutats i assenyalar-ne un punt concret o fer-ne una foto i pensar allò de «mira, això és casa meva».
Ara que podem veure qualsevol racó del món a Internet amb una aplicació de cartografia digital, sembla que els materials impresos (atles, enciclopèdies, mapes) ja no tenen valor. I, en canvi, ens segueixen resultant atractius. Entre altres motius, deu ser perquè, en un mapa, no només hi veus una representació de la geografia de la terra, sinó també una representació de qui va elaborar-lo: idees, creences, coneixements. Això es veu especialment en els mapes antics, però també en atles i enciclopèdies del segle XX amb una configuració geopolítica que ja ha passat a… al passat. A més, algunes d’aquestes obres estan fetes amb una meticulositat i un grau de detall tan grans que es converteixen en petites obres d’art: colors, llegendes, il·lustracions… Una preciositat!
La màgia del passat
Una petita sorpresa inesperada que ens va regalar la Isabel estava amagada en una caixa procedent d’una donació: cartes als Reis de l’Orient que havien estat escrites al tombant del segle XX. Algú havia preservat aquesta meravella i n’havia fet donació a la Universitat. Va ser de debò una experiència llegir aquests trossets de paper on infants (que ara ja tindrien més de cent anys) escrivien els seus anhels, allò que pensaven que els faria feliços.
Gràcies, Isabel, per la visita i gràcies també a tots els que treballeu per preservar uns materials tan valuosos i tan plens de sentit.
Francesc Massana Cabré
Tècnic de l’Àrea de Dinamització
