A principis de maig, ja sentim cada cop més a prop l’estiu, les biblioteques comencen a omplir-se pels exàmens finals, els estudiants de la UB que han vingut d’Erasmus s’acomiaden dels estudiants de Barcelona per tornar al seu país d’origen… És per això que, a principis de maig, es tanquen les inscripcions de la Borsa d’Intercanvi Lingüístic per al segon semestre. A partir d’aquí, els becaris saben que això ja està a punt d’acabar i que ara només queda intentar que la majoria d’inscrits tinguin una parella i puguin fer almenys una trobada.
Però no us escric tot això per posar-nos tristos, sinó perquè vull compartir amb vosaltres el record que em queda a mi després de mig any fent de dinamitzadora en aquesta activitat.
Per començar, s’ha de dir que jo sempre he sigut una noia bastant tímida i tenia una mica de por al principi perquè pensava que em costaria molt obrir-me i actuar com a bona dinamitzadora. Però realment, després de fer la primera trobada, amb la Isabel i l’Helena, em va passar tota la vergonya. He conegut a molta gent aquest any, i no només de Barcelona o dels afores, sinó d’arreu del món. M’atreviria a dir que ja tinc un amic a gairebé cada país europeu!
He pogut practicar totes aquelles llengües que sabia parlar: com l’alemany amb el Julian i el Roger i l’anglès amb la Sarah i la Mariona, però també conèixer llengües noves com el rus amb la Sílvia i la Veronika o l’italià amb la Martina, la Laia i la Gaia.
Òbviament, el fet de ser un intercanvi lingüístic, t’obliga a conèixer bé la teva llengua, perquè l’altre en pugui aprendre també i tingui un bon model. Per això que a mi també em va anar molt bé per repassar la gramàtica i el vocabulari del català amb l’Alba i la Leila.
És molt bonic trobar a una persona que busca practicar la meva llengua nativa, o que té interès per saber de la meva cultura. I potser és encara més especial en el cas del català.
En fi, només volia compartir amb vosaltres el record que em queda a mi de tot això tan gran… Especialment per a totes aquelles persones que no han pogut participar en la borsa i que en tenen ganes per al curs que ve, perquè pugueu veure que és una experiència única.
Us esperem al setembre!
Maria Ortega, becària d’acollida
