De nou, el dimecres 17 d’octubre de 2018 a les 19 h ens vam tornar a trobar pràcticament els mateixos del primer dia, aquesta vegada amb una nova membre, la Jana.
Com que va començar a ploure una mica i cada cop era més fosc, vam pensar a anar a una orxateria del carrer Aribau propera a l’Edifici Històric de la UB on estaríem millor: amb més llum i sense mullar-nos!
Vam parlar de moltes coses i la Magda, l’estudiant de mobilitat polonesa, va tastar per primer cop l’orxata i li va agradar. Ens va preguntar si portava alcohol, li vam dir que no, que l’orxata està feta de xufa, un fruit que és molt típic de València (lloc que ella ja coneixia).
D’entre els temes de conversa, van sorgir qüestions com ara quants cognoms tenen els polonesos (ens va dir que en general un), a quina edat s’acostuma a marxar de casa (molt joves, als 18-19 anys normalment) o què troba difícil la Magda del català.
Ens va dir que ja portava tres classes del curs de català de l’A1, que tot just havia començat el dilluns de la mateixa setmana. El que li sembla difícil del català, per exemple, és el fet que tinguem diverses paraules segons si parlem en femení o en masculí, que conjuguem els verbs de manera diferent depenent de si es tracta d’una persona o una altra (1a, 2a i 3a persona del singular i del plural, etc.), perquè s’allunya molt de l’anglès.
Vam jugar a endevinar les edats de cadascú i vam acabar explicant anècdotes com aquesta: la primera setmana d’arribar a Barcelona la Magda es va quedar atrapada en un parc on havien tancat les portes, però van poder sortir gràcies al seu company que parlava català.
Ja en aquesta trobada vam decidir que parlaríem més en català combinant-hi l’anglès perquè així la Magda s’acostumés a sentir català. De totes maneres, ja podia començar a entendre algun petit fragment de frases en català i si no, li ho traduíem a l’anglès just després.
El grup va decidir que l’orxateria seria un bon lloc on trobar-se. De cara a la tercera trobada hi podrien haver noves incorporacions, així és que potser el grup es farà més gran!
Manel Mas, becari de la Xarxa de Dinamització Lingüística (XDL) dels Serveis Lingüístics de la UB
