Quel âge avez-vous ?

L’intercanvi és com una entrevista, del Cristian (català) a la Teresa (francesa), sobretot en francès. Ens trobem en un ambient molt artístic, a la Facultat de Belles Arts. Deu ser per això que les converses deriven cap a temes més creatius: parlem de museus, concretament del MNAC, « Cela faisait longtemps que je n’avais pas visité un si beau musée. », diu la Teresa. (Per qui no sàpiga francès, diu que feia temps que no anava a un museu tan maco).

La situació del francès al Quebec, on viu la Teresa i del català al conjunt de territoris de parla catalana, on viu el Cristian, sembla que són bastant similars. « Je pense qu’il y aura toujours le français au Québec ». La Teresa pensa que el francès sempre serà present al Quebec, però gràcies a les lleis que protegeixen la llengua al Quebec, davant de la irrupció de l’anglès. El francès es parla a l’escola i amb la família i amics, en canvi, la majoria de mitjans de comunicació són en anglès.

Com he dit al principi: les converses són molt creatives i artístiques, però realment, no crec que sigui pel lloc on ens trobem, sinó perquè en Cristian ha fet dos cursos a l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i a la Teresa li agrada molt l’art visual (a més, a Montreal se’n fa molt, diu). Per tant, ja han trobat un tema per a noves converses o… entrevistes.