Ja us ho vam avançar en l’última crònica: «les tres últimes activitats tenen, en part, un denominador comú: la història recent de Catalunya, que és allò que podríem dir un pretèrit imperfet (en el sentit gramatical: no acabat; i en el sentit general: no perfecte, accidentat).» I el Parlament de Catalunya és en un edifici amb una història una mica accidentada: primer, arsenal de la tristament famosa Ciutadella (erigida per controlar, per les armes, la ciutat de Barcelona després del 1714); després, a la segona meitat del segle XIX, palau reial (que no va arribar a exercir), amb una reforma de l’arquitecte Pere Falqués que li va donar, en gran part, l’aspecte actual); tot seguit, a començaments del XX, parlament (que, malauradament, va tenir una vida curta; durant el franquisme, museu (els accessos a l’hemicicle es van, literalment, tapiar, perquè ningú pogués veure el gran pecat que havíem comès: la democràcia); i a finals del XX, amb l’adveniment de la democràcia, altra vegada parlament (em direu que, tot plegat, no és un bon exemple de pretèrit imperfet?). Però passem a la crònica…

El 12 de maig s’havien de celebrar eleccions per escollir els 135 diputats del Parlament de Catalunya. I els egregis membres del CATclub vam ser convidats al Parlament per debatre qüestions relacionades amb les eleccions i la tria del president de la Generalitat… Noooo! És broma, poma! La visita la teníem planificada de feia molt de temps, i vam tenir l’honor que coincidís amb les eleccions. Un incís. El nostre guia, el Sergi, ja ens va vaticinar com en seria, de difícil, arribar a una majoria absoluta: «Hi ha algú dels Estats Units? Quants partits hi ha, als Estats Units? Sí, dos: si la majoria absoluta no és per a un, és per a l’altre, això segur. Doncs aquí, ara mateix, en tenim vuit. Imagineu-vos com serà, de difícil!» I com de fet… Però, en fi, que a part de fer càbales, el Sergi ens va explicar el funcionament del nostre sistema polític i les diferents funcions de cada sala, mentre passejàvem i observàvem i anava responent a totes les preguntes interessantíssimes que li feien els estudiants (penseu que al CATclub tenim investigadors i doctorands en ciència política!).

Vam pujar per les escales d’honor fins arribar a la planta noble, on vam poder entrar a diferents sales. Per una finestreta, també vam poder veure l’auditori, que era un dels patis de l’antic arsenal i és on es fan actes institucionals, les conferències i les recepcions més nombroses, i s’hi enregistren també entrevistes i debats per al Canal Parlament.

Uns passos més enllà,  vam arribar al creuer central de l’edifici del Palau, que uneix els quatre braços de les naus interiors, dos dels quals corresponen a les dues sales de passos perduts. Però el més impressionant, va ser asseure’ns a les butaques de premsa i públic de l’hemicicle, mentre analitzàvem aquelles columnes de marbre amb capitells de bronze i tota la sala que, com ha de ser, semblava més petita que quan la veiem a la tele.

Un cop feta la visita, plantejades les preguntes, rebudes les respostes i vaticinats els resultats, com que feia molt bon dia i era força aviat, vam fer un passeget pel parc, ens vam asseure en un racó a l’ombra (un gran racó, de fet, perquè érem gairebé trenta persones) i vam fer un petit pícnic. A l’Eva i a la Cristina se’ls van acudir alguns jocs, aprofitant que érem tants i que estàvem en rotllana, i això vam fer. Va ser sorprenent veure que tothom havia entès a la perfecció les indicacions en català sobre el joc i veure com s’animaven els uns als altres per participar cada cop més. Tot s’ha de dir, els que van jugar millor van ser l’Alex, el Mauricio i el Bryan, que van saber enganyar-nos perfectament perquè no descobríssim que ells eren els llops.

A mesura que passava el temps, anaven marxant estudiants cap a casa, i anàvem fent la rotllana cada cop més petita. Vam estar parlant de l’horòscop, i intentant esbrinar de quin signe de l’horòscop era cadascú (teníem l’Eva, que és una autèntica bruixa de l’horòscop). Sabríeu dir-me de quin signe és en Francesc?

En aquestes trobades, també es creen intercanvis lingüístics: l’Alex es va oferir a ajudar l’Eva amb el first, l’examen del nivell B2 d’anglès, que el té d’aquí poc…

La setmana que ve hi tornem. I anem a la platja!

Maria Ortega, becària d’Acollida