Pretèrit imperfet I: la Model

«Pretèrit imperfet»? De què es tracta? D’una activitat del CATclub o d’una classe de gramàtica? Doncs d’una activitat del CATclub, sí, però resulta les tres últimes activitats tenen, en part, un denominador comú: la història recent de Catalunya, que és allò que podríem dir un pretèrit imperfet (en el sentit gramatical: no acabat; i en el sentit general: no perfecte, accidentat). Parlem, en primer lloc, de l’activitat musical a l’antiga presó Model; en segon lloc, de la visita la Parlament de Catalunya; i, en tercer lloc, de la ruta per les platges del Baix Penedès i la visita al Museu Pau Casals. I tot seguit us expliquem la primera d’aquestes activitats.

La visió del pretèrit des del present, ja se sap, és sovint vertiginosa…

La presó Model es va idear en una època d’expansió de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de ser un centre penitenciari exemplar on els presos fossin tractats com a persones (encara que sembli un oxímoron, d’aquí li ve el nom). Ara bé, amb els anys es va convertir en el pitjor símbol de la repressió: durant el Franquisme, per exemple, les cel·les d’aquest recinte van acollir milers de presos polítics, sobretot durant la dècada del 1940, durant la gran repressió de la postguerra. A més, a l’interior dels seus murs, s’hi van produir almenys 24 execucions amb el sistema del garrot vil. L’última va ser la del jove anarquista Salvador Puig Antich, que teniu narrada en aquesta minisèrie de Televisió de Catalunya. De tot això vam estar parlant en la visita a les galeries i al centre panòptic de l’edifici.

Però la repressió franquista també va generar resistència cívica i cultural. I un dels àmbits més interessants d’aquesta resistència va ser la cançó. Per explicar i exemplificar això, vam tenir la visita del cantautor barceloní Jordi Montañez. Montañez ens va interpretar algunes de les cançons que van marcar l’època i que diuen molt de nosaltres, com ara L’estaca, La gallineta, Diguem no, Al vent i moltes altres. A part de l’interès de conèixer aquestes cançons, que formen par de la memòria col·lectiva (i del present) dels catalans, Montañez ens va explicar com es vehiculava la protesta i la lluita contra el règim a través de les lletres i les actituds dels intèrprets i vam analitzar i alguns textos i imatges.

Montañez i Montllor

De totes aquestes cançons, n’hi ha hagut una que s’ha convertit en un fenomen internacional de la cançó protesta, L’estaca i entre el públic hi havia la nostra estudiant polonesa que ens en va parlar de com n’és de popular al seu país. En fi, un concert preciós i amb moltes coses per aprendre. A més, s’hi van afegir els membres de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, que feien una visita a la Model llavors mateix i amb qui vam compartir experiències.

Bonus track: el dissabte següent el nostre artista, el Jordi Montañez, actuava al Harlem dintre del festival Barnasants de cançó d’autor i ens va portar un parell d’invitacions per sortejar-les entre els assistents. En aquest concert, entre altres coses, Montañez presentava els poemes musicats per ell de Josep Vallverdú, entre altres, Rostoll. El concert era, ni més ni menys, al Harlem Jazz Club, una de les sales de concert més emblemàtiques i amb més història de Barcelona, amb una programació molt especial i situada al centre més centre de la ciutat, al Barri Gòtic, just al carrer de sota de l’Ajuntament i la Generalitat.

Francesc Massana
Tècnic de Dinamització

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.