Pedra, paper… i una altra de català-italià!

Ens vam trobar a la facultat de filologia, a plaça Catalunya, i vam anar a una sala que la Cristina coneixia, perquè estudiava allà.

A sorts (vam fer pedra, paper i tisora) vam decidir per quina llengua començàvem.
Aleshores, vam fer mitja trobada en català, durant la qual la Valentina va aprendre els nombres, com es conjugaven alguns verbs, els que utilitzem més, i altres coses. Anant cap a la sala, ella ens va deixar clar que no sabia gaire català i que havíem de començar per les coses més bàsiques, però en veure que entenia tot el que li dèiem en català ens vam adonar que en sabia més del que es pensava. També ens va preguntar per tots aquests dígrafs que són més difícils de pronunciar, com la ll, la ny o la ig (el més complicat), i nosaltres li vam anar explicant a poc a poc.

Després vam passar a l’italià, amb les conjugacions també, que eren molt semblants. Anàvem preguntant a la Cristina coses perquè anés desenvolupant frases en italià. La Cristina li feia els apunts a la Valentina i també a l’inrevés, així a casa, s’ho podien mirar i repassar per a la pròxima trobada.

En sortir, ens vam esperar que la Valentina fes unes quantes fotos a aquell pati tan bonic de l’Edifici Històric, sí, al famós pati dels peixos. A més a més de comentar la meva gran anècdota al pati dels peixos també vam parlar que allà s’havia gravat gran part de la sèrie de Merlí: Sapere aude, i la Valentina va tenir una gran idea: Cada una podia fer una llista de llibres i sèries que ens agradessin per l’altra persona, i així després les podien comentar. Una bona manera de continuar les trobades!